És l’entrenador català que més temporades consecutives porta en el càrrec en tercera. Ja passa dels 300, però Andrés González (Santfeliuenc) va per molts més
Andrés González ha viscut tot tipus de situacions en la banqueta del Santfeliuenc al llarg de gairebé nou temporades encara que, per descomptat, brillen i destaquen més les situacions positives. Habituat a bregar amb qualsevol dificultat que se li presenta a la modesta entitat del Baix Llobregat, l’entrenador ha complert 300 partits en una banqueta que només ha dirigit com ho va fer en el del Sant Ildefons.
És complicat. En el futbol professional és impossible i aquí, molt complicat complir-los. Es fa sent honest, treballant i tenint una mica de sort en estar en un lloc en el qual la gent que pren les decisions valora el treball. Menys l’any passat, la resta han estat benèvols, a més mai m’ha arribat cap proposta seriosa per sortir.
No és massa temps?
Arribarà el dia, potser, que es converteix en un arma perillosa, però la gent de dins del club està amb mi i els aficionats també i, com en tots els llocs, si funciona. Tinc la sort que em deixen fer tot l’esportiu inclòs tema pressupostari. No hi ha secretari tècnic ni vicepresident esportiu sinó que el president, Alberto Prieto, em diu que ho reparteixi com pugui.
Vostè què pot aconseguir aquí que no hagi aconseguit ja?
És complicat, pel que fa a resultats. Estem en una categoria superior a les possibilitats del club i pensar anar més amunt és impossible.
El miracle no és mantenir-se?
Sí. Això és el que ens mou. Tercera és una categoria atractiva i mantenir-nos és una cosa il·lusionant.
Quantes vegades s’ha dit a si mateix ‘vés-te’n ja’?
Alguna vegada perquè fan falta renovacions i cares noves, que la gent s’il·lusioni. Després d’aquest primer pensament, saps que aquí pots fer el que tu creguis que cal fer. Aquí es pot treballar. Jo he estat sempre en moltes travesses, però ofertes en ferm no hi ha hagut.
Té bon cartell i el que se li censura és la seva serietat i exigència?
Bé. Sóc exigent amb mi mateix i, a partir d’aquí, és important. No crec tenir un caràcter agredolç, però el treball és la base. Aquí no hi ha Messis, Guardiolas, res d’això, ni Luis Enrique ni Benítez. Treballar és el que ens ha portat a arribar en aquest club que ha passat moltes dificultats. Si no és per constància i bon fer de tots, no s’hagués arribat.
Un partit inoblidable?
Hi ha dos o tres especials. L’any de l’ascens, l’any de la promoció amb l’ascens enfront del Masnou, amb la sort de pujar i en el camp de l’Ascó, en l’últim partit, quan ens vam salvar. Va ser com un ascens.
Quin jugador destacaria?
Sempre anteposo el treball al talent, potser perquè jo era així també, això és el que et dóna menjar.
Tant de bo compleixi 300 més. Ara per ara, segons es llegeix a la web del club, suma 128 victòries, 73 empats i 99 derrotes. Pensa, com el seu amic Toni Carrillo, que s’aprèn més de les derrotes?
Sí. Dins d’aquesta autoexigència entra el sentit autocrític i ets més d’analitzar errors que mirar el que has fet bé. Els jugadors necessiten més la correcció.
Les diferències econòmiques sempre han existit, però aquesta temporada sembla molt evident. Portar 5 gols marcats també és economia.
A tots ens agrada pensar que no és així i fins i tot davant equips com l’Ascó, que ens sextuplica el pressupost, vam ser millors. Generem i no marquem i ells, sí, i contra el Vilafranca també. La sort compta però compta més l’encert; és el cas de Santi Triguero que juga una estona i fica dos gols.
Què li diu el director esportiu González a l’entrenador González? Fitxa ja?
L’adéu de Cano ens va fer bastant mal, era el nostre jugador ‘franquícia’ i no hem estat capaços de reposar aquesta baixa. Va ser en un moment molt dolent, com ara, però això no vol dir que haguem abandonat fer algun moviment. La nostra realitat és la que és i, encara fent esforços, és complicat. Bastant hem fet aconseguint on estem. Anecdòticament et diré que la prima per pujar a 1a Catalana –es plantejava vendre la plaça- va ser perdonar l’últim mes de Preferent i quedar-se cobrant la meitat i aquest any ens vam quedar a un punt de pujar a Tercera.
Ara per ara, quatre partits els han perdut per la mínima
El partit nefast va ser contra el Sabadell B. Contra el Sant Andreu va ser molt bo, però era un xoc d’empat mentre que contra Ascó i Vilafranca vam fer mèrits per tenir altres resultats. La dinàmica de pressupostos decideix.
Quina ha estat la felicitació que més li ha arribat després d’aquests 300 partits?
La d’algun col·lega. Tinc bona relació amb la majoria i m’han felicitat varis.
Algun missatge per a l’afició?
Els diria que ens ajudin en la mesura de les seves possibilitats, que ja ho fan. És el que hi ha i estem encantats amb ells, amb la Penya ‘Sentiment Immortal’ i sempre es comporten. Dir-los que siguin conscients que ens toca patir encara que remuntarem molt ràpid.