“L’objectiu és ambiciós i només val complir el repte”

Lluís Planagumà assumeix la dimensió de dirigir un club com l’Hércules. El tècnic català, amb més de 200 partits a la categoria, aspira arribar al futbol professional al Rico Pérez

JORDI MESTRES @jordimestres7
Lluís Planagumà afronta una nova etapa // FOTO: Gentilesa Lluís Planagumà

Lluís Planagumà (1980) és un exemple de precocitat a les banquetes. Des que va començar a entrenar a la Ferran Martorell amb 15 anys no ha deixat d’anar a més. L’Espanyol, el seu club de sempre, li va obrir les portes de Segona B, una categoria en la que ha dirigit 217 partits. Tot plegat, amb 38 anys acabats de fer. Assenyat, format i versàtil, Planagumà ha dirigit amb èxit tres filials i ara té el repte més gran de la seva vida. No és cap altre que retornar l’Hércules al futbol professional cinc anys després.

El tècnic català ha portat el club al millor inici d’aquesta etapa a Segona B. I és que l’Hércules acumula més punts a aquestes alçades que les cinc temporades anteriors a Segona B. Té un any de contracte, prorrogable automàticament si porta l’equip a LaLiga123. Aquest és l’objectiu i Lluís Planagumà està disposat a complir-lo.

Com li va tot a Alacant?

Estic molt content i feliç. Si hagués de fer un guió de la situació quan vaig arribar signaria estar com estic. Content a la ciutat, al club, amb un gran equip i ara per ara competint molt bé a Segona B

Entrenar l’Hércules és diferent que dirigir qualsevol dels equips que ha tingut fins ara?

Canvia perquè estem parlant d’un ex equip de Primera Divisió. L’afició és exigent i l’objectiu ambiciós i només val complir el repte. És bastant diferent, sí, excepte quan vaig debutar a Primera Divisió, clar.

Què recorda d’aquell Granada-Leganés?

Sobretot em va quedar molt gravat la igualtat que hi va haver. Eren dos equips de perfil baix de Primera Divisió i allò em va demostrar que a totes les categories, inclosa la Primera Divisió, tot es decideix per detalls.

La porta s’està trencant i entrenadors com Manolo Márquez, Paco López, Asier Garitano o vostè mateix han arribat a la màxima categoria.

A més també els clubs s’atreveixen per apostar per aquest perfil. Jo porto més de 200 partits a Segona B, però aquestes apostes solen ser arriscades.

“Victòries i derrotes s’han de gestionar amb normalitat”

Parlem de l’Hércules. Venen de perdre al camp de l’Alcoyano. És el pitjor moment?

La veritat és que hi ha hagut moments tensos ja. Hi ha sempre, de fet. En aquest tipus de clubs es tendeix a analitzar molt més les coses que passen cada setmana i sembla que tot sigui més negatiu. Hem tingut setmanes tristes, però també d’altres que hem guanyat. S’ha de gestionar amb normalitat les victòries i les derrotes perquè aquesta competició és molt igualada i es decideix tot al final.

L’equip té problemes de gol (11 marcats en 14 partits) i el fet de no acabar de fer-se fort al Rico Pérez.

Si només analitzes les dades evidentment és això, però si tu veus els partits te n’adones que són enganyosos. Nosaltres a casa generem una mitjana de quatre ocasions de gol molt clares. Més que falta de gol és encert en moments puntuals. Ocasions en creem moltes.

Creu que té la millor plantilla del grup?

No, perquè jo penso que la millor plantilla del grup és la que competeix millor i això es decideix a final de temporada. Sí penso que tenim molt bona plantilla, un grup humà excepcional i que això pot arribar a fer que a la llarga siguem la millor.

Amb 38 anys acumula més de 200 partits d’experiència a Segona B. Anar a l’Hércules és voler deixar la categoria per anar al futbol professional d’una vegada?

Mai saps el camí per arribar al futbol professional quin és, però és cert que l’objectiu de venir aquí és aquest. Revertir una situació molt complicada d’un gran club, amb grans possibilitats i intentar aconseguir aquest repte després de tantes temporades a Segona B.

Planagumà ha dut l’Hércules al seu millor inici a Segona B els últims anys // FOTO;: Gentilesa Lluís Planagumà

Què canvia d’entrenar un filial a un equip com l’Hércules?

La diferència és l’edat dels jugadors. Les dificultats són iguals, però alhora diferent. En un equip com l’Hércules es valoren unes coses que a un filial no valores. Les dues coses són igual de dures.

A l’afició d’un estadi també se l’entrena?

Cada entrenador té un perfil i en el meu cas és molt important transmetre passió i sentiment. Això del futbol per a moltes persones va més enllà de només un esport. Hi ha una responsabilitat que fa que vulgui donar la millor versió de mi mateix des de l’emoció i el sentiment, unit a la capacitat d’entendre el joc i la presa de decisions.

Com veu el grup 3 aquest any?

Per mi és un dels grups més difícils. Jo vaig estar una temporada i mitja al grup 4 i et trobes un context totalment diferent a aquest. Aquí tots els equips poden guanyar-te, t’has d’adaptar a contextos molt diferents de joc, hi ha molt bons futbolistes… Al grup 4 també, però tots els estadis són grans i de gespa natural i els equips tenen una forma de jugar similar.

Tal i com està muntat el sistema més que fer play-off l’objectiu és quedar primer?

Evidentment. Amb dades a la mà quedar primer et dóna una possibilitat que no tens amb la resta de posicions. També és cert que mai saps el camí que et pot portar a l’ascens. La temporada passada l’Extremadura va fer una inversió enorme i era una de les millors plantilles de Segona B. Va classificar quart a l’última jornada i per això dic que mai saps el camí, tot i que objectivament quedar primer et dóna més opcions.

“Lleida i Sabadell són candidats al títol de lliga”

Com veu els equips catalans del grup 3?

Doncs veig un Lleida i un Sabadell molt potents. Sempre, sobretot en el cas del Lleida, s’han fet molt bones plantilles, però crec que aquesta temporada els dos han fet un esforç molt gran per tenir jugadors encara millors. Jo crec que són dos equips certament candidats no només al play-off, sinó també al campionat de lliga. L’Olot i el seu projecte han trobat un camí clar. Està competint molt bé i plantant cara a rivals que tenen un pressupost molt més gran que ells. El Badalona té una estructura nova, però un entrenador expert. Està demostrant ja una adaptació a la categoria gran i està entre els millors equips. Serà un equip que competirà fins al final. Pel que fa als filials, l’Espanyol B té una estructura i fa anys que treballa amb el mateixos jugadors i cos tècnic. Això els hi dóna un avantatge i crec que és el millor filial. El Barça B, amb el potencial que té, i el Peralada, que estic convençut que farà una segona volta millor que la primera, estaran en situacions còmodes. Em deixo només al Cornellà. Crec que està en un moment de transició, de canvi. És un equip que està jugant molt bé i hauria de portar més punts dels que porta. A la segona volta estarà en zona tranquil·la-alta i lluitarà pels objectius que ve lluitant els últims anys.

Els últims anys a Segona B hi ha dues formes d’entendre els filials. Una, amb jugadors joves, prioritzant la formació i a partir d’aquí competir. L’altra és fer un filial amb jugadors de la categoria de 22 anys cap amunt. Què en pensa d’això?

Crec que cada club té una idea i és respectable en funció dels objectius que es marquen. Una altra cosa és que a nivell federatiu la RFEF decideixi unes normes concretes pels filials. Fins que no passi això cadascú és lliure de tenir el perfil de jugador que vulgui.

Lluís Planagumà amb Asier Garitano en l’únic partit que ha dirigit a Primera Divisió // FOTO: Gentilesa Lluís Planagumà

Quan dirigia filials que li feia més content: que debuti un jugador amb el primer equip o guanyar partits?

Tot. Les dues coses. Per a mi un filial és un equilibri entre competir i formar. Per això dic que té unes dificultats diferents entrenar l’Hércules o un filial. A un filial has de fer que els futbolistes millorin, creixin i debutin a la màxima categoria del futbol espanyol. D’altra banda has de competir a Segona B i l’objectiu mínim és no perdre aquesta categoria.

Veient els últims precedents a l’Espanyol, amb Sergio i Rubi, tanca la porta a tornar a l’Espanyol en un futur?

No tanco la porta a aquesta situació. Evidentment que no

Què li diu que l’Hércules hagi tingut 8 entrenadors els últims 4 anys?

Que fins ara és un club inestable, però una de les coses per les quals vaig vindre és que volen crear un projecte diferent del que han tingut fins ara a Segona B.

Ser entrenador és desagraït?

És un lloc de treball dins d’una estructura que tot depèn del mateix. Tu tens la teva feina, les teves idees, les intentes transmetre, però tot depèn dels resultats. Potser sí que és inestable.

Com a entrenador què prioritza? Tenir un estil o adaptar-se a les circumstàncies?

Cada entrenador té el seu estil, la metodologia i la forma de transmetre. També s’ha de saber en quin club estàs, la ciutat, d’on vens i a partir d’aquí adaptar-te.

“Ser entrenador és aprendre de tothom. M’és igual si a Regional o a la Premier”

Es considera un privilegiat?

Totalment. Amb l’edat que tinc i el bagatge que he recorregut estic molt feliç de viure tot aquest camí, de gaudir dels bons moments i també dels dolents. Sembla que quan parlem de gaudir només parlem de les coses positives i no és així. Estic content d’haver conegut moltíssimes persones des de jugadors fins a membres de cos tècnic. Ells són els que fan millor la teva feina.

En qui es va fixar per a ser entrenador?

M’he fixat en molta gent d’àmbits diferents. Quan estava a la Ferran Martorell amb 15 anys mirava entrenadors de la pedrera, que estaven a juvenils. Després a l’Espanyol en la gent que tenia més a prop. Ser entrenador és aprendre de tothom. M’és igual si a Regional Preferent o a la Premier League.

Considera un afegit important la seva formació al futbol modest enlloc dels ex futbolistes professionals que només han tocat aquest àmbit?

Jo he pogut viure tot aquest procés a través d’aquesta formació i hi ha altres perfils que han arribat més ràpid. Fa anys que no distingeixo entre ex futbolistes i entrenadors de la base perquè no aporta res aquest debat.