El Balaguer, amb dos gols de Soldevila, va aconseguir la primera posició al grup 2 de Primera Catalana. L’objectiu de deixar l’Ascó i tornar a casa està clar: pujar a Tercera amb el Balaguer, l’equip de la seva ciutat, l’any del seu centenari
JORDI MESTRES @jordimestres7
“Per a fer dues passes endavant a vegades toca fer una enrere”. Amb aquesta mentalitat Genís Soldevila ha tornat a casa. El seu club de sempre, el Balaguer, l’ha acollit amb els braços oberts per a pujar junts l’any del centenari. L’ex de l’Sporting Mahonés, el Lleida Esportiu, l’Olímpic de Xàtiva o l’Ascó vesteix la samarreta de la seva ciutat quatre anys després. Dos gols seus van donar la victòria contra el Vista Alegre i el liderat de Primera Catalana. Mentre acaba magisteri, entrena l’infantil del Balaguer i també un equip de futbol sala aquest balaguerí vol pujar a l’equip del seu cor a la Tercera Divisió.
El 10 de novembre va gestar-se la gran decisió. Genís Soldevila, que havia començat la temporada amb l’Ascó de Tercera, fitxava pel Balaguer de Primera Catalana. “Era el moment d’anar a Balaguer i implicar-me a l’any del centenari”, explica el balaguerí a Futbolcatalunya. Potser hi perd més que hi guanya, però arriscar pot tenir la seva recompensa.
Soldevila no té treva. Està acabant la carrera de magisteri i entrena a l’infantil del Balaguer i un equip de futbol sala d’una escola de la ciutat. És l’ídol dels més petits: “Vaig néixer aquí. La implicació s’ha de notar i la canalla s’adona que els entrena un jugador del primer equip”. Tot i això, resideix a Lleida amb la seva parella i no té fills.
Amb 28 anys, té marge ja que admet que els nens li agraden molt. Jugar a Primera Catalana podria haver estat un pas enrere, però el Balaguer d’ara no és del de fa uns anys: “Abans, arribava febrer i es deixava de pagar i hi havia molts problemes. La junta és nova i està aquí per amor als colors del Balaguer”. Aquesta és una de les grans raons que l’han convençut.
“EL MEU CLUB DE SEMPRE ÉS EL BALAGUER”
L’altra és que el Balaguer és el ‘seu’ club. Soldevila sent els colors i “des que tinc noció de jugar a futbol, els meus clubs sempre han estat el Balaguer i el Lleida però Balaguer és la meva ciutat”. Ha voltat molt, però. Primer a Maó, després a Xàtiva i finalment a Ascó. La decisió de canviar de prioritats ve donada perquè “pocs jugadors poden viure del futbol i jo mirava més pel meu futur dedicat a la docència”.
Tot i això, el ‘7’ balaguerí no ve a passejar-se. A més, admet que té sensacions similars a les del play-off de la temporada passada amb l’Ascó: “Estan passant coses inversemblants, senyals de que a final de temporada poden passar coses grans”. Remuntar un partit després d’encaixar el gol a la segona part, com el passat cap de setmana, una d’aquestes.
“FALTA UN TERCERA A LLEIDA”
Sens dubte, fora bo un ascens del Balaguer ja que “a Lleida falta un equip a Tercera Divisió. Els juvenils del Lleida Esportiu han de marxar al Fraga o al Binéfar perquè Barcelona és inviable”. Ha canviat molt, moltíssim el futbol en els últims anys. Genís Soldevila, en certa manera, es sent “afortunat d’haver jugat al Lleida Esportiu d’Emili i el de Seligrat”.
No vol, però, quedar-se amb cap entrenador. “De tots he après alguna cosa”, afirma, mentre que si li preguntem per un futbolista sí que es ‘mulla’: “El meu referent és Juanjo Tenorio, que amb 44 anys segueix posant les mateixes ganes amb el Balaguer”. Qüestió d’implicació, d’estima o de tot plegat. Per això ha tornat Genís Soldevila, per a aconseguir grans coses: “Jo no vinc a penjar les botes ni a divertir-me, sinó a pujar a Tercera Divisió amb el Balaguer”.