I qui sap el que pot pensar Emilio Lucas Viña sobre la gespa del Narcís Sala envoltat d’una afició única i amb l’ascens a 1a Federació a la butxaca a falta de 4 jornades per al final. No obstant això, aquest hospitalenc vol anar pas a pas
redaccio@futbolcatalunya.com
Lucas Viña va aterrar l’estiu del 2024 al Narcís Sala amb molts interrogants a resoldre i això que arribava amb un historial recent i impecable de Terrassa. Però la incertesa estava a l’ambient menys per al seu tècnic Xavi Molist. Lucas, natural de L’Hospitalet on no ‘va ser ‘profeta’ a la seva terra -sí que ho va ser el seu pare en el riberenc Guimerense- ha superat tots els exàmens.
Amo absolut de qualsevol banda andreuenca, amb especial excel·lència a l’esquerra, és el lateral que qualsevol equip desitjaria. I, a més, marca gols. En l’actualitat suma 5 encara que ve d’11 del curs anterior. És un tipus que contagia vida, que transmet alegria i això la UESA ho aprecia. El seu últim gol al Johan Cruyff va portar a l’èxtasi als seus seguidors.
A LES 14 H, FINAL SANT ANDREU-POBLENSE, ULLS OBERTS!…
Ja sap el que faràs diumenge a les 14 h.?
Primer, esperem que sigui una victòria i després, si aquesta victòria amb la d’Eivissa, millor que millor, la veritat.
Han començat a jugar ja amb el Poblense aquest dimecres o ja ho van fer dissabte passat quan van guanyar al Johan Cruyff?
Sí, al final del partit, ja comencem a pensar però va ser el dilluns quan ja vam posar el focus en el pròxim, que és el Poblense, un gran equip que ha estat aquí líder fins fa poc i sabem que es va un partit molt difícil.
“TANT DE BO SUPEREM AL POBLENSE”
Hem vist festejar molts gols, però pocs com el seu de dissabte!
Sí, va ser especial. Vulguis o no, sabíem que el Barça At. tindria les seves ocasions i havíem de ser molt eficaces. Amb les quals vam estar vam fer molt de perill i a la qual vaig poder veure porteria, va arribar el meu gol. Sabíem que era una victòria molt important perquè deixàvem un rival també que anava a estar barallant per estar a dalt.
Una curiositat: Com li permet Natxo González, un dels millors entrenadors per a nosaltres de la categoria i del futbol espanyol que el seu esperit ofensiu es pugui reflectir tant al camp?
Bé. Jo soc lateral i el primordial és defensar, però si li puc donar aquest plus com a ofensiu -des que canviem el sistema a jugar amb carrilers- em dona una miqueta més de llibertat.
“EL MÍSTER NATXO EM DONA UNA MICA DE LLIBERTAT”
LU, LU, LU…CAS VIÑA, el crit del dissabte va explotar el dissabte en el Johan! Ets tot un ídol.
Sí, sí. I la veritat, vulguis o no, es va poder veure tant en directe com en les fotos, és una bogeria això d’aquesta afició. Semblava que jugàvem de local una altra vegada.
Si mirem una mica enrere, la veritat és que va costar ficar-se a la zona de promoció. De fet, fins a la jornada 24 que van agafar el lideratge i ja no el deixaran.
Sí, sí, al final en qualsevol categoria, però sobretot la Segona Federació, una de les categories més complicades que hi ha, i més en el grup que estem. És cert que al principi va costar una mica arrencar, era un projecte nou, jugadors nous, entrenador nou, tots havíem de saber com volíem jugar i què potenciar, i al principi costa, però sabíem que confiant en el projecte anàvem a estar on estem.
“SABÍEM QUE ANÀVEM A SER AQUÍ”
Lucas Viña és un jugador més que rendible, perquè mirant els teus números, vostè ho juga tot, està en tots els llocs, fica gols… el que s’ha dit, més que rendible.
Bé, al final, el que intent és estar disponible tots els diumenges perquè l’entrenador pugui posar-me o no, que decideixi ell i quan toca jugar, donar el 120% i tota la resta vindrà només.
Sempre s’havia relacionat a Emilio Lucas Viña amb el Terrassa, però vostè és de L’Hospitalet i ara Sant Andreu.
“SEMPRE VULL DONAR EL 120%”
Quan vaig sortir del filial del Depor, Terrasa em va obrir els braços, vaig anar sense pensar-ho i vaig estar cinc anys molt bé aquí, vaig ser un dels capitans, vaig conèixer a la meva parella i em vaig mudar aquí a Terrassa.
Insistim, Lucas és de L’Hospitalet, no?
Sí, clar, les meves arrels són de L’Hospitalet. Quan me’n vaig anar de Terrassa em va fotre perquè estava molt còmode amb la gent, però ving de L’Hospitalet tot i que Sant Andreu és una cosa especial. Vaig caure dempeus i la gent em té una estima brutal i jo a ells encara més.
“VAIG ESTAR 5 ANYS MOLT BONS AL TERRASSA”
També va passar pel Prat i allí es va reconvertir.
Sí, Vaig estar els dos anys de juvenil amb Pepe Delgado, pugem al primer equip, em vaig saltar l’etapa del Nacional i vaig anar directe amb Agustín Vacas, que és el que em va dir de ser lateral.
Bé, és la clara demostració que a vegades cal fer un gir en la vida per a tornar una altra vegada al camí de l’èxit.
Sí, sí, totalment. Al final, l’últim any a Terrassa va ser complicat perquè Chus, que era entrenador en aquest moment, confiava en altres jugadors o en un altre estil de joc i jo no encaixava.
“AGUSTÍN VACAS EM VA POSAR COM A LATERAL”
El que són les coses: vostè és de L’Hospitalet, a punt de tocar la 1a Federació amb el Sant Andreu mentre L’Hospi segueix a tercera.
Sí, però és que al final totes les categories són molt complicades. El problema que va tenir l’Hosi, al principi, va anar que tothom el posava com molt favorit i la Tercera Divisió és molt complicada. Ara s’està fent una gran feina, són a zona de playoff, han tret bastant marge a aquesta zona de playoff i hi ha jugadors amb un potencial increïble. Crec, i desitjo, perquè tinc molts amics allí, que puguin pujar, que al final la ciutat mereix estar el més amunt possible.
“L’HOSPI ESTÀ FENT UNA BONA FEINA”
Ens han parlat meravelles del seu pare, que no és el típic pare del futbolista que dona la pallissa amb el fill.
No, no, la veritat que el meu pare és home de futbol i va jugar a L’Hospitalet, Santa Eulalia -allí és un emblema-. Tothom parla molt bé d’ell, viu el futbol més que jo encara, el pobre es posa molt nerviós que l’altre dia no sabia ni on ficar-se amb el gol. Tenia el cor a mil per hora, el viu amb una passió que al final també part de l’ascens ha de ser per a ell.
En fi, i així ha aconseguit disputar la seva segona temporada com a quadribarrat i com a estrella.
Bé, és el que t’he dit, des que vaig arribar, la gent em va rebre molt bé, em sento molt volgut i al final quan surto, si ja tinc donar aquest 120% que jo m’exigeixo, quan veig la graderia plena, em surt donar encara aquest plus més.
“EL MEU PARE VIU EL FUTBOL MÁS QUE JO”
Ja estan preparats mentalment per a Primera Federació o anem a poc a poc?.
Jo soc dels quals prefereix anar a poc a poc. Sí que és cert que l’equip que tenim podria competir perfectament en Primera, però com encara no estem… a centrar-nos en diumenge i ja veurem.
Digui’ns alguna cosa sobre el seu entrenador Natxo González perquè estem davant un dels grans. No sé si estàs d’acord o en desacord o prefereix ‘rajar’ una mica, si ho desitja.
No, no, és la veritat, No es pot ‘rajar’ perquè està fent un treball brutal i venia també de fer molt bons treballs. Al final si té tota la trajectòria que té i experiència és perquè li ho ha treballat des del primer dia i mes que merescut, la veritat.
“EL MÍSTER NATXO ES UN DELS GRANS”
Què destacaria de la plantilla aquest curs?.
Et diria que dels 24 que som, que els 24 podem ser titulars i donar un 10 de nota en el partit. És a dir, posis al que posis saps que et competirà. Si un juga 10 minuts, saps que et donarà el màxim i et pot donar el partit, com ha passat diverses vegades. Al final amb aquest equip me n’aniria a l’altra part del món,
I amb aquesta afició més!.
Sí, sí, al final és la nostra base, vulguis o no. Quan juguem de visitant no ho sembla sinó que ens sentim locals. La veritat que és que no hi ha paraules per a l’afició.
Aquest ‘punt de bogeria’, amb respecte, que té aquesta afició, Per què?.
Perquè té un sentiment de pertànyer al barri, és l’equip del barri, i això, vulguis o no, a la gent li motiva. I quan veus que està omplint estadis, que tothom parla de tu, que damunt l’equip és aquí a dalt lluitant per a ascendir, va tot de la mà.
“AQUESTA PLANTILLA TÉ 24 TITULARS”
Vostè només tens 29 anys, és a dir que encara li queda molt futbol.
Queden molts anys encara. Exacte.
Fins i tot per a recordar moments durs com aquella seriosa lesió en el Fabril o aquest debut impossible a Primera Divisió amb el Depor.
No, això no s’oblida mai i més quan vaig estar molt a prop, però al final al futbol també has d’estar en el moment decisiu. En aquest moment vaig tenir la mala sort que em vaig lesionar i vaig haver d’esperar altres oportunitats.
“NO HI HA PARAULES PER A L’AFICIÓ DEL SANT ANDREU”
Lucas Viña, Pitxitxi?.
Sincerament, prefereixo no marcar més gols i pujar que continuar marcant
Home, ja ha fet cinc gols i ve de marcar 11 l’any passat. Té sis jornades per a igualar-ho.
Però el que et dic, prefereixo guanyar, no marcar jo i que ho facin altres companys i tots feliços.
En resum: quan tanqui els ulls a les dues de la tarda aquest diumenge després de guanyar al Poblense, què pensarà
Pensaré en el que m’acabes de dir.