Manolo Raíllo: “Només penso a marcar a Portugalete”

El cordovès de luxe de la AE Prat, Manolo Raíllo, que va ser decisiu a Tamaraceite, es va quedar amb les ganes de marcar en l’anada enfront del Portugalete, però queda la tornada i aquest diumenge lluitarà per ficar al seu equip en 2a B

Prat,. Raillo
Manolo Raíllo, jugador AE Prat/FOTO: Jordi Mestres

El Prat partirà aquest pròxim dissabte rumb a Portugalete on li espera el partit més important dels seus últims anys (promoció d’ascens a Segona B). Amb el 2-1 aconseguit diumenge passat en el Sagnier, els de Pedro Dólera saben el que els espera i com han d’afrontar-ho. Els potablava, que comptaran amb 300 aficionats a les graderies de La Florida (18 hores) saben que un gol els facilitaria molt el treball.

“Porto pensant en el gol del diumenge des que va acabar el partit d’anada que no em va entrar, jejeje. Així que ja només penso a marcar allà i, si no, espero guanyar i pujar”, comenta a Futbolcatalunya el cordovès Manolo Raíllo. L’andalús va arribar per a pujar als pratencs i va camí de complir el seu objectiu. Només queda un pas més: “Estic molt bé, molt content d’haver signat per l’AE Prat i d’haver arribat a la final dels play-offs”.
Antonio Raillo, Manolo Márquez
Antonio Raillo, ja a 1a, amb Manolo Márquez/FOTO: Jordi Mestres
Raíllo sap que “no serà un partit qualsevol, és una final i cal pensar més amb el cap que amb el cor. Hem d’estar preparats per a tot el que pugui passar”. I això pot passar “per anar a l’atac, res de conservar el marcador ni d’esperar que passin els minuts; això ens pot passar factura i perjudicar-nos. Hem de jugar com ho fem durant tot el play-off, cal anar per un gol i així successivament. Jo tinc la mirada posada en 2aB des que vaig signar. El pas ha estat dur però ara estem a 90 minuts d’aconseguir-ho i tots sabem que no serà gens fàcil perquè el Portugalete és un gran rival”.

L’exemple d’Antonio

Aquest objectiu de Manolo l’ha aconseguit un dels seus referents, Antonio Raíllo, el jugador del Mallorca, qui acaba de pujar a Primera Divisió i que, sempre que pot, passa pel Sagnier per veure al seu germà gran. Lluny queden els temps inicials en el Sèneca encara que la seva modèstia no ha variat. “Estic molt orgullós del que acaba d’aconseguir el meu germà perquè ha arribat on un somia de petit, amb molt de treball i sacrifici. Ara li toca ‘currar’ més que mai per a continuar demostrant que és un tros de central”, afegeix.