Una lliga guanyada al mes d’abril i, per tant, l’ascens a la Lliga Nacional és el resultat de la gran temporada del Juvenil B de Juan Antonio Romero
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
La seva primera experiència a la banqueta del Juvenil B del Nàstic no ha pogut resultar més satisfactòria. Després de dues temporades entrenant a Preferent, arribar a l’estiu de l’any passat al club grana amb l’ascens en el seu punt de mira. Gràcies a la seva ambició i a un gran treball, ha fet d’un dels vestidors més joves de la categoría un conjunt campió.
El 9 d’abril, a Can Salvi contra el Sant Andreu de la Barca, el segon equip juvenil grana aconseguia els tres punts que matemàticament el situaven a la Lliga Nacional. El Nàstic s’afegirà a Barça, Espanyol, Cornellà i Damm a la llista de clubs amb representants a les dues màximes categories del futbol juvenil. Parlem amb en Juanan, l’artífex d’aquests èxits, de la temporada, dels seus nois i del futur.
És la teva primera temporada al Juvenil B. Com arribes a la banqueta grana?
De la mà i gràcies a la confiança que van dipositar en mi José Luis Deus i Jordi Guillén des de la coordinació del futbol base del Nàstic.
“Al final, aquest èxit és fruit de molts mesos de treball i entrenaments”
I quina valoració fas d’aquesta primera temporada?
Molt positiva. Hem quedat campions un mes abans del final de la Lliga, jugant amb nois de primer i segon any i competint contra jugadors de tercer any. Per tant, la temporada no ha pogut ser millor i estic molt orgullós i content.
Mirant enrere, amb la Lliga a la mà i l’ascens a la butxaca, t’esperaves un any tan bo?
No. Quan arribem ens trobem amb un vestidor molt jove i la idea inicial era formar als nois perquè, el major número possible d’ells, juguessin al Juvenil A de Divisió d’Honor la temporada que ve.
Tenir un vestidor tan jove ha estat un hàndicap?
En alguns aspectes sí. Per exemple, quan vas a camps amb dimensions reduïdes, les acciones d’estratègia o a pilota parada costen més. És veritat que són joves però la qualitat que posseeixen compensa el desavantatge d’edat o condicions físiques respecte als rivals.
L’ascens a la Lliga Nacional era un repte pel club des de feia anys. També ho era per a tu?
Personalment sí. Portava dos anys entrenant i fent un bon paper a Preferent i, òbviament l’objectiu de l’ascens estava al meu cap.
Com viu el vestidor un ascens tan anhelat?
Amb molta eufòria. Estàvem molt contents perquè ni els nois ni jo havíem guanyat una Lliga amb tanta antelació i veus que al final aquest èxit és fruit de molts mesos de treball i entrenaments.
Heu guanyat la Lliga amb una autoritat incontestable i a falta de 5 jornades pel final. Realment ha existit tanta diferència entre vosaltres i els altres equips?
Pot ser que aquesta diferència s’hagi vist més a casa, on hem tret els partits amb molta autoritat i seguretat. Tot i això, fins al gener o febrer el marge de punts era mínim i només, a partir de llavors va ser quan ens vam poder distanciar.
El futur a la banqueta? No ho sé. Hem de valorar moltes coses i veure com acaba la temporada.
Aquests excel·lents números a casa, us han fet campions?
La bona dinàmica a casa ha estat una de les claus, sens dubte. Hem fallat molt poc al nostre camp, fet que ens ha permès sumar molts punts.
Quines creus que han estat les altres claus del vostre èxit?
Sobretot la qualitat d’aquest equip, la qual lligada a una disciplina i un gran treball diari ens han portat a estar al capdamunt.
A banda de la qualitat, quines virtuts ressaltaries del teu equip?
La gran tècnica individual que tenen i la competitivitat.
Com juga el Juvenil d’en Juanan?
Volem tenir la pilota i que arribi al més aviat possible a la gent de dalt, tenir contundència en els metres finals, fer que el rival corri, viure en camp contrari. En definitiva, procurem jugar bé al futbol i ser protagonistes.
Una mica seguint amb la filosofia de joc de la pedrera grana, oi?
Sí. Tenim la sort de comptar amb alguns dels millors jugadors, per no dir els millors, de la província, i això ens permet jugar d’aquesta manera.
Falten 3 partits per acabar la temporada. Com motives als teus jugadors?
La veritat que no és fàcil continuar motivant-los després d’haver guanyat la lliga al mes d’abril, no obstant intentem incentivar-los i enganxar-los amb la Copa Catalunya i que continuïn amb el nivell competitiu que tenien fins ara.
Us ha quedat alguna espineta clavada?
Tant com una espineta no, però en aquests dos últims partits ens hem deixat punts que haguéssim pogut guanyar i fa ràbia, encara que no se’ls pot demanar res més veient la gran temporada que han fet.
La temporada que ve, et veurem assegut a la mateixa banqueta?
No ho sé, hem de valorar vàries coses i veure com acaba la temporada i la Copa Catalunya.
UN ANY DE CINC ASCENSOS A LA CATEGORIA
L’APUNT: Aquesta temporada seran quatre i no cinc els equips que pujaran des dels quatre grups de Preferent Juvenil a Lliga Nacional. El motiu és que només hi ha un descens d’equip català des de la Divisió d’Honor -el Lleida Esportiu- i, en pujar dos clubs a la màxima categoria -un és el Sabadell-, queda una plaça lliure, que correspondrà al millor segon dels quatre grups amb opció d’ascens. El gran favorit serà el segon classificat del grup 2, ara per ara el Girona B (60 punts), per darrera de la UE Figueres (63). També té opcions el CE L’Hospitalet B al grup 4, que té 54, tot i que amb només nou punts en joc sembla complicat que agafi els seus rivals del grup 2. D’altra banda, el Gimnàstic Manresa (grup 3) i la Fundació Privada Júpiter (grup 4) també són campions matemàtics, com el Nàstic B, i jugaran la temporada vinent a la Lliga Nacional.