La imatge causa impacte. Pere Puntí la va mostrar a Mundo Deportivo aquest passat dimarts i ha donat molt que parlar. Llegiu les següents línies, val la pena
És un exemple a seguir per a tots. No ens enganyem: la imatge de Pere Puntí, que va aparèixer publicada aquest passat dimarts 5 en el suplement de Futbolcat, crida l’atenció de qualsevol lector. Un futbolista protegeix amb el seu cos una pilota enfront d’un rival, però no és un futbolista qualsevol i menys quan es té l’oportunitat de poder parlar amb ell fora del camp.
Dins del rectangle de joc hi ha poc parlament. Jonathan Olmo, 28 anys, 105 Kgs. de pes i 1’86 d’altura –no té cap problema a facilitar-nos totes les dades- és molt més gran en humanitat. Defensa lliure reconvertit en davanter –porta tres gols- parla amb total llibertat i sense cap fre. “El que vaig pensar quan vaig veure la foto? Doncs que molta gent es preguntaria què és el que fa aquest home jugant al futbol i l’única cosa que els puc dir és que vinguin a veure’m i opinin perquè jo m’ho passo molt bé”.
Així de taxatiu es mostra davant la trucada de Futbolcatalunya aquest jugador de l’Sporting Vidrerenca (Quarta Catalana), amb un important historial a l’esquena (Vilobí, La Salle o Salt, entre altres) i que aquest any es va incorporar al club de Vidreres, ja que “Agustín, l’entrenador, em va cridar i em va convèncer”.
El que pensa qualsevol rival quan veu a Jonathan –“ja em coneixen molts”-, és una cosa que Olmo no pot evitar, però quan comença a rodar la pilota “veuen que estic per la labor, sóc un lluitador i sempre dono el 120%. Al final dels partits alguns em feliciten i alguns entrenadors em diuen que els agradaria tenir a dos com jo. És un orgull”. No és per a menys. Jonathan surt “per totes des del primer minut. Generalment surto a per totes des de la primera part, em deixo els collons en el camp i intento ajudar després a l’equip des de la banqueta o la graderia. D’això es tracta, d’ajudar a l’equip”.
El seu equip, l’Sporting Vidrerenca, continuarà el curs vinent a una Quarta Catalana on “hi ha molts equips d’amics que tenen ganes de jugar al futbol”. Aquest any no s’ha pogut lluitar per l’ascens a tercera encara que això no ha frenat la il·lusió d’un grup on Olmo és més que una referència.
Per cert, preguin nota, i que els nens escriguin amb majúscules, el missatge d’un futbolista modest que combina ser professional de la Seguretat amb l’esport que més “m’encanta”. “Amb ganes i humilitat es pot aconseguir tot. Jo puc jugar i això em fa molt feliç. El dia que no pugui ho deixaré encara que, ara com ara, m’ho passo molt bé i, com diu la meva parella, fins i tot l’humor em canvia”. Només queda que felicitar a Jonathan Olmo.