Des de l’arribada de Víctor Merchán el passat 2 d’octubre, el conjunt egarenc ha passat d’estar en descens a guanyar-ho tot. El passat diumenge el migcampista va estrenar-se com a golejador i abans ja havia donat assistències de gol i criteri a l’equip de Pirri
Víctor Merchán (1990) és el jugador de moda a l’Olímpic de Terrassa. Un any més, tothom considera favorits als egarencs, però l’inici no va ser d’equip de play-off, ni molt menys. Cap victòria en cinc partits feia témer el pitjor. David Pirri, a més, va criticar retard en els cobraments i l’ambient no era l’idoni. Amb Merchán sobre la gespa tot ha canviat. A Terrassa es torna a parlar de futbol i gran part de la responsabilitat la té aquesta perla que va passar 12 anys a la fàbrica blanca.
“És completament anecdòtic. Amb els jugadors que hi ha els resultats havien d’arribar tard o d’hora”, declara el migcampista a Futbolcatalunya.com. Del que no hi ha dubte és que “m’hi trobo a gust. El Terrassa és un club històric”. Aquest és un dels motius que ha portat a Merchán a jugar a Tercera Divisió per primera vegada.
EL SECRET DE ‘BATA’ I MERCHÁN
Pirri sembla haver trobat la fórmula amb Jaime Fuentes de pivot i Batanero i Merchán com a interiors. Els dos últims són els que mouen l’equip i, tot i portar junts només tres setmanes, sembla que es coneguin de tota la vida. “Entendre’s amb els bons jugadors és més fàcil i Bata és un crack”, comenta el nostre protagonista.
El ‘feeling’ ha arribat tant lluny que, fins i tot, ideen plans per a guanyar partits. En el darrer a Vilassar de Mar, “sabíem que el porter no era l’habitual i vam voler provar-lo. Tot va sortir bé”. Un festival de gols a pilota aturada en són la millor mostra. Merchán, per la seva part, va empatar el partit al 57’ mentre que Batanero va fer dos més per a establir el 1-3 definitiu.
“M’AGRADA EL FUTBOL INDEPENDENTMENT DE LA SAMARRETA”
L’entrevistat va rebre el sobrenom de ‘El Xavi de la fàbrica’ durant la seva llarga etapa a Valdebebas: “Xavi és el millor migcampista de la història. És el meu ídol i és un honor que alguna vegada m’hagin comparat amb ell”. Preguntat per altres referents surten els noms d’Andrés Iniesta o Pep Guardiola… però, un moment. Un jugador del Real Madrid amb ídols de l’etern rival? Com s’explica això? “Això és indiferent. A mi m’agrada el bon futbol independentment de la samarreta”.
Per la passió que posa en aquest esport, Merchán no ho ha passat bé des que va acabar la seva etapa al futbol base. No ha tingut continuïtat mai: “Al Castilla era difícil jugar i ho entenc. A l’Espanyol B el canvi d’entrenador em va perjudicar i al Caudal no vaig jugar quasi res a la segona volta”.
Potser les coses haguessin canviat si aquella oferta de l’Huracán hagués arribat a bon port: “El Real Madrid no em va deixar sortir i aquell any l’Huracán va quedar subcampió de la lliga argentina”. Ja no hi ha res a fer i aquell interès d’Ángel Cappa ja és història. Toca centrar-se en el Terrassa i seguir la línia traçada per a complir amb la màxima que Merchán acaba l’entrevista: “A vegades va bé donar un pas enrere per a donar-ne dos cap endavant”.