Entrenadors: una professió de risc a una ‘selva’ insolidària

Dani Andreu, Albert Company, Xavi Molist, Marc Cabestany i Pitu Batlle són els 5 tècnics que han estat destituïts fins avui a Tercera. Gairebé una quarta part d’uns entrenadors que admeten la seva solitud a una ‘selva’ insolidària

Mesuren les seves paraules. Els entrenadors saben que sempre que han d’opinar han d’escoltar-se primer, ja que les seves declaracions s’analitzen amb detall i a aquesta ‘selva’ del futbol, quan són destituïts, amb més raó.

Fins a 5 tècnics (Dani Andreu, Albert Company, Xavi Molist, Marc Cabestany i Pitu Batlle) han caigut aquesta temporada 2020-2021 amb 3 mesos de competició a Tercera. 10 partits és suficient càstig per a ser destituït.

El pitjor és que, a més, aquests professionals, que en la seva majoria només viuen del futbol, ja no poden tornar a treballar aquesta temporada en la mateixa categoria. La veritat és que ni ells mateixos saben si ho poden fer en Segona B o en Primera Catalana (en teoria, clar).

CINC DESTITUCIONS

Una trucada al Comitè tècnic d’Entrenadors ho aclariria encara que la seva confiança és molt limitada en els seus gestors. Només cal escoltar els seus arguments per a saber el món que els envolta. ‘Jungla’, ‘insolidaritat’ o falta d’escrúpols es repeteixen, una vegada i una altra com un mal endèmic

No hi ha solució o, aparentment, no hi ha mentre aquest col·lectiu s’agafi més a la desunió que a la gestió d’un col·lectiu al qual es respecta molt poc; els primers que no ho fan són ells mateixos. Atenció amb aquesta professió de risc a una ‘selva’ insolidària.

COINCIDÈNCIA: UNA PROFESSIÓ INSOLIDÀRIA

Gairebé una quarta part dels 22 entrenadors de Tercera ja saben el que és ser destituïts. Ni tres mesos de competició, 9 o 10 partits d’una competició irregular, anormal i plena d’estrès és un fre per a l’acomiadament. Ni els pressupostos totalment identificats i desiguals frenen les il·lusions d’uns directius que ara no tenen als seus seguidors en les graderies.

Val la pena escoltar les reflexions que, per ordre de baixa, hem recollit en aquest text. L’amargor dels seus protagonistes mereix reflexió no sols per als interessats. Mentre la RFEF només es preocupa que els seus entrenadors no sols abonin el seu tant per cent i multipliquin els seus cursets, la realitat és que els equips sempre són els mateixos.

Per no parlar d’aquells tècnics que, sense titulació, exerceixen, un altre debat molt desgastat per la seva inutilitat.

Ser entrenador no és una professió de risc sinó admetre que la teva vida esportiva és tan limitada i abusiva com el capritx de qui mani. O s’uneixen o, abans de jugar, ja han perdut.

BENVINGUTS A ‘LA SELVA’

DANI ANDREU: “NO HI HA SINTONIA”

“Jo vaig dir a la pretemporada que amb aquest sistema de competició anava a ser molt dur per als entrenadors perquè la gent es posa nerviosa molt aviat i prenen decisions molt ràpides”.

“El col·lectiu d’entrenadors és el pitjor que hi ha, a nivell d’organització, a nivell de companyonia i a nivell de professionalitat. S’està esperant que cessin un company per a entrar i els que treballen veuen com hi ha altres companys que cada jornada segueixen al seu equip pensant que poden deixar de treballar”.

“És un col·lectiu molt complicat de gestionar encara que hi ha grans persones també, per descomptat. És trist, però entre nosaltres no hi ha la millor sintonia”.

ALBERT COMPANY “AIXÒ ÉS UNA JUNGLA”

“Hi ha un mimetisme amb l’elit, passa allà i s’ha quedat com una cosa intrínseca aquí, com a estendard de la professió perquè es diu que és una professió de risc. Perquè no hauria de ser. Som molt poc corporativistes, sindicalistes, això és una jungla i els entrenadors, en lloc d’ajudar-nos com ho fan els jugadors amb associacions, ens fem mal.”

“No conec cap professió en el món, ni una sola, que la gent de fora sàpiga més que els qui estan dins. Tot és discutible i tot es discuteix”.

IMPOSSIBLE TORNAR A ENTRENAR AQUEST CURS

“Individualment el Comitè et pot defensar, però la força és el col·lectiu. Els jugadors s’han fet valer i han obtingut mesures de protecció normals, però nosaltres, no. No veig enginyers o metges fent-se aquesta competència com els entrenadors”.

“Com pot ser que l’AFE hagi aconseguit defensar un fons de garantia salarial i els entrenadors, no? Ho vam viure al Reus Deportiu. Això s’aconsegueix amb la força del grup i la nostra professió és la jungla, és un ‘campi qui pugui”.

XAVI MOLIST: “TOT AIXÒ ÉS MOLT EGOISTA”

“Jo no puc tornar a entrenar aquesta temporada mentre els jugadors, sí. L’entrenador està desemparat. El club paga el que correspon i es queden tan amples”.

“EL COMITÈ? NO SÉ PER A QUÈ ESTÀ, LA VERITAT”

“Tot això és molt egoista, la solidaritat interpersonal no està i, si cal trepitjar a algú, es trepitja. Molta gent no ho fem, no…. mai m’oferiria a cap lloc, però molts mouen fils per darrera”.

“El Comitè? No sé per a què està, la veritat. Al final és un tema de valors, de societat, així que allà cadascú amb la seva consciència”.

MARC CABESTANY: “ÉS UNA FEINA DE RISC”

“El tòpic diu que sempre és més fàcil canviar de capità del vaixell que de tripulació. Jo crec en la paciència, però no depèn de nosaltres; és una feina de risc i molt volàtil. La llei és complicada i et deixa desemparat perquè no pots entrenar fins a la pròxima temporada”.

“Com a col·lectiu anem una mica per lliure i seria diferent si tinguéssim una AFE d’entrenadors. A l’hora de la veritat ens hem de defensar sols i aquesta posició de ‘no força’ l’aprofiten per a executar els clubs”.

“COM A COL·LECTIU ANEM UNA MICA PER LLIURE”

“El Comitè serveix per a assessorar-te de tant en tant i, si els contractes estan ben fets, et poden fer un cop de mà. No sé més perquè no tinc molta experiència en aquestes situacions. Ens anem amb la sensació que no hem tingut temps per a treballar a Igualada“.

PITU BATLLE “TOTHOM OPINA, VALORA I CREU SABER”

“Ens sentim una mica desprotegits, ja que sempre és la mateixa peça la que primer salta. Si no hi ha resultats bons, ja se sap i, a vegades, encara que siguin bons”

“No sé si som el ‘últim mono’ però és llei del futbol. Tothom opina, valora i creu saber”

“Alguna cosa s’ha de fer perquè no pot ser tan fàcil que et fessin fora. Entenem que els resultats marquin, però que no et condicionin fins a final de temporada, no hi ha lògica”