Ha signat per una temporada amb el Manlleu, que necesita l’ascens del filial del Nàstic per a conservar la Tercera Divisió. El futur del club osonenc es decideix a Tarragona en dues setmanes
JORDI MESTRES
Alberto Fernández no va tenir sort al Santboià. Va ser acomiadat a sis jornades del final de la lliga i ha estat un any sencer aturat. Li ha servit per a veure molt futbol i finalment el Manlleu li ha obert la porta de la Tercera. Cal tenir moltes ganes de tornar a les banquetes per a fer 140 quilòmetres de trajecte per anar i tornar de casa seva, a Premià de Mar, fins a Osona. “M’agrada entrenar i la distància no és cap impediment. El trajecte servirà per a comentar coses amb el meu segon”. Actitud positiva i realitats per a començar. “Hem d’assumir que el Manlleu ara mateix és de Primera Catalana”, encara que si la Pobla puja no será així. Alberto Fernández i tota la parròquia manlleuenca viuen pendents del filial del Nàstic.
La incertesa sobre la categoria de la temporada vinent “és la major dificultat”, tot i que “la idea és una base de jugadors del club, però també una altra meitat de futbolistes de fora”. Ja s’està negociant amb futbolistes de la temporada passada i es resta a l’espera pel que fa als nous fitxatges.
“El nostre pensament és que la Pobla es faci un favor a ella mateixa i també a nosaltres”. Curt i ras. De l’eliminatòria contra Gerena-Pobla de Mafumet depèn el futur del Manlleu, afectat directament pel descens a Segona B del Sant Andreu. Ja fa un mes del final de la lliga i han caigut Ascó, Europa i Figueres. La Pobla és l’única esperança.
“LA TERCERA ÉS EL QUE MEREIX EL MANLLEU”
Alberto Fernández viu pendent de l’eliminatòria, però no està obsessionat amb la mateixa: “Des del primer dia em va agradar el projecte, independentment de la categoria on s’hi jugués”. De fet, ha signat per una temporada sense saber-la i ara mateix “si juguem a Primera Catalana, l’objectiu clar será pujar. La Tercera és el que es mereix el Manlleu”.
Un club que “sempre he tingut en consideració. Seriós, que deixa treballar a gust i amb ambició”. Caldrà veure si a Manlleu, Alberto Fernández té la fortuna que el va acompanyar a Rubí o la desgràcia més recent al Santboià. Aquesta última etapa, més recent, no ha de condicionar l’actual: “Més que revàlida, és tornar a entrenar que és el que m’agrada”.
Les males experiències, però, no s’obliden i “les temporades dolentes serveixen per aprendre dels errors i fer examen de consciència”. Alberto Fernández vol conservar l’essència del club: “El Manlleu sempre s’ha caracteritzat per ser un equip molt intens a casa. Quan venia aquí sabia que seria difícil”. I per això vol jugadors “implicats, intensos i que facin els partits complicats pel rival”.
Ha vist només tres o quatre partits del Manlleu de la temporada passada i aquest és el seu diagnòstic: “He vist el Manlleu força partit. Ha viscut situacions complicades, un canvi d’entrenador… Tot i això, si el Sant Andreu no hagués baixat hauria estat una temporada irregular”.
“BAIXAR SERIA UN COP DUR, PERÒ HA DE DURAR 4 HORES”
El nou tècnic osonenc treballa de comercial i, com fa amb els seus clients, ha de convèncer plantilla, directiva i afició del projecte: “Tenim molt clar que és un club que treballa amb la zona. Si baixem a Primera Catalana serà un cop dur, però que ha de durar 4 hores”. Evidentment, “estar a Primera Catalana no és bo, però si finalment ho estem s’ha d’afrontar com a un any en positiu. De fer-ho bé i tornar amb arguments al camp”.