Tot i que no tanca la porta a tornar, l’etapa del Prat ja està tancada per a Agustín Vacas. La seva concepció del futbol no ha canviat i l’explica a la segona part de l’entrevista
Manolo Márquez, bon amic d’Agustín Vacas, porta les regnes del Prat. Té la vendició del nostre entrevistat, que el considera un valor segur. Pel que fa a Vacas, és un entrenador tant defensiu com se’l considera? Té un estil molt marcat? Ningú millor que ell mateix per a respondre aquests interrogants. De moment, una pista: Ser competitiu és una obligació i no s’ha de voler ser un Leo Messi o un Barça, perquè de Leo i de Barça només n’hi ha un.
La sortida del Prat li va doldre més per la forma que no pel fet?
Sí. Eren quasi 9 temporades treballant de moltes coses al Prat i no m’hagués importat posar el meu granet de sorra al club de la meva ciutat, on jugaven els meus fills. Es va prendre la decisió de prescindir en tots els sentits d’Agustín Vacas. Ho vaig haver d’acceptar. Queda molt de temps i haig de seguir treballant en la meva passió.
Amb Manolo Márquez, el Prat està en bones mans?
Crec que sí. Manolo és un valor segur. Jo vaig ser el primer que el va recomanar al Prat fa 13 o 14 anys. Recordo la conversació amb el president perfectament. Li vaig dir que en aquella època era l’entrenador que havien de fitxar. Encara jugava al Badalona.
Com veu ara mateix la Segona B?
La classificació mostra per on aniran els trets. Nàstic i Lleida han de jugar pel play-off. L’Espanyol B, amb la qualitat de sempre dels jugadors i el toc de Lluís Planagumà també té arguments per estar a la zona alta. Altres equips estan a la zona intermitja i poden sorprendre i acabar a la zona alta. Parlo de L’Hospitalet, Sant Andreu i Badalona, que està fent una molt meritòria campanya. L’Olot, per plantilla, també hauria d’estar més amunt. El Cornellà, si salva la categoria, serà molt meritori com ja vam fer nosaltres amb el Prat.
Quin jugador li agradaria tenir sempre al seu equip?
Hi ha molts, però sento especial debilitat per un. Sense menysprear a la resta dels que he tingut, crec que Rubén Alcaraz està picant a jugar més amunt. Per joventut, per caràcter, per compromís, per qualitat me l’emportaria allà on anés.
Quin entrenador és el seu preferit?
Suposo que el clàssic seria parlar de Guardiola, Mourinho o Ancelotti. Desde la humilitat, crec que Unai Emery o Joaquín Caparrós són dos referents per als entrenadors que no hem jugat a Primera ni hem estat internacionals.
Ha tingut oportunitats d’entrenar durant l’últim any?
Alguna coseta de Tercera Divisió a final de la temporada passada. No eren projectes interessants a nivell esportiu ni econòmic. Fins ara no han sortit moltes coses més. Segueixo veient multitud de partits de Segona B de Catalunya i de la resta d’Espanya i de Tercera. Estic preparat.
Creu que la imatge d’entrenador defensiu i seriós el perjudica?
La imatge és equivocada. Jo vull ser un entrenador que tregui el màxim rendiment al seu equip i practiqui un estil en funció dels jugadors. A mi m’encanta tenir la pilota, però si tens un equip limitat per pressupost i jugadors és el que has de treballar. La meva idea és utilitzar diferents estils i sistemes de joc per a aplicar-los en un camp o en un altre. Sobretot, ser competitius.
La influència del Barça ha estat positiva o negativa per la resta d’equips catalans?
Pels que són del Barça és positiva perquè han guanyat moltíssimes coses. Per desgràcia, molts jugadors no tenen les condicions dels que juguen al Barça. El que s’hauria d’ensenyar és explotar al màxim les virtuds de cadascú i minimitzar els defectes. No s’ha de voler practicar un estil de joc que no tothom té les qualitats per aplicar.
Aquesta condició si ne qua non l’aplica a la Penya Anguera?
Nosaltres la primera conversació que vam tenir amb els entrenadors seria que no imposaríem estil ni sistema de joc. No podem fitxar a qui volem i hem d’adaptar-nos al que tenim a cada equip. Si tens dos davanters ràpids i bons, no jugaràs un 4-2-3-1 per exemple.
Agustín Vacas quan va a veure un partit dels seus dos fills no és entrenador?
A vegades sí. Sóc pare. Analitzo com han jugat, què poden millorar i quins defectes han de dissimular. Sóc pare entrenador, però no hooligan.
Algun dia li agradaria entrenar als seus fills?
No m’importaria perquè fins ara m’he considerat molt professional. Al Prat he tingut la possibilitat de que els meus familiars sortissin beneficiats i no ho he fet. Podria haver incorporat a un nebot al Prat i no ho vaig fer. Vaig pensar que seria millor per ell que tingués minuts a un equip de Tercera o Primera Catalana. Si beneficies a un familiar, perds el vestidor i això no s’ho pot permetre un entrenador.
Què desitja pel Nadal?
Desitjo que la gent sigui feliç fent les coses que els hi agrada. Fora de l’esport, que tots els problemes econòmics es solucionin com abans millor i tothom pugui viure dignament.
Què demana als Reis Mags d’Orient?
Salut, benestar, felicitat i evidentment poder fer el que més m’agrada, que és estar assentat a una banqueta. També poder compaginar aquest fet amb estar al càrrec d’una direcció esportiva de futbol base. Un cop proves el que és ser entrenador, el que desitges per sobre de tot és entrenar.