La promoció d’ascens del Lleida Esportiu torna a dependre del resultat contra l’Olot. La van aconseguir fa un any guanyant un partit contra els garrotxins… que perdien al minut 90!
5 de maig del 2014. Penúltima jornada del campionat de lliga 2013/14 del grup 3 de Segona B. L’Olot arriba al Camp d’Esports salvat, sense res en joc. El Lleida Esportiu, quart classificat amb 62 punts, té l’obligació de guanyar. Ho fa, però de forma inversemblant. La victòria blava contra l’Olot (3-2) és el més similar a un miracle en els últims temps. El destí és capritxós i ha tornat a juntar a tots dos a la recta final. L’Olot tenia 45 punts i ara en té 44. No està salvat com aleshores i tornarà a ser el jutge de les aspiracions dels blaus.
La cronologia dels fets va ser la següent. Agus feia saltar la sorpresa al minut 8 i Beñat establia les taules al 22’. Fins aquí tot normal. Coro, quan es complia el temps reglamentari, establia un 1-2 que semblava definitiu. Ningú pensava que Biel al 91’ i Raúl Fuster, de penal, al 93’ remuntarien el partit i la temporada.
Era el gen competitiu del Lleida Esportiu de Seligrat, que en algunes ocasions s’ha trobat a faltar aquesta temporada. Abans, els blaus remuntaven i aquesta temporada, en més d’una ocasió, han estat remuntats. Els números són pràcticament idèntics, però les sensacions bastant diferents.
I és que el Lleida d’Idiakez ha perdut 4 partits dels últims 6. Està perdent pistonada en el pitjor moment i ha dilapidat l’ampli marge que tenia respecte el cinquè. Ara és d’un sol punt respecte el Reus, que visita la terra ferma la propera setmana. A Lleida saben que depenen d’ells mateixos, però no s’hi val a badar. Ara no.
Amb l’aler de l’afició tot serà més fàcil i, com ve fent les darreres jornades, el club blau ha organitzat un autocar pels aficionats. 15€ pels socis, 25€ pels no socis i gratuït pels aficionats que van veure la derrota a Vila-Real. El Lleida Esportiu no estarà sol diumenge a les 17h a Olot, però ha de posar la resta per a guanyar aquesta final.
EL MILLOR OLOT, CONTRA EL LLEIDA ESPORTIU
La transcendència de l’objectiu blau dissimila el que és una evidència. L’Olot, que no guanya a casa des del 8 de febrer, encara no està salvat. Semblava que ho tenia fet, però s’ha complicat la vida. No és res dramàtic, ja que té 5 punts de marge respecte el descens quan en queden 9 per disputar. Però sí preocupant.
Temporada de pega, per als garrotxins i marcada per la irregularitat com la del seu debut a la categoria de bronze. No subestimin, però, el seu potencial. Ja ha demostrat l’Olot del que és capaç, sobretot quan juga contra el Lleida Esportiu. No només pel partit esmentat del curs anterior, sinó pel que va passar a la primera volta al Camp d’Esports.
Un dels millors locals de la lliga va caure de forma clara al seu feu. Una tarda entonada de l’Olot va ser suficient per a guanyar. I bé. Germán i Uri van ser els golejadors d’un 0-2 que, juntament amb el 0-4 a Badalona, són les dues vegades on s’ha vist més la cara bona dels garrotxins. Quina mostraran el proper diumenge? No es poden descuidar. El Lleida Esportiu, tampoc. Hi ha massa en joc sobre la gespa del Municipal com per a fer-ho.