Pena màxima per a un Santboià que no troba el punt

L’equip del Baix Llobregat va patir la cinquena derrota consecutiva contra el Figueres (1-2) i és penúltim amb un punt de divuit possibles. Si la Gramenet puntua aquesta tarda, el Santboià serà el cuer en solitari de la competició. El tècnic, Alberto Fernández, no està preocupat per la seva continuïtat i la directiva confia en ell

Jordi Martínez  ha estat la referència ofensiva del Santboià // FOTO: Jordi Mestres
Jordi Martínez ha estat la referència ofensiva del Santboià // FOTO: Jordi Mestres

Al Joan Baptista Milà fa un any que es viu el mateix guió. Quatre entrenadors han passat durant aquest període de temps, però cap ni un ha aconseguit treure rendiment a un club cridat a ser un gran de Tercera com el Santboià. El curs passat els vermells van salvar la categoria amb patiment, mentre que aquest no han guanyat durant la pretemporada i a la lliga la cosa no ha anat millor. La derrota contra el Figueres serà la gota que farà vessar, altre cop, el got? No, de moment.

No és només un resultat, ni cinc, ni sis. És la sensació que deixa un equip nerviós i tens que va estar els 90 minuts sobre el terreny de joc amb una ansietat que li impedeix jugar a futbol i, com és normal, ser un equip consistent. Si a tot això se li afegeix que hi havia un bon equip com el Figueres enfront, no hi ha cap altre desenllaç que la derrota. Una desfeta que es va començar a gestar en els primers 45 minuts.

Els visitants van disposar de dos pals que podrien haver deixat resolt el matx, mentre que el Santboià, amb un Jordi Martínez perdut, un Heredia sobrepassat al mig del camp i una defensa insegura no va poder plantar cara. A la represa els locals van sortir amb un talant diferent, tot i que també obligats pel gol de penal de Cristino (partidàs el seu). Cal destacar que el perill local va arribar gràcies a l’estratègia, amb protagonisme destacat de Dani Iglesias i Uri Serra.

Quan els centrals són la principal font de perill, no osbtant, vol dir que la davantera no funciona. L’entrada de Luque al primer temps poc va canviar i Jordi Martínez va aparèixer en comptagotes amb accions de qualitat, però molt esporàdiques. Només Raúl Rodríguez – suplent aquest matí – va ser capaç de batre un Reig molt segur durant tot el partit al 90’.

Era massa tard, ja que abans el Figueres s’havia posat amb un còmode 0-2 gràcies a un contraatac de llibre culminat per Teixi al 88’. Aleshores la majoria del públic, molt cansat, va abandonar el Joan Baptista Milà i es va perdre el gol del seu equip. Un gol que no canviava res, tot sigui dit. I és que que no canviï res, precisament, és el gran problema que està patint aquesta temporada 2013-2014 el Santboià. I ja van sis partits, que no són pocs.

Alberto Fernández: “No sento que m’estiguin fent el llit”

Després de tot el que hem explicat, Alberto Fernández no podia estar d’una altra manera que molt tocat: “Estic malament. És una situació totalment anòmala per a mi. Passen els partits, prepares la setmana amb moltíssima il·lusió i les sensacions són bones i després arriba el partit amb situacions poc controlables que t’acaben condemnant”.

El tècnic també va acabar enfadat perquè “la segona groga a Mabil al principi de la segona part em sembla claríssima. No vull justificar la derrota amb això, però em sembla una jugada molt clara”. Pel que fa al rendiment del seu equip, l’ex del Rubí creu que “està costant moltíssim fer gol. Avui hem tingut opcions clares, però la pilota no vol entrar”.

Un dels motius pot ser la tensió i els nervis amb els que juga l’equip, una circumstància “normal en un club com el Santboià quan no es guanya”. “La nostra plantilla ha de ser competitiva a la Tercera Divisió” creia l’entrevistat, però “la realitat és que estem a la penúltima posició”.

Els motius d’aquesta realitat només els coneixen els que estan dins i “l’entrenador i els jugadors tenim una llosa molt gran a sobre”.  Preguntat per la seva continuïtat, Alberto Fernández responia això: “no he parlat avui amb el president ni amb el Quim Ayats. Em preocupa guanyar partits i que em puguin fer fora és un dany colateral possible que haig d’assumir. No sé què decidiran i avui la última preocupació que tinc és que el club no vulgui comptar amb mi”.

Cal destacar, però, que quan vam acabar de parlar amb el tècnic el president, Ramon Andreu, i Quim Ayats van marxar per parlar amb Alberto Fernández. Aquest últim, abans d’anar-se’n amb la cúpula major del club va dir que “em dóna la sensació que els jugadors estan implicats. Han acabat fotuts el partit i ho intenten. No crec que els jugadors em vulguin fer el llit”.

JORDI MESTRES
jmestres@futbolcatalunya.com