Segona temporada consecutiva per al Sant Cristóbal en el Grup V de Tercera i quarta en la banqueta parroquiana del seu tècnic, Oliver Ballabriga. Amb la humilitat sempre per davant, desitgen repetir la gran nota del passat curs
@ManuelSeguraM
Què tal va la pretemporada?
Molt bé. Complim la nostra primera setmana de treball en el nostre camp, treballant molt el tema físic i a casa nostra perquè el nostre pressupost no dóna per a més. A nosaltres no ens dóna per a anar de stage i aquestes coses.
Només segueixen vuit jugadors. Molt pocs, no?
Sí, però la temporada passada, que veníem de Primera Catalana, ja vam veure que havíem de canviar coses de cara a aquesta segona consecutiva en Tercera
Feia falta aquesta ‘revolució?: 13 altes/12 Baixes.
Mira: el nostre objectiu està molt clar i implica intentar mantenir-nos en la categoria amb un pressupost molt limitat. Aquí cal portar jugadors diferents; no sé si podrem millorar la nostra idea amb tant canvi però amb aquesta intenció ho hem fet.
“A 1Cat no teníem ni pressupost”
“Ni podem ni pretenem comparar-nos amb el Terrassa”
Sempre que parlem del Sant Cristóbal ho fem amb la paraula humilitat al costat. Aquesta és la clau per a subsistir?
Nosaltres som un equip de barri. Fa només quatre temporades que vam pujar de Segona Catalana i en aquesta entitat es treballa moltíssim i suposa un esforç molt gran estar on estem. En 1a Catalana no teníem ni pressupost sinó que els jugadors cobraven per partit guanyat.
Tanta diferència hi ha entre el Terrassa i tot el que hi ha al seu voltant?
Estem parlant d’un equip històric, centenari, que va estar en el costat professional. Ni podem ni pretenem comparar-nos, hi ha moltíssima diferència i nosaltres sabem qui som. Hi ha una gran rivalitat esportiva, com ha de ser, mantenim bona relació i això facilita la possibilitat de viure diversos derbis que sempre animen a l’aficionat.
Parli’ns una mica dels seus fitxatges. Ningú assegura res però es patirà menys?
El que és segur és que tornarem a patir moltíssim i que la temporada passada va ser increïble. Ara el que toca és tornar-ho a intentar i salvar la categoria. Hem mantingut a un únic defensa de la passada (arriba experiència amb Suárez i Sierra) perquè rebem molts gols a pilota parada i mantenim una mitjana de 24 anys. En la passada temporada no hi havia cap futbolista que hagués arribat a jugar en Tercera.
El curs passat van obtenir 33 punts dels 60 jugats a casa (sobre 48 totals) mentre van esgarrapar 15 d’aquests 60 fora de Ca N’Anglada. Imagino que tornaria a acabar aquesta segona temporada amb el mateix ‘desvergonyiment’ que heu jugat el passat.
Això és clar. Guanyar a casa és més fàcil (en teoria) a fer-ho fora encara que és molt difícil aconseguir-ho. Tant de bo puguem seguir amb aquesta línia en el nostre camp i millorar fora. Sabem al que ens estem enfrontant, davant d’equips superiors així que es tracta de sortir a competir i intentar guanyar. No som ni millors ni pitjors que ningú.
Sembla clar que cal millorar l’assumpte defensiu, ho dic per aquests 70 gols rebuts (segon equip més golejat de la categoria).
“Nosaltres no som ni millors ni pitjors que ningú”
No ens vam ‘deixar anar’. El primer dia de la temporada passada vam comentar que igual havíem d’arribar a l’última jornada per a salvar-nos però el que va passar és que 10 jornades abans d’aquest final ja estàvem salvats. Ens vam alliberar, aquesta és la veritat, no ens vam relaxar.
Oliver compleix la seva quarta temporada en la banqueta parroquiana. A punt dels 40, mira més lluny o cal fer més passos en el Sant Cristóbal?
Jo estic molt bé aquí. Des del primer dia que vaig arribar em trobo com a casa meva, no penso molt en el que no sigui treballar dia a dia. Cert que tots aspirem a tot encara que jo prefereixo anar pas a pas.
“En aquest Sant Cristóbal em trobo a casa”
Per cert, com veu la pròxima temporada si s’aclareix tota la burocràcia?
Aquesta Tercera és molt exigent. No sabem com quedarà el grup encara que el grup de mitja classificació fins a baix tindrà moltíssima igualtat. Es diu que sempre costa més el segon any que el primer en una categoria, així que a veure què passa i no tenim sorpreses.
Apuntem: objectiu del ‘SanCris’?
Permanència. No ens plantegem res a llarga distància, pas a pas. Aquesta Tercera és increïble i el nostre objectiu és clarament mantenir la categoria.