El migcampista afirma que les formes de l’Olot en la seva sortida no van ser les correctes i qualifica aquest fet com “el cop més dur” de la seva carrera. A Manlleu, Francolí té una segona oportunitat, que afronta amb optimisme
“Em sento molt a gust al Manlleu. Coneixia més de la meitat de la plantilla, amb la que ja hi havia jugat fa uns anys” declara Marc Francolí (1984) a Futbolcatalunya.com. Després de dos bons anys a l’Olot el nostre protagonista torna al Manlleu, club on ja va militar la temporada 2008/2009 coincidint a la plantilla amb l’actual tècnic, Jordi Dot. Aquest últim no va dubtar a trucar a Francolí en conèixer la seva sortida de l’Olot. Una sortida que, segons paraules del ja ex jugador garrotxí, no va ser de la millor forma.
“No van comptar amb mi a Olot. Va ser una sorpresa i un cop dur, el més dur que he rebut. Ara he aconseguit recuperar la il·lusió perquè arribo a un club que fa anys que fa les coses bé i té una història important”. L’arribada al Manlleu, però, no ha esborrat el record del moment en que l’Olot li va comunicar que no comptava amb ell per l’engrescador projecte a Segona Divisió B: “Podria dir moltes coses de la meva sortida a Olot i no tinc ganes de fer-ho. No és per guanyar-me enemics perquè considero que ells se’ls han guanyat sols per la manera de fer les coses” afirma, rotund, Francolí, que acaba el seu discurs dient que “considero que hi ha futbolistes millors que jo i ho entenc. Tot i això crec que al futbol, com a la vida, s’ha de ser agraït”.
“El fitxatge pel Manlleu no és un pas enrere”
L’entrevistat va disputar fins a 39 partits la temporada passada amb l’Olot i qualifica la temporada “com a llarga i dura” i per aquest motiu “la sortida ha estat més dolorosa”. La quantitat d’entrenaments i partits, així com els tres canvis d’entrenador van dificultar la gesta d’un Olot en el que Francolí era un dels fixos a l’onze titular. A hores d’ara els garrotxins estan a Segona B, mentre que el Manlleu – nou equip del migcampista – segueix a Tercera.
Tot i això, en Marc no considera que “el fitxatge pel Manlleu hagi significat baixar un esglaó”. El motiu d’aquesta afirmació és que “excepte Baruc i Barnils segueix tothom i el bloc és la nostra principal arma. Sortirem a competir cada diumenge i si s’han aconseguit els play-offs ha estat per això, per competir”. Els coneguts i temuts serveis de falta de Francolí es veuran la propera temporada al Municipal de Manlleu, a només 13,7 quilòmetres de Vic, ciutat on resideix l’entrevistat.
El nostre protagonista, doncs, haurà de deixar de creuar el túnel de Bracons per seguir jugant a futbol, però sí que haurà de fer la mateixa ruta cap a la Universitat per acabar la carrera d’empresarials. “Dóno gràcies perquè he pogut viure del futbol, que és el que m’agrada, però també haig de guanyar-me la vida per altres vies”. Marc Francolí, molt sensat, insisteix en que s’ha de valorar el que dóna el futbol i que “no es pot viure en un món paral·lel”.
Jordi Mestres
jmestres@futbolcatalunya.com