La Pobla de Mafumet i Tarragona estan d’enhorabona

Primer ascens a Segona B de la història de la Pobla, en la mateixa temporada del retorn del Nàstic a Segona B. Els penals (4-5) van decidir l’eliminatòria contra el Gerena i també la salvació del Manlleu, que seguirà a Tercera Divisió

JORDI MESTRES
La Pobla de Mafumet puja a Segona B // FOTO: Futbolcatalunya
La Pobla de Mafumet puja a Segona B // FOTO: Futbolcatalunya

A la tercera ha anat a la vençuda. Aquesta vegada ni les impugnacions ni els fatídics penals han pogut amb la Pobla de Mafumet. La tanda decisiva, precisament, és el que ha donat al filial del Nàstic el primer ascens a Segona B de la seva història. 1.657 espectadors van patir i gaudir aquesta gesta mai vista al Municipal pobletà. El què i, sobretot, el com converteixen la fita en merescuda. La Pobla de Mafumet, que ha superat tres eliminatòries guanyant a casa, ja és de bronze. La festa va començar a la gespa i va acabar a la font. I també a tantes altres poblacions que, gràcies a aquest ascens, salven la categoria després d’una mala temporada.

És el cas del Manlleu (Tercera), Molletense (Primera Catalana), Mataronesa (Segona Catalana) i Caldes B (Ascens a Tercera Catalana). Tots s’han vist afavorits per l’èxit de l’equip de Martín Posse. I han viscut en primera persona els nervis que suposa un partit d’aquestes característiques. El guió l’hagués firmat el mateix Alfred Hitchcock.

LA FALTA D’ENCERT EVITA LA GOLEJADA

Fins a l’últim moment res estava decidit. El partit sí que va estar més clar. La Pobla de Mafumet, clara dominadora, podria haver golejat. El joc alegre i combinatiu va donar els seus fruits i, després d’una mitja hora inicial marcada pel respecte, van arribar les ocasions. El pal va impedir el gol de Gil Muntadas, que no s’ho creia. La fusta, els defensors, el porter… La Pobla va xocar contra tot.

Abel Rita va ser el protagonista del partit // FOTO: Futbolcatalunya
Abel Rita va ser el protagonista del partit // FOTO: Futbolcatalunya

I és que només un minut després un futbolista visitant treia sobre la línia de gol la vaselina d’un Abel Rita tant entregat als companys com desencertat de cara a gol. El davanter va ser el millor jugador del partit, però li va faltar el gol. Sota l’atenta mirada de Vicente Moreno, Viqueira i tants d’altres pesos pesants del Nàstic el filial s’acomodava en una calorosa tarda de juny.

El Sol queia i la segona meitat va començar amb dos avisos del Gerena. El conjunt andalús va apuntar maneres en detalls, però no va estar a l’alçada. Es va trencar a la segona meitat, on aquí sí es va veure clarament superat per la Pobla. Guille, el porter visitant, aguantava el seu equip amb intervencions brillants.

VADILLO, AMB EL CAP I EL COR

Va estar realment àgil en un xut de falta de Kike Tortosa (57’) i també en la rematada de córner posterior. No va poder fer res en una impecable rematada de cap a la sortida d’un córner quan es complia el minut 71. Vadillo, que feia 8 minuts que estava al camp, enviava la pilota al fons de la xarxa amb el cor.

La Pobla va ser superior // FOTO: Futbolcatalunya
La Pobla va ser superior // FOTO: Futbolcatalunya

L’eliminatòria s’igualava i s’hauria pogut decantar si Abel Rita hagués apuntat millor a la darrera rematada del partit. La pròrroga es convertia en un destí inevitable. Les cames començaven a pesar. El Gerena, molt cansat, acusava l’esforç i també la Pobla, tot i que en menor mesura.

El temps extra, com sol passar, va estar marcat pel joc lent i la por a fallar. Abel Rita, però, va tenir el partit, l’eliminatòria i l’ascens. Els 1.657 cors de l’estadi s’aturaven quan el davanter es quedava sol davant Guille i augmentaven les pulsacions amb l’errada inexplicable en una acció tan clara. Seguia l’un a zero.

ELS PENALS NO SÓN UNA LOTERIA

Al descans, tothom animava al ‘9’ del filial del Nàstic, desconsolat. Els últims 15 minuts no van tenir cap altra funció que deixar pas als inevitables penals. Com ja va passar el 2012 a Yecla, l’última eliminatòria es decidiria des dels onze metres. En aquest moment es va erigir com un gegant la figura d’Alberto Varo.

Va decidir llençar i marcar el primer penal per a, acte seguit, aturar el següent. Seria l’única errada d’una tanda encertada, que finalitzava amb el gol de Joaqui. La tercera promoció de l’últim lustre, seria la definitiva. La Pobla de Mafumet, per fi, és de Segona B. Un equip amb recursos de filial gràcies al Nàstic, però que conserva l’ànima de poble.