Un Alcanar pràcticament desnonat a la pretemporada es nega a rendir-se i continua lluitant contra totes les adversitats per salvar la temporada. Sens dubte, el mite de la moral de l’Alcoyano es fa realitat en els canareus
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
A finals de la dècada dels 40 del segle passat es va forjar la llegenda d’un equip únic, format per gent del poble i que, per damunt de tot, es diferenciava pel seu esperit de lluita i perseverança. Aquell equip era l’Alcoyano. Molt ha plogut d’aleshores ençà i molts han estat els jugadors que, any rere any, han anat refermant aquell esperit, contribuint a fer que la mítica frase “més moral que l’Alcoyano” continui viva avui en dia. Una dita popular que li ve com anell al dit i reflecteix a la perfecció la situació d’un club català que milita al grup 1 de Tercera Catalana.
Viatgem fins a Alcanar, un municipi de, poc més, de 9.000 habitants situat a la comarca del Montsià i seu del CD Alcanar un “club històric i de categoria” com comenta Miguel Agustí, Coordinador de la Comissió del Centenari i cap visible de la Junta Gestora de l’entitat, i que en aquest 2019 celebra els seus 100 anys. Un centenari amb un regust amarg per culpa de “les males gestions que arrosseguem des de fa 5 o 6 anys” i que han deixat al club “a la vora de la desaparició” assegura en Miguel. Un problema econòmic que, òbviament s’ha traslladat a l’àmbit esportiu on “tan sols podem comptar amb 19 fitxes per afrontar la temporada”, fet que ha provocat que l’equip sigui cuer amb 123 gols en contra i amb cap punt al seu caseller.
COMPROMESOS
Panorama negre, al qual si li sumem la “joventut, inexperiència i limitacions tècniques i tàctiques dels jugadors” en paraules del seu míster Joan Esquerré, semblava el presagi d’una mort anunciada però res més lluny de la realitat. Ni la golejada per 12-1 contra el Batea ni les pedres al camí han minvat la moral d’una plantilla “compromesa amb un escut i uns colors”, la qual farà tot el possible per “salvar la temporada”. Uns “valents” com els descriu un Esquerré orgullós d’un vestidor que, tot i ser conscient de la posició de desavantatge en què es troba i que el descens és un fet “mai ha pensat a llençar la tovallola”, tot el contrari, segueix tenint la il·lusió i la fortalesa per conitnuar lluitant per un somni comú, com és “retornar al club allà on es mereix”.
Valentia, empenta i perseverança són alguns dels valors que caracteritzen a aquest grup de persones que han apostat, fins al final, per uns colors i per un club. Només el temps dirà si és una aposta guanyadora o no però, indubtablement, passaran a la història per viure i sentir el futbol de manera diferent, des del cor i amb un sentiment i una estima impropis dels temps que corren i per recordar-nos que passi el que passi, la rendició no és una opció. Sense cap mena de dubte, els canareus s’han guanyat a pols convertir-se en l’Alcoyano català.