Aquesta és una història de futbol. Una de tantes que hi ha al nostre futbol català i que té un component entranyable. Més enllà de la competició, el que queda o ha de quedar és l’amistat. I la Penya 66 de Sabadell, que enguany fa 50 anys, és un exemple
JOAN BARBERÀ @JoanBarberaSBD
L’any 1966 es va inicir la mítica Penya 66. Un grup d’amics es reunia cada diumenge per gaudir i disfrutar d’una de les seves grans passions, el futbol. Tot va començar al camp del Pla de la Font de Bellaterra, per seguir a Polinyà, posteriorment a Lliça de Vall, Viladecavalls i finalment a l’Oíimpia de Sabadell. Eren de Sabadell, però per manca d’instal.lacions a la seva ciutat sempre van tenir que buscar un camp lluny de la seva ciutat fins als últims anys que jugaven a l’Olimpia.
Cada diumenge, ben d’hora ben d’hora, es trobaven al camp de futbol i allà mateix es feien els equips. Cada cap de setmana eren equips diferents per sorteig i es feia la pertinent classificació de regularitat per gaudir a final de temporada d’un sopar de germanor on s’entregaven i es lliuraven els trofeus. Alguns dels components de la Penya 66 havien jugat durant molts anys a futbol, en equips com el Mercantil, Lepanto, la Marina o a les categories inferiors del Sabadell. Un dels noms reconeguts és el tècnic del Rubí, de Tercera, Julià Garcia.
Ara, aquest 2016, la Penya 66 celebra els 50 anys d’història. Actualment ja no es reuneixen per jugar a futbol, però si per fer excursions, senderisme i gaudir de la natura. Tot i no continuar jugant diumenge rera diumenge, ho van fer fins al 2011, es tracta d’un any molt especial que volen celebrar properament amb un sopar i una festa per recordar batalletes i reviure tots els grans moments que van viure. I és que anècdotes n’hi ha per fer més d’un llibre. Un llibre ja està publicat; el ‘dotze contra dotze’ que va escriure i presentar ara fa uns anys Jaume Barberà.
Des dels ulls d’un nen, els seus pares cada diumenge es llevaven molt i molt d’hora per fer un partit de futbol que era més que una ‘patxanga’, s’ho prenien molt i molt seriosament. Hi havia ‘piques’, sempre sans, però les discussions no faltaven. Ha estat falta!, no t’he tocat! o la pilota no ha sortit!. Passés el que passés en el partit, l’esmorzar era de campionat, de forquilla i ganivet i ningú se’l perdia. Començar tant d’hora els partits feia que alguns se’ls enganxessin els llençols, no sonés el despertador i arribessin tard. Era una època on no hi havia mòbils.
Cada diumenge es vivia una història o un altre i ara valdrà la pena tornar-se a trobar perquè els anys passen, però les vivències i els records perduren per sempre. Molts dels components de la Penya 66 feien un diumenge molt futbolístic perquè pel matí jugaven ells i per la tarda anaven a veure el Centre d’Esports Sabadell, fos a la Nova Creu Alta, a Figueres, Palamós o Bilbao. Sempre amb el Sabadell a 1a, 2a, 2a B o 3a Divisió.