Lleida Esportiu i Reus es juguen diumenge el ser o no ser al play-off d’ascens. És el partit de la jornada i de la temporada i les dues aficions respondran en conseqüència
Diumenge a les 18h al Camp d’Esports es juga més que un partit. El xoc definitiu pel play-off està servit. La il·lusió del Reus posa a prova les urgències del Lleida Esportiu. Aquest seria el titular. És evident que els roig-i-negres arriben millor. No només per estar per sobre a la classificació, sinó per la sensació que és un equip que va a més. L’equip de la terra ferma, en canvi, arriba amb la moral sota mínims. La mala ratxa del Lleida Esportiu l’ha tret del play-off, però juga a casa. No el donin per mort, ni tampoc res per fet.
Uns hi creuen i els altres hi aniran. L’afició blava i la roig-i-negre, conscient de la transcendència del duel, ja ha començat a promoure’l a les xarxes socials. A Futbolcatalunya volem que els nostres lectors coneguin més sobre aquest partit amb l’ajuda d’un especialista de cada equip: Dani Badia (Catalunya Ràdio) i Arnau Borràs (Esports del Camp).
DANI BADIA
LES URGÈNCIES DEL LLEIDA ESPORTIU
El Lleida Esportiu ha estat un mal estudiant aquesta temporada. Ha dosificat malament els seus esforços i fins a última hora no sabrà si ha aprovat o no el curs. De fet, s’ho juga tot a una carta en la penúltima convocatòria, després de malbaratar un curs acadèmic en què va optar a l’excel·lent i potser haurà de conformar-se amb l’aprovat raspat.
Diumenge el Lleida Esportiu està obligat a guanyar el CF Reus Deportiu al Camp d’Esports, en la penúltima jornada de lliga, per poder continuar depenent d’ell per jugar la promoció d’ascens a Segona A. L’equip lleidatà va sortir de les posicions de promoció d’ascens diumenge passat, després de passar-se pràcticament tot el campionat ocupant les 4 primeres posicions de privilegi, en perdre per 2-0 a Olot.
Va ser una gerra d’aigua freda, molt freda, per a un equip i una afició que aquesta temporada s’havien marcat com a únic objectiu jugar la tercera promoció d’ascens consecutiva del club, com a pas previ al salt a la divisió de plata del futbol espanyol.
Però l’equip ha perdut fiabilitat en les últimes jornades de lliga. Tot i que ha intentat no perdre els signes d’identitat que ha inculcat el nou entrenador, Imanol Idiakez, amb bon gust pel futbol combinatiu, elaborat i gens especulatiu, el Lleida ha entrat en una gàbia tramposa en què ningú troba la porta de sortida.
Ni el tècnic ni els jugadors tenen una resposta objectiva convincent de la davallada experimentada en les últimes jornades. El Lleida, que al mes de març pugnava amb el Nàstic de Tarragona pel lideratge del grup, ha dilapidat tot el seu avantatge en 7 últimes jornades caòtiques, en què només ha estat capaç de sumar 4 dels 21 punts possibles i només ha marcat 2 gols, els que li van donar l’única victòria d’aquest període fatídic contra l’Alcoià.
El Lleida sembla haver perdut la pegada solvent d’abans i el treball defensiu mostra fissures desconegudes, els nervis tenallen un equip amb nul·la capacitat de reacció i això ha provocat que l’autoestima hagi caigut a nivells mínims. És un Lleida esquizofrènic. Ha passat de Dr. Jekyll a Mr. Hyde quan ja no queda pràcticament temps per trobar l’antídot guaridor.
Però tot i el mals resultats de l’equip en els últims partits, el Lleida Esportiu continua tenint a la seva mà la possibilitat de classificar-se per jugar la promoció d’ascens: si guanya els 2 últims partits de lliga ho aconseguirà, independentment del que facin la resta de rivals. Tant se val ja el lloc que s’ocupi a la classificació perquè només interessa acabar entre els 4 primers. L’estudiant s’ha tornat conformista empès pel paisatge que s’ha creat.
Però l’equip de la terra ferma ja ha demostrat amb anterioritat que el motiven especialment els reptes complicats. I a aquesta teoria optimitzadora s’hi agafen tots plegats com a un ferro roent.
Donada la transcendència del partit de diumenge contra el Reus, el club ha volgut cohesionar encara més el grup de tècnics i jugadors i els ha concentrat dos dies a Prades, curiosament a la comarca del Baix Camp, d’on ostenta la capitalitat el pròxim rival.
Idiakez diu que volen ajuntar-se “para rozarnos”, per fer pinya i conscienciar-se, encara més, tots plegats, que diumenge s’hi juguen la temporada. Al final resultarà que l’èxit o el fracàs d’aquesta temporada només es mesurarà per aquests 90 minuts. Però molts cops el futbol té aquests condiments melodramàtics.
El bon estudiant, que no és el cas d’aquest Lleida Esportiu, ja faria dies que tindria tots els parcials aprovats i només es dedicaria a preparar l’examen final, com ara està fent el Nàstic, tot un exemple d’alumne aplicat.
ARNAU BORRÀS
EL PARTIT MÉS IMPORTANT DE LA HISTÒRIA DEL CF REUS… DE MOMENT
Aquest diumenge, el Lleida Esportiu – CF Reus és el partit més important de la història del club reusenc, almenys, fins a dia d’avui. Els roig-i-negres tenen la possibilitat de classificar-se pel playoff d’ascens a Segona A per primera vegada a la història. Quan Joan Oliver, actual propietari del club, va aterrar a la capital del Baix Camp l’estiu passat, l’objectiu era clar i ambiciós: pujar a la Liga Adelante.
Alguns es van il·lusionar més que altres, però gairebé un any després, tothom ha pujat el carro. L’afició viu il·lusionada davant la possibilitat de fer història. I més, tenint en compte que hi ha arguments per creure en la gesta: l’equip, després d’una temporada irregular, s’ha posat a to. La defensa assegura, els migcampistes s’imposen i la davantera resol. Ara mateix, les sensacions que transmet aquest vestidor són immillorables.
A Reus hi ha molta il·lusió, però poca eufòria. Tothom és conscient que guanyar al Camp d’Esports és molt difícil. I més, quan el Lleida s’està jugant la vida. És cert que l’empat afavoreix el Reus, però anar a buscar l’empat acostuma a ser el primer pas per perdre el partit en qüestió. El respecte cap a l’equip d’Imanol Idiákez és màxim i ningú, ni club, ni vestidor, ni afició, es desplaça a Lleida amb la sensació d’«això està fet».
En aquest sentit, tothom toca de peus a terra. El fet de ser històricament un humil equip de Tercera Divisió, de ben segur que hi ajuda. Això sí, 400 aficionats roig-i-negres acompanyaran l’equip al Camp d’Esports. Serà el desplaçament massiu més important de la història del club. Normal. També és el partit més important de la història del club… de moment. Si es guanya a Lleida, n’hi haurà algun més.