El Catalunya-Paraguai del 2005 va marcar un punt d’inflexió a la vida d’un amateur Marc Sellarès. Menys de 15 minuts sobre la gespa del Camp Nou, i una gran temporada a Vilanova, li van servir al davanter per a jugar a Segona B. No ha deixat la categoria de bronze des d’aleshores
JORDI MESTRES
jmestres@futbolcatalunya.com
Marc Sellarès va ser el penúltim amateur que va jugar amb la Selecció Catalana Absoluta abans del darrer, que va ser Santi Triguero. “Va ser l’experiència més màgica i més especial que he tingut a la meva vida a nivell esportiu”, reconeix amb emoció el davanter. Ser company de Guardiola, Sergio García o Víctor Valdés en un marc incomparable com el Camp Nou no s’oblida i el propi Sellarès es ‘mulla’ envers el dilema de convocar amateurs amb l’absoluta: “Sempre hi hauria d’haver un convocat amateur”.
El motiu? “Els jugadors amateurs, que estem a una categoria no professional, quan tenim l’oportunitat de participar amb la teva selecció a un camp de Primera és una experiència única que desitjo a tothom”. De fet, Sellarès explica que “va ser la meva millor experiència com a futbolista, sense cap mena de dubte”.
Pere Gratacós va donar entrada a l’aleshores jugador del Vilanova i la Geltrú de Tercera Divisió a un quart d’hora pel final. Sellarès, que aleshores tenia 25 anys, sempre havia jugat a Primera Catalana i Tercera Divisió. “En l’aspecte esportiu jo vaig anar com a un Juvenil i després ja vaig arribar a la Segona B”, comenta el nostre protagonista.
Més enllà de la categoria on participava, “aquella convocatòria em va canviar moltes coses. Em va fer veure que podia confiar en mi mateix, que podia defensar la meva selecció i podia participar d’un dia festiu. Va ser molt especial”. Tots eren professionals. Menys Sellarès. Aquesta distinció no es va notar, ja que “recordo que eren jugadors de molt nivell, però eren molt propers i em van tractar molt bé. Em vaig adonar que aquelles estrelles que veus per la tele són futbolistes com nosaltres”.
“La convocatòria em va ajudar a creure en mi mateix”
Sellarès afirma que l’experiència no va ser inobidable per a ell, sinó també per a tots els seus companys i ex companys: “En el meu cas concret, tots els clubs pels quals jo havia passat fins aleshores van gaudir de que un ex company seu tingués aquesta oportunitat. Això ajuda a qui va i als companys a creure en ells mateixos”.
Vuit anys més tard, l’entrevistat és un dels davanters de moda a la Segona B i la referència ofensiva d’un Llagostera que és líder del grup 3. “Mica en mica vaig millorant i encara amb 33 anys intento pulir petits detalls per a ser més bon jugador”, explica un Sellarès que reconeix que l’experiència del Camp Nou va marcar un abans i un després.
“El Llagostera és molt fan de la Selecció”
El club gironí, que té un marcat to catalanista, “sempre ha volgut posicionar-se de forma totalment pacífica a favor del catalanisme. Tant l’Oriol com l’Isabel”. Per aquest motiu, “seria molt bonic que un jugador del Llagostera fos internacional”, tot i que “també crec que un jugador com de la selecció catalana amateur, com va ser el meu cas, encara seria més maco”. “Per què no podria haver algun jugador de Segona A, Segona B o de Catalunya Amateur?”, es pregunta Sellarès, que no dubta de que “el club és molt fan d’aquests partits de la Selecció”.