Els de Manolo González s’imposen al camp del Lleida Esportiu i, amb 46 punts, certifiquen la permanència. Va ser un dels grans capítols d’una jornada boja, en la que el Nàstic tampoc va poder guanyar a un brau Cornellà
La trentena jornada de lliga al grup 3 de Segona B va acabar amb dues victòries locals, tres empats i cinc triomfs visitants, amb un total de 19 gols marcats – 8 locals i 11 visitants – i moltes sorpreses. Una de les més grans, a la terra ferma. Pocs s’imaginaven que el Badalona guanyaria el millor local de la categoria. Manolo González està acostumant a la seva parròquia a les gestes i a Lleida en va afegir una a la llista d’aquesta temporada. El Badalona s’ha salvat i no només pot somiar, sinó que ha de fer-ho.
Més, amb victòries com les de diumenge. El Lleida va començar fort, va fer un pal i tot feia pensar que el segon de la lliga refermaria la seva condició. No va ser així. Marc Mas, a la primera meitat, i Abraham a la segona van enllestir la victòria. El Badalona brillava al Camp d’Esports i no perdia, com ja va passar al Nou Estadi o al Rico Pérez.
EL NÀSTIC ÉS HUMÀ
Una hora després, a 140 quilometres de distància, el Nàstic tenia l’oportunitat d’escapar-se. Amb una victòria, els grana s’haurien distanciat a 7 punts del segon. Al futbol, però, no tot són matemàtiques i el rival també juga. Tòpics molt certs, sobretot si qui hi havia davant era el Cornellà. Els de Jordi Roger van remuntar un gol advers i van salvar un punt jugant amb 10 homes.
No guanyar no es pot considerar bo pels verds, però tampoc dolent el fet de puntuar. I més, amb la derrota de l’Eldense. La promoció està a un punt del Cornellà i la permanència a tres. Més magre ho té el Sant Andreu, que no reacciona. Amb el que hi ha en joc, quedar-se sense opcions al minut 20 és imperdonable. I això va passar a Reus.
Dos gols de Sellarès – que ja en porta 6 a la lliga – van certificar tres punts que reafirmen els roig-i-negres. La derrota al derbi ha reforçat l’equip, com deia Natxo González. Per aquest motiu, el Reus es postula com a aspirant i accepta el repte d’un recuperat Hércules. Ara mateix, només dos punts separen alacantins de roig-i-negres.
RUBÉN ALCARAZ, UN VOLCÀ A LA GARROTXA
I L’Hospitalet? Doncs té 44 punts i està a mig camí del play-off. Els riberencs, i Kiko sobretot, pensen en el partit a partit. La permanència encara no està assegurada, però la victòria a Olot l’ha certificat de manera virtual. El gol de falta d’Alcaraz manté L’Hospi a la zona alta, el seu hàbitat natural dels últims temps. No descartin res, tractant-se d’aquest equip.
L’Espanyol B, en canvi, ha perdut pistonada. El filial s’ha estancat a la segona volta i li costa molt, moltíssim guanyar. La visita del cuer no va anar associada a retrobar-se amb una victòria molt necessària. Amb 41 punts, els de Planagumà tenen la salvació pràcticament feta. Pràcticament, insistim, perquè ningú perdona res a falta de 8 capítols per a acabar aquesta història.
