La Selecció Amateur empata ‘in extremis’ amb Navarra en el debut a la Copa de Regions UEFA. El gol d’Aitor Lario permet a Catalunya dependre d’ella mateixa en l’última jornada contra Extremadura
JORDI MESTRES @jordimestres7
Podria haver estat molt pitjor. Aquesta és la sensació que queda del retorn de la CatUEFA dos anys després. Catalunya es va complicar la vida en un partit que tenia controlat i va estar a punt de pagar-ho car. Navarra, ben posicionada en defensa i pràcticament estèril en atac, va complicar la vida als homes d’Almendros. La Selecció, marcada per l’última experiència a la competició, no va voler assumir riscos, però no va tenir més remei que acabar a la desesperada. Quan va buscar amb fermesa el gol el va acabar trobant. Aquest és el camí de cara a l’últim partit contra Extremadura, en el que només valdrà la victòria.
La voluntat de no perdre es va imposar a les ganes de guanyar des d’un bon principi. Catalunya i Navarra prioritzaven evitar riscos per a minimitzar els erros i en conseqüència el joc es va ressentir. En una competició tan curta com una fase de Copa de Regions UEFA tota precaució és poca. Una derrota en qualsevol dels dos partits és pràcticament sinònim d’eliminació i amb el precedent de Múrcia el 2015 la Selecció va anar amb peus de plom.
Amb un 4-2-3-1 ben armat, l’equip català buscava sempre obrir la pilota a les bandes. Profunditzar per les ales per a acabar a l’interior era la voluntat, però Navarra, un equip sòlid de ciment armat, no mostrava esquerdes. La primera ocasió amb cara i ulls no va arribar fins al minut 43, quan Adrián Lledo topava amb el porter visitant a l’àrea petita.
El partit, tan fred com l’ambient del Joan Baptista Milà, feia justícia a l’empat a zero que reflectia el marcador. Dos anys d’espera de la CatUEFA no mereixien una posada en escena tan ensopida, tot i que la voluntat dels presents – abundants per les dates i la temperatura, tot sigui dit – era que la represa portés més coses que no la primera part. No era una tasca impossible… ni molt menys.
Es va poder comprovar en només cinc minuts. Durant aquest període de la segona entrega la Selecció va trepitjar més l’àrea rival que en tota la primera part. El canvi de xip dels homes de Toni Almendros va apropar el gol, però la inèrcia ofensiva es va anar diluint com un terròs de sucre en un got de llet.
La primera, cap a dins
Per a evitar aquesta deriva, Toni Almendros va moure peces a l’atac. Raíllo i Lledo deixaven el seu lloc a Óscar Muñoz i Velillas. El partit no acabava de caure d’un costat ni de l’altre fins que Navarra va deixar – encara més – glaçat el Joan Baptista Milà. En un servei de banda Lario no encertava a anticipar i Albes marcava gol.
Era el primer i únic xut entre pals que faria la selecció visitant durant tot el partit. L’equip navarrès no perdonava un error clamorós de la defensa, després d’encaixar un gol que venia d’un servei de banda. Tocava remar i fer-ho contracorrent amb un quart d’hora per davant per a evitar vells fantasmes no tan llunyans. Murcia 2015 s’olorava en l’ambient.
L’última, també
Per a evitar el desastre, ja a la desesperada, la Selecció va anar al suïcidi. Vida o mort, amb una tàctica que consistia a tenir a Sergi Moreno i Velillas d’interiors, amb David Jiménez i Javi Navarro a les ales i Alex Cano i Óscar Muñoz com a referències. Finalment, el risc va tenir premi i en un córner Aitor Lario volava com un avió per a igualar el partit i refer-se del seu error al gol navarrès.
L’empat a dos minuts pel final va ser definitiu i canviava radicalment la situació. Tot i acabar perdent als penals, la Selecció depèn d’ella mateixa per a passar a la següent ronda. La classificació passa per guanyar a Extremadura a l’última jornada i fer-ho per més gols que Navarra demà, en cas de victòria navarresa. Per a fer-ho, s’hauran d’assumir més riscos i ser més valent. Tot i això, no és un mal punt de partida.