MANUEL SEGURA
msegura@futbolcatalunya.com
La gran victòria del Santfeliuenc enfront del Cornellà aquest passat dissabte va tornar a evidenciar que l’equip de Les Grases és un ferm candidat a tot encara que el primer objectiu d’aquest recentment ascendit es la permanència. Dissabte passat van fregar l’exhibició.
Un derbi sempre és un derbi i dissabte passat es va tornar a demostrar un any i nou mesos després. A priori, el Cornellà arribava a Les Grases com ho farà a la resta de camps de Tercera, és a dir, com a màxim candidat al triomf encara que Andrés González, tècnic del Santfeliuenc, va ensenyar el camí perquè els ‘verds’ no puguin jugar com normalment ho farien. Els de Jordi Roger no van ser el mateix Cornellà de sempre, ni molt menys, sinó un desconegut.
Demèrit visitant o mèrit del rival, la veritat és que, si els locals no surten com ho van fer dissabte passat, podrien haver perdut perfectament. Dues jugades a l’àrea de Santi van provocar les úniques queixes injustificades del Cornellà en una primera part horrible, pèssima i lamentable per a un equip que vol estar a dalt de la classificació. I ho ha d’aconseguir per plantilla i qualitat encara que el ‘Santfe’ va saber no només tancar espais sinó pressionar des de dalt per entorpir un centre del camp que va estar tan malament com la resta de línies.
Cert és que el primer gol va ser un error greu de Martí, encara que el segon va ser una altre error imperdonable d’una defensa a la qual només li va faltar aplaudir al capità rival Maldonado. El davanter local va ajustar un tret magistral davant el qual no va poder fer res Iñigo. El 2-0 era un just marcador encara que també un multipresent Johny va poder fer el tercer. Els blanc-i-blaus es van multiplicar. Aquesta va ser la clau.
En la segona meitat Roger va donar entrada a Matamala i Didí per Juli i Luis, respectivament, i el Cornellà no va empitjorar, encara que tampoc va mostrar una versió millor, ja que es van limitar a centrar pilotes constantment sobre l’àrea local. El lateral Joel les va col·locar de totes maneres encara que el concepte defensiu de l’equip de González va fregar la perfecció. Això i un contraatac en el qual Maldo, Johny, Josele i Eric van tornar bojos a la defensa oponent. Matamala va provar a Santi (87’) i Dani Martí (94’) va aconseguir un gol que no salva l’honor d’un equip que va naufragar a Les Grases. Ni absències, ni baixes, el Cornellà no pot justificar la seva pitjor cara.
Andrés González. “Això no es pot fer sempre”
El tècnic local, Andrés González, contenia la seva alegria ja que “estàvem esperançats en aquest partit”. La derrota a casa enfront del Terrassa i a Masnou en els dos últims xocs de competició “no havien creat cap dubte entre nosaltres” encara que sempre “va millor guanyar. A Terrassa vam jugar igual que davant el Cornellà i a Masnou vam estar fatal”.
Segons l’entrenador blan-i-blau, la pressió que va mostrar el seu equip en l’alguna cosa “és alguna cosa que es treballa durant els entrenaments. Això no es pot fer sempre perquè mantenir aquesta intensitat és molt difícil” encara que aquesta pugui ser la clau perquè aquest equip, recentment ascendit, sumeix 16/27 punts de competició. Es a dir: 5 victòries (tres anés de casa), 1 empat i 3 derrotes (2 en Els Grases i 1 en Masnou).