Tercera derrota consecutiva pels blaus, que no troben la tecla per a trencar la mala dinàmica. L’equip de la terra ferma, condemnat per la falta de gol, acabarà la jornada més a prop del descens que del play–off
JORDI MESTRES @jordimestres7
No és una qüestió matemàtica, però quan van mal dades no hi ha manera. L’efectivitat del Barça B, creixent, contrasta amb la falta de gol del Lleida Esportiu. Així es pot resumir el partit del Mini, que va acabar amb victòria blaugrana per la mínima. Els detalls, una vegada més, van decidir. Respira Gerard López i s’ofega Idiakez, a qui encara li esperen més crítiques la pròxima setmana. L’ambient no és idoni per a tirar endavant, cert, però sense victòries és encara més difícil. I el Lleida, amb només tres en deu partits, comença a preocupar.
Una grisa tarda d’octubre acollia una de les batalles per la possessió de la pilota més interessants que es poden plantejar al grup 3 de la Segona B. El Lleida Esportiu, amb personalitat després d’una setmana de crítiques, va dominar l’inici. Profunditzava per banda dreta, tocava en curt i en llarg i tancava a un Barça B expectant.
PILOTA PEL LLEIDA, GOL PEL BARÇA B
La paciència del filial blaugrana no s’ha de confondre amb debilitat. Els joves blaugrana van esperar el seu moment i el van trobar. Grimaldo, amb precisió mil·limètrica, penjava una pilota a l’àrea que baixa Dongou per al ‘toro’ Maxi Rolón. L’argentí va xutar amb tot i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Primer xut i primer gol. Una mostra més de què el Barça B de Gerard López ja fa unes setmanes que sap del que va això de la Segona B.
Quedaven més de 70 minuts per davant, però va ser un cop dur pel Lleida Esportiu. Per tercer partit consecutiu, el rival s’avançava als blaus i tocava anar a remolc. Sensació massa coneguda per a l’equip de la Terra Ferma. La reacció no va ser instantània, ni a base de cor sinó amb el cap. Fidel al seu estil, el Lleida tocava i tocava esperant un desajust del Barça B, que mai va arribar.
Els homes d’Idiakez no acabaven les jugades i, quan arribaven a tres quarts de camp, mai prenien la decisió correcta. Qualitat no hi falta, però mentalment no és el millor moment pels blaus. El Barça B, per la seva part, no va passar angúnies. Tampoc va voler dominar, ni atacar. Però no li feia falta. Només calia esperar a una recuperació amb el Lleida obert per a fer mal.
I aquesta va arribar al minut 33. Kaptoum, magistral a la medul·lar, va servir la pilota a Maxi Rolón, que xutava al lateral de la xarxa. No deixa de ser curiós que l’argentí, pretès pel Lleida Esportiu l’estiu del 2014, fos el pitjor enemic dels blaus al Mini. També ho va ser pel seu equip Ortolà. A falta d’encert blau, va ser un error del porter el que va estar a punt de propiciar l’empat.
La reacció, això sí, va ser molt bona i el xut de Marc Martínez va acabar refusat pel guardià de la porteria blaugrana. S’arribaria al descans amb avantatge mínim local, que podria haver-se vist incrementat si Grimaldo hagués xutat una falta uns mil·límetres més a la dreta. Sí, el Lleida havia tingut la pilota i el Barça B les millors ocasions. Un guió massa repetit en els últims mesos amb Imanol Idiakez.
Hi havia marge per a canviar les coses. Tota una segona part per a invertir el que havia estat la primera. Però no. L’arrencada va haver-hi més del mateix. Pilota pel Lleida i defensa per part del Barça B. Ni una sola ocasió de gol. Calia canviar les coses i Idiakez va donar entrada a Diego Suárez per Mia Guash. Ni així.
FALTA D’ENCERT FINAL D’UN VOLCAT LLEIDA
Va ser més qüestió d’entrega i actitud que de pausa i idees al final. Així, van arribar les ocasions més abundants i clares per part del Lleida Esportiu. Fins a 7 arribades prou clares hi va haver en els últims minuts, però quan s’està de pega no hi ha manera. El gol es va resistir especialment a Urko Arroyo, que es va erigir com a líder de l’equip.
El basc en va tenir fins a quatre a la recta final. Sense sort, com tot el Lleida, va marxar de buit del Mini Estadi. Tercera derrota consecutiva en pocs dies per a un equip blau fora del que hauria de ser el seu habitat natural. Ja no és qüestió de lluitar pel play–off, sinó de guanyar per a evitar veure’s immers en la zona baixa. Sumar tres punts per a sobreviure i deixar d’allunyar-se d’aquell equip que, no fa tant, va fer dues promocions consecutives.