Àlex Delmàs pren la paraula per a acomiadar-se del futbol català i descriu en un escrit les seves sensacions després de l’homenatge del passat dijous
D’entrada donar les gràcies a Futbol Catalunya per oferir-me aquesta oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres. Com bé sabeu, fa uns mesos vaig decidir penjar les botes. Crec que és el moment adequat. Vaig tenir la sort de fer una inoblidable roda de premsa de comiat on vaig explicar els motius amb detall i on vaig poder agrair tot el que m’han aportat aquelles persones que han estat importants per mi al llarg de tots aquets anys.
Així que aprofitaré aquestes línies per agrair el reconeixement, l’estima i tracte que m’ha donat tot el Futbol Català.
En 1er lloc, gràcies al FUTBOL, aquest meravellós esport que ens uneix a tots, que m’ha ensenyat tant, que m’ha fet viure moments únics i que m’ha permès conèixer gran persones que ara ja són grans amics.
També vull tenir un record especial per tots els clubs on he passat començant des de la PBB La Roca, passant per el FC Cardedeu, l’EC Granollers, el CE Sabadell, el CE Premia, el CE Mataró i, per suposat, el meu estimat CE Europa. Tots ells han ajudat a formar-me com a jugador i també com a persona.
Però més enllà de tots ells, avui vull recordar-me tot de tots els clubs que formen al nostre futbol, de tots els futbolistes que dignifiquen el nostre esport i de tota la gent que, des de l’ombra, hi treballa dia a dia. El suport, el reconeixement i l’estima que he rebut de tots vosaltres ha estat extraordinària i inigualable.
Quan algú em preguntava si estava orgullós de tots els anys i tot el que havia aconseguit en aquest esport, sempre responia que ja faria balanç quan em retirés, que ni volia ni tenia temps per pensar en tot això. Avui miro enrere i veig que el futbol m’ha donat molt. M’ha ensenyat a compartir, a competir, m’ha ensenyat sacrifici, il·lusió, constància, humilitat. I a banda dels èxits esportius o individuals que, per sort han estat molts, me’n vaig orgullós del com ho he fet, dels valors que he intentat mantenir des del 1er a l’últim dia i d’haver format part d’aquest fantàstic món del Futbol Català. Ha estat un autèntic honor per mi i en seguiré gaudint sempre.
I acabo reprenent el tema de la meva decisió. Ha estat una elecció dura després de gairebé 30 anys jugant a futbol. Encara em sento futbolista i em sento bé però alhora me’n vaig molt satisfet i orgullós. Sempre he admirat als esportistes que han decidit sobre la vida abans que la vida ho hagi fet per ells i això és el que crec que faig. Me’n vaig de la manera que sempre havia imaginat.
Així que MOLTES GRÀCIES a tots per haver contribuït a fer realitat el meu somni.
Una abraçada i visca el Futbol Català !
Alex Delmàs