David Toro Conejero brilla amb llum pròpia en el Santfeliuenc. Una tercera part dels gols del seu equip (26) porten la signatura d’aquest migcampista que va enfonsar al Sabadell B aquest passat diumenge. La seva segona diana va ser espectacular
Minut 88. Partit Santfeliuenc-Sabadell B. Tot indicava que en Les Grases s’acabaria consumant el tercer empat local, per tant també els arlequinats seguirien invictes tretze jornades després. Però va aparèixer ‘el de sempre’: David Toro. Ho ha fet en 9 oportunitats en la present temporada per a alegria d’un equip necessitat dels seus gols.
Primer va igualar la diana inicial visitant des del punt de penal -des del passat 22 d’abril no havien tingut aquesta oportunitat- i després va arribar el millor. Toro va controlar en el vèrtex esquerre de l’àrea gran i va llançar un xut estel·lar mil·limètric, amb la seva cama dreta, a l’esquadra esquerra d’un sorprès Adrià Aliaga. Esplèndid gol i definitiu.
El 2 gol del @SantfeliuencFC pic.twitter.com/6qr2dCpEop
— Santfeliuenc FC ⚽️ (@SantfeliuencFC) enero 24, 2016
El golejador local, que compleix la seva segona temporada en el conjunt de Les Grases, va sortir del Santboià, va pujar a Primera Catalana amb el Marianao i des de la seva arribada a Sant Feliu del Llobregat és un fix d‘Andrés González. Als seus 23 anys té encara moltes coses per realitzar donades les seves excel·lents característiques tècniques. L’últim exemple va ser el 2-1 que va p
“Són tres punts molt importants, ja que, en perdre alguns equips d’abaix, ens serveixen per pujar una mica. Portàvem diverses setmanes que no arriba i, per fi, ha estat aquest diumenge i en dues ocasions”, va comentar a Ràdio Sant Feliu un Toro que se sortia. Col·locats a cinc punts del descens “ara toca pensar en el Sant Andreu”.
Segons el migcampista blanc-i-blau, hi ha un nom clau que és Andres González i una característica especial en aquest equip que “va defensar molt bé davant un gran equip com el Sabadell B. L’única cosa que li demano a l’afició és que estiguin tranquils i ens acompanyin perquè mai abaixarem els braços i sempre donarem la cara”