Primera a derrota a la lliga pels verds. Un gol al minut 90 condemna els de Jordi Roger, que van estavellar dues rematades al pal. El Vila-Real B, nou líder
JORDI MESTRES @jordimestres7
El Cornellà perd el gol i el liderat. Els verds ho van fer tot per a conservar la primera posició i la imbatibilitat, però van patir un final cruel. No va ser el dia dels locals, que van estavellar dues pilotes al pal. Petcoff va marcar al minut 90 i va sentenciar la victòria per a un bon Eldense. Els valencians tindran l’honor de ser el primer equip que derrota la revelació de la lliga. L’únic equip invicte al grup 3, a hores d’ara, és el Reus. Aquesta tarda a Alcoi els del Baix Camp es juguen mantenir aquesta condició.
El Nou Municipal de Cornellà ja no és una muralla. Ha passat d’inexpugnable a vulnerable. El Girona, a la Copa Catalunya, ja va fer el que no van poder aconseguir Barça B, Sabadell i València-Mestalla: conquerir-lo. L’Eldense, va plantejar bones maneres per a resistir i, també, mossegar. Finalment, va aconseguir un gran botí.
El Cornellà, amb el seu 4-1-4-1 habitual, no va tenir la intensitat que acostuma. Óscar Muñoz, molt aïllat, havia de córrer molt per a tenir la pilota. La batalla al mig del camp estava servida. Els guerrers David, Gómez o Petcoff tenien més protagonisme que els imaginatius Xemi o Quim Araujo. No era una bona notícia per a l’espectador.
La matinal agafava clar color blaugrana al minut 9, quan un error defensiu va estar a punt de costar un gol visitant. Marcos, sempre atent, va refusar a córner un xut a l’escaire de Carlitos al 18’. Les sensacions no eren bones. El Cornellà no tenia la pilota, ni idees ni tampoc intensitat. Només Fran Piera deixava entreveure quelcom diferent sobre el verd.
XEMI… AL PAL!
De les seves botes va sortir la primera clara del Cornellà, però no era el dia. A Jordi Roger no li acabava d’agradar el que veia i va donar entrada a Joel per Masqué. Sigui per aquest canvi o no, hi va haver una millora a la recta final. I es va fregar el gol. Xemi, en una rematada de cap, va estavellar la pilota al pal. L’estratègia tornava a ser un antídot pels verds.
Encara més, quan ja a la represa Borja aconseguia perforar la xarxa. El gol era anul·lat per fora de joc, però alguna cosa havia canviat. Ara sí, el Cornellà havia sortit a menjar-se al rival. Intens, a mossegar. Com acostuma. Tant, que en una acció va desguarnir la defensa. Carlitos, el golejador visitant, va encarar tot sol a Marcos. Semblava un gol cantat, però el peu del porter va salvar-lo. Un minut després, els dos protagonistes es tornarien a trobar amb el mateix resultat.
L’afició, com no podia ser d’una altra manera, va corejar el nom del seu heroi. El Cornellà necessitava el seu aler, ja que en un no res va passar de dominar a passar-ho malament. Algú havia d’assumir el lideratge dins del verd i Xemi, jove però plenament capacitat, ho va fer. Marcano va voler per a refusar la seva canonada al 62’. També va haver d’intervenir a xut de Fran Piera. Les tornes tornaven a girar i el partit s’obria.
PETCOFF PROPINA EL PAL DEFINITIU
L’asedi local no s’aturava. Óscar tornava a perdonar i encara ho feia més Xemi al 35’, quan la fusta li tornava a privar del gol. Segon pal pel Cornellà i pel mateix protagonista. Ara sí, els de Jordi Roger mereixien la victòria. Quan millor estaven els locals, va arribar el pitjor pal possible. Aquesta vegada, figuradament. Petcoff marcava de falta al minut 90. Ja no hi havia temps ni marge de reacció. Derrota, primera a la lliga, del Cornellà. Els verds no van tenir gol ni tampoc sort en una fresca matinal de tardor al Municipal.