Des del 21 de juny del 2014, Marcos Jiménez de la Espada té un assumpte pendent. Ell i el Nàstic es van quedar a un gol de l’ascens i aquesta temporada tenen l’obligació de no tornar a fallar
Quan Marcos Jiménez De La Espada (Pollença, 1985) va rebre la trucada de Futbolcatalunya, estava a classe d’anglès. Hi ha vida més enllà del futbol. És evident. Però aquest esport és la seva passió, tal i com ho demostren les sis temporades que ha jugat a Segona B. A la categoria de bronze, s’ha quedat a les portes de l’ascens dues vegades. Té una feina pendent, no hi ha cap dubte, i no la vol deixar per fer.
El Nàstic és un club especial?
Sí. Quan em van trucar per a venir aquí fa tres temporades va ser una alegria. Jo venia d’un equip modest com el Sant Andreu i per a mi i els meus pares va ser una sorpresa molt agradable.
Per què és especial?
És especial perquè ha estat un club en el que sempre s’han fet les coses bé. Va estar a Segona molts anys i també a Primera. La ciutat de Tarragona és petita, però a la vegada molt ficada en el futbol i la veritat és que és un plaer jugar aquí. Et fa sentir futbolista, encara que sigui en una categoria que el Nàstic no mereix.
La Segona B no és la categoria del Nàstic?
Crec que no. Tots els companys hem pensat el mateix. El Nàstic no hauria d’estar a Segona B. És una llàstima estar aquí i hem de lluitar per a estar-hi el mínim temps possible i pujar.
L’afició del Nàstic és la millor de Segona B?
Per a mi sí que ho és. També és una de les més exigents. Jugar davant de 3.500 aficionats és una motivació extra. T’exigeixen molt i això el jugador ho sent. És positiu.
També és una pressió afegida?
Sí, és una pressió, però bona. Aquesta afició és bona. Nosaltres sabem que tant el Nàstic com l’afició mereixen estar a una altra categoria i és normal que s’enfadin i que ens exigeixin. Nosaltres mateixos també ho fem.
Quan un davanter del Nàstic no fa gols, és inevitable que sigui criticat?
Crec que és una crítica constructiva. És normal que l’aficionat sàpiga de futbol i cregui que el davanter ha de fer gols. Quan ens fan gols, també es critica al porter. Són coses normals i típiques. No estic d’acord amb les crítiques, però les entenc.
Però és que el Nàstic, amb 16 gols marcats en 17 partits, és el catorzè equip més golejador de Segona B.
Totalment. Aquest any hem aprofitat molt els gols que hem fet. Estem segons a un punt del primer i això vol dir que els rendibilitzem. Nosaltres sabem que hem arribat a un punt en que comencen a entrar les ocasions que tenim. Pujant la mitjana de gols, el Nàstic pot fer coses molt grans aquest any.
No veure’s obligat a fer segones voltes estratosfèriques, com a les últimes dues temporades, dóna tranquil·litat?
Nosaltres hem patit massa els últims dos anys i hem hagut de fer molta feina. Ara l’exigència és una mica més alta, perquè la cosa està més ben encaminada. Sabem que no ens podem despenjar. És més còmode això que no anar contracorrent, però també tenim la pressió de ser conscients que no ens hem d’adormir. No la podem cagar.
Quedar-se a un gol de l’ascens fa uns mesos és la causa d’aquesta concentració?
Sí. Està clar. Aquest any seguim bastants de la temporada passada i això transmetem als companys nous, que ho han assimilat bé. Intentarem arribar al final amb una tranquil·litat que no vam tenir en temporades anteriors.
Quin record té de l’eliminatòria contra el Llagostera?
Se’m passen moltes coses pel cap. No tinc un en concret. Em quedo amb l’afició, que durant tot el play-off va ser brutal i aquell dia va ser especial. Veure aquella gent tan entusiasmada va fer que ho donéssim tot i se’ns va anar per molt poc. Al final del partit, la gent ens donava suport quan anàvem a l’autocar. Li devem una a l’aficionat i a nosaltres mateixos.
Prefereix quedar-se amb aquest bon record?
Sí. L’afició va ser increïble i va fer que la part dolenta no fos tan brusca com va ser en realitat.
A Marcos Jiménez De la Espada se li resisteixen els ascensos. Sis temporades a Segona B i no n’ha aconseguit cap.
La veritat que sí. Vaig fer un altre play-off amb el Sant Andreu contra el Barça B i vam caure al final. Personalment, ja em toca i aquest any hem d’estar amb les orelles ben aixecades i atentes al que pugui passar.
Per què va ser l’últim jugador del Nàstic en renovar el seu contracte?
Vam estar parlant bastant de temps. Es va mirar bé, vam arribar a un acord i el president, el tècnic i tothom em van transmetre la seva confiança. Tenia clar a on volia jugar i per part del Nàstic també tenien la voluntat de que seguís. Les seves trucades quan jo estava de vacances em van fer pujar l’ànim.
Aquesta temporada, amb Rayco i Gorka, és la que té més competència?
Competència n’he tingut sempre. Aquest any han vingut jugadors de categories superiors, però als altres també. La confiança de l’entrenador en mi no em fa pensar en això.
L’últim en arribar ha estat Xisco Muñoz, ex de Primera Divisió.
És increïble tenir-lo al costat. A més és mallorquí i he jugat amb el seu germà mitja, el Toni. Per ser de la meva terra, l’he seguit i l’admiro. No diria que és un ídol, però sí que tinc ganes de jugar amb ell.
Tant Xisco com Reina formaven part del Llevant que va jugar contra el Saragossa la 2010-2011. L’assumpte ara està als tribunals. Aquestes coses afecten al vestidor?
No afecten. Primer, crec que fa bastants anys que va passar això. És un tema molt personal. No es parla a dins del vestidor, ni un maldecap. Si diuen que és veritat, s’haurà de demostrar. Ara està als jutjats i no m’hi vull ficar.
Últimament es parla molt de la violència al futbol espanyol. Què en pensa?
Són temes que fins que no passa alguna cosa greu com una mort, no se’n parla. Sempre ha existit aquesta violència i s’hauria d’acabar ja. L’esport no està vinculat a aquest tipus de coses. No entendré mai que la meva família vagi a veure un partit que jugo jo i s’endugui una pallissa. No és normal. És una falta de respecte que no entendré.
Parlem de futbol, com veu la lliga?
Estar dos partits sense puntuar et pot col·locar novè. Tots els equips et poden guanyar, ja es va veure contra el Saragossa B. Està tot molt igualat i s’equilibren els pressupostos. S’ha de lluitar i no es guanya per portar una samarreta o una altra.
El Nàstic té l’obligació de ser campió?
Jo crec que no. És un repte? Clar que sí. Obligació hauria de ser pujar i ja està. Si quedem primers serà molt més fàcil.
Llavors, pujar sí que és obligatori?
Sí. És una obligació individual. Cada jugador s’ha de sentir obligat per a treballar i estar preparat pel moment del play-off. No queda una altra. Els que portem més temps sabem que l’objectiu és aquest. Uns quants jugadors no han jugat a Segona A i aquesta és la manera més fàcil de fer-ho.
Vostè ha jugat més de 100 partits amb el Nàstic i és capità, com Xisco Campos. Els dos mallorquins, realment curiós.
Són coincidències. No hi ha molts jugadors mallorquins que tinguin la sort d’arribar al Nàstic i ser capitans. Estem molt contents i amb el Xisco moltes vegades ho hem parlat. Qui pensaria a Mallorca que seriem capitans del Nàstic? És una bomba això.
Xisco i vostè són els únics dos jugadors que queden de l’etapa de Kiko Ramírez a Tarragona. Es va tenir poca paciència amb ell i Santi Castillejo?
Crec que sí, però també entenc que en aquest món no hi ha paciència i sí resultats immediats. Diumenge s’ha de guanyar i si no s’aconsegueix, la paciència potser només dura set dies més. Això passa a entitats com la nostra que estan a categories que no haurien d’estar. Sabem que qui paga els plats trencats són els entrenadors. Per Nadal no es poden portar 20 jugadors nous. El més fàcil és canviar d’entrenador. Tinc molt de respecte tant a Kiko Ramírez com a Santi Castillejo. El primer em va portar aquí i el segon em va agafar i em va dir que li agradava molt la manera de jugar. Ara amb Vicente també estic molt content i em dóna molta confiança.
Li agradaria retirar-se al Nàstic?
No m’importaria. Si les coses les faig bé es pot donar. Tinc 29 anys i la vida pot donar moltes voltes. Estic bé aquí, però no em vull acomodar. Intentaré estar el més amunt possible i com més temps millor.
També li agradaria jugar fora d’Espanya, oi?
Sí, clar. Retirar-me al Nàstic a nivell nacional sí que m’agradaria abans d’acabar la meva carrera fora. Cada jugador és una experiència que ha de viure. Amics que han sortit fora em diuen que és una oportunitat que no es pot desaprofitar i enriqueix molt.
La seva família l’acompanyaria on fos?
La meva parella no tindria cap problema. Els meus pares viuen a Mallorca, estan bé. Porto 7 anys amb la meva parella i vindria amb mi.
No té fills?
Per ara no. Per això dic que és una cosa que s’hauria de fer en 4-5 anys com a molt. Per sort, la meva parella podria treballar fora i estaria molt content. Primer, la feina l’hem d’acabar aquí.
La feina s’ha d’acabar aquí?
Jo no puc marxar sense haver pujat. Després del que va passar l’any passat hi ha una feina que no es va acabar i s’hauria d’acabar-la.
La barba de Marcos creix cada temporada que passa. Per què?
El meu pare sempre ha portat barba. Ho he vist a casa. És una cosa que a mi m’agrada i ho dic sincerament: és molt còmode. Deixo la barba créixer i apa, com el cabell. Potser un dia me la trec i em tallo el cabell.
Si el Nàstic puja, s’afeitarà la barba?
No.
Per què?
És una cosa que és personal i no me la puc jugar en aquest aspecte. Tinc moltes ganes de pujar i no depèn de la meva barba.