No va haver-hi miracle de Copa i el Terrassa de Chus Trujillo va caure per la mínima (0-1) a un Olímpic amb més de 7.000 aficionats a la graderia
No se li pot demanar res més a l’equip de Chus Trujillo sinó mantenir aquesta intensitat per a la competició de Lliga. La Copa del Rei era un somni i es buscava el miracle i no va poder ser, ja que un únic error va condemnar al Terrassa enfront del Dep. Alabès.
Els egarencs, amb una entrada meravellosa que ja desitjarien per a qualsevol partit del cap de setmana, van sortir concentrats en un ambient extraordinari. Tenir davant a un equip de Primera no hauria d’impressionar encara que la mala sort és una altre enemic amb què cal comptar.
UN ERROR DE CÀLCUL
El visitant Ropero (13′) va avisar, ja que Alkain (21′) aprofitaria l’error de Jordi Palacios en un control dins de l’àrea. Va treure el porter Owono des de la seva àrea, va intentar dominar Palacios i només la hi va regalar al rival.
Aquesta desgràcia s’arrossegaria durant tot el partit, especialment a la segona meitat amb el cansament com a major inconvenient. La primera es va tancar amb major possessió local (55%) encara que això servís per a res.
Marcos Pérez va estar en la seva gran línia de sempre a xuts visitants en els minuts 23′ i 39′ (Ropero) mentre Cano va trobar el travesser (29′) en un centre-xut mancat de convicció. Només un tret llunyà de Neeskens va ser el balanç ofensiu, molt poca cosa.
EL CANSAMENT ES PAGA
L’entrada d’Adri Lledó per Jofre (45′) poc va canviar a un Terrassa al qual se li notava el cansament i la tensió de l’esforç. Pol Sánchez va obligar a aparèixer a Owono (56′) mentre Tenaglia (56′) va donar l’esglai a l’àrea del Terrassa.
Ni tan sols el triple canvi del minut 62′ (Cervera-Aythami-Pau Salvans) va girar el marcador. L’experiència és un grau i la diferència notable entre els dos rivals es va mantenir fins al final. Els de Luis García Plaza es van mostrar molt seriosos i organitzats i no van necessitar majors esforços.
L’important, ara, es diu Lliga i, concretament, At. Saguntino. Sumar els tres punts al Nou Camp de Morvedre ha de ser el punt d’inflexió per a sortir d’aquesta catorzena plaça.