Qualsevol hagués signat en el Peralada estar en la setena posició de la classificació mancant tres jornades per al final de la primera volta. A sis punts d’una primera plaça de somni, els de Nacho Castro només demanen que els respectin les lesions
Nouvingut a la Tercera divisió, el CF Peralada és a punt de tancar una primera volta de somni. Ni els més optimistes haguessin pensat que els blanc-i-verds superarien amb escreix el seu objectiu inicial de permanència i això que les lesions han estat i són el seu principal enemic. Al capdavant del projecte segueix un històric com és Nacho Castro i aquí estan els fruits del seu treball.
“Ens està costant molt marcar i això es nota. Els últims resultats han estat una mica enganyosos i, especialment, el 0-3 enfront del Cerdanyola. Perdonem molt i això és perquè ens falta gol a dalt” admet amb realisme Nacho a qui les lesions li han passat factura. Es manté Aleix Feixa per una molèstia en el taló –“porta dos mesos. A veure si li tenim després de Reis” igual que també han passat per la infermeria altres jugadors decisius com Pau Bonmatí i altres futbolistes amb molèsties que les seves baixes ha notat l’equip.
A pesar de tot això, els alt-empordanesos, a qui no els importa reconèixer que “som el segon o tercer pressupost més modest de la categoria”- han demostrat que els seus números són tan rendibles com atractius. Ser el segon equip menys golejador del grup (14), al costat del Sabadell B, no els impedeix mirar cap a la zona noble d’una classificació que han dominat algunes jornades. “Estem en una situació envejable encara que sabem que patirem perquè aquesta Lliga té molta qualitat. El salt de categoria es nota moltíssim i aquest Peralada només pot entrenar tres vegades a la setmana, com si estiguéssim en segona o tercera catalana. És el que hi ha ja que molts xavals tenen el seu treball a part del futbol”.
Aquest és un altre problema al que s’enfronta un grup on “la unitat i el bon ambient és espectacular. La majoria portem alguns anys junts i això es nota”. Això és el que fa que ni tan sols els quilòmetres es converteixin en una càrrega insuportable. “Jo visc a Sant Feliu de Guíxols, treballo a Barcelona i entreno a Peralada i això és molt treball i esforç, però m’agrada i ho faig encantat”, afegeix aquest asturià a qui el futbol català va premiar aquest cap de setmana passat.
A Peralada ha aconseguit en aquests últims anys (des del 2012) uns resultats màgics per a una ciutat de 1000 habitants “on solen acudir més de 400 a cada partit” gràcies a una plantilla amb noms importants com Guillem Cornellà, Jaume Durán o Cruz “els qui han renunciat a altres ofertes més importants per estar aquí”. Ara per ara, l’objectiu s’està complint però queda “una segona volta molt complicada. Ja van reaccionant grans com el Prat” i també ho faran altres rivals com la “UE Figueres, amb una de les millors plantilles del grup”.
A tot això, el Peralada està, per exemple, a només un punt del grandiós Europa, però “això és futbol. Tenen un gran conjunt com tants altres que segur que es reforçaran encara més ara al desembre. Nosaltres seguirem aquí en la lluita i intentant salvar la categoria”.