Els de Juanma Pons es converteixen en el primer campió de la Copa Baix Llobregat. De forma justa, amb una golejada d’escàndol. El Santboià no va poder aturar la tempesta (2-5)
JORDI MESTRES @jordimestres7
Abans de començar la Copa Baix Llobregat, els favorits eren L’Hospitalet i el Cornellà. Fins i tot el Prat. Ningú pensava el que finalment ha passat. El Gavà és el primer campió de la competició, la qual ha guanyat amb autoritat. La victòria contra el Santboià, únic participant de Primera Catalana, va ser inapel·lable. Una tempesta quasi tan perfecta com la que va descarregar a Cornellà i a tota la comarca del Baix Llobregat, on ja regna el campió Gavà.
La marató de partits al Municipal de Cornellà – fins a 270 minuts de futbol de forma ininterrompuda – va tenir un desenllaç espectacular. La final, inesperada com hem dit, no va decebre a ningú. Va tenir de tot. La fam de guanyar es va imposar a la por a perdre i, tot i tractar-se d’un partit a cara o creu, no ho semblava. Gran desenllaç d’una Copa Baix Llobregat que ha anat de menys a més en la seva primera edició.
AE PRAT 1-1 SANTFELIUENC FC (7-6 als penals)
Per fortuna pels futbolistes de Prat i Santfeliuenc, el Sol radiant previst per les 17 hores va deixar pas a un dia gris, lleig, però agraït per a la pràctica del futbol. El que estava en joc era poc engrescador. La cinquena posició de la Copa Baix Llobregat, simplement. Va sortir més voluntariós d’assolir-la el Santfeliuenc. L’empenta, però, va durar poc. Com també no van ser gaires els minuts que van passar abans del diluvi universal. En condicions més pròpies del waterpolo o el rem, el partit anava seguint el seu curs.
Fins que al minut 20, sota la tromba d’aigua, l’àrbitre assenyalava un penal que ningú havia protestat. Jaime Fuentes el va fallar o, més ben dit, el travesser va refusar el seu llançament. Seguia l’emoció… i la tempesta. Per dir alguna cosa, ja que des d’aleshores fins al descans no va passar res. Mentrestant, la graderia estava farcida de futbolistes del Prat, L’Hospitalet, el Cornellà… Aquestes competicions també serveixen per això. D’espectadors, en canvi, poc més de 100. Una llàstima.
Després de la treva del descans, i també del temps – fins i tot va sortir el Sol! – els 22 protagonistes tornaven al verd. En van jugar només la meitat. I és que la represa va estar marcada per un rondo del Prat, molt còmode amb la pilota. Tant, que li va valer per a estrenar el marcador. 155 minuts després, Ignacio feia el primer gol pota blava a la competició. I quin gol! Si l’espera ha de ser per a veure cacaus com aquest, val la pena. El partit semblava decidit, però a la recta final va patir un gir inesperat. Ortiz igualava el marcador al 86’ i conduïa el matx als inevitables penals. Des dels onze metres, el Prat es va proclamar cinquè classificat de la Copa Baix Llobregat.
CE L’HOSPITALET 1-0 UE CORNELLÀ
El següent partit era per a la tercera posició, tot i que per a molts pronòstics previs a l’inici era la final. S’enfrontaven els dos únics equips de Segona B de la Copa Baix Llobregat, Cornellà i L’Hospitalet. Aquest últim, a més, amb la condició de vigent campió del torneig d’Històrics acabada d’estrenar. S’esperava molt d’aquest partit i l’inici no va decebre. Ocasions per a les dues bandes i, fins i tot, un gol anul·lat als riberencs. La presència d’espectadors, també es va incrementar. Els 150 del primer partit es van doblar en aquest segon.
El que no va canviar va ser el marcador. Altra vegada, empat a zero al descans. Si és que a la Copa Baix Llobregat sempre es deixa el millor pel final… I els canvis, pel descans. Fins a set en va fer Jordi Roger, mentre que Martí Cifuentes tampoc es va quedar enrere. Tot plegat va provocar un inici de segona part imprecís, gris com el cel que cada vegada estava més ennuvolat. La pluja va arribar i el gol, també. Xavi Puerto va posar una centrada mil·limètrica al segon pal, on David López, després d’un rebot, l’enviava cap a dins. Els minuts finals, carregats d’emoció i ocasions pel Cornellà, no van canviar res. L’Hospitalet acabava tercer de la Copa Baix Llobregat una setmana després de proclamar-se campió de l’Històrics. No està malament.
FC SANTBOIÀ 2-5 CF GAVÀ
I així s’arribava a la gran final de la Copa Baix Llobregat. La de veritat. Doncs va ser tan inesperada com espectacular. Un homenatge al futbol ofensiu per part de dos equips que tenien molt a guanyar i poc a perdre. Iu va donar primer (9’), Cortezón va empatar després (11’) i Kata tornava les coses al seu lloc (12’). Tres minuts bojos que van descol·locar a tothom. Fins i tot a Alberto Prieto, president del Santfeliuenc, que veia el tercer partit consecutiu des de la llotja. Va fer bé de quedar-se, sense cap mena de dubte, perquè hi hauria més. Al 24’ Cano ampliaria – encara més – l’avantatge d’un Gavà resolutiu. Que no perdonava les errades del rival. El marcador al descans així ho reflectia. Quedava una segona meitat per a la gesta del Santboià o la pallisa del Gavà.
No va acabar de passar cap de les dues coses. El Santboià necessitava remuntar, però no va mostrar sensació de perill. El Gavà, per la seva part, va seguir fent el seu partit. Amb defensar bé li era suficient, però va tenir la fortuna d’ampliar el marcador. Raíllo, un dels sis canvis de Juanma Pons al descans, marcava el quart quan es complia el 57’. La final semblava decidida. El Santboià va voler donar-li emoció retallant distàncies des del punt de penal. Quedaven deu minuts i els dos gols de desavantatge es veien remuntables. L’esperança, però, només va durar dos minuts. El que va trigar Felipe Vega a decidir – una vegada més – la final i el títol. El Gavà, amb una maneta, es convertia en el primer campió de la Copa Baix Llobregat.