L’eliminació contra el Castellón de fa dos anys encara cou al Sant Andreu. L’equip quadribarrat té com a objectiu pujar de categoria i ho donarà tot per aconseguir-ho
JORDI MESTRES @jordimestres7
El Sant Andreu i Josu Rodríguez (1990) són com aquelles parelles que estan fetes l’una per l’altra. De característiques molt similars, han encaixat a la perfecció. Directe, passional i compromès, el futbolista barceloní viu el futbol com la vida, al 100%. El seu dia a dia, de fet, està relacionat amb la pilota. Jugador, entrenador de futbol base i coach esportiu, Josu ha arribat a base d’esforç fins on ha volgut. Només li queda un repte pendent. No és cap altre que l’ascens a Segona B amb el Sant Andreu.
Què recorda del seu gol al Nou Sardenya?
Aquesta jugada la he fet alguna vegada que altra. L’any passat vaig marcar un gol així, de fet. Normalment quan xutes així se te’n va al córner, però al final s’ha de xutar per veure què passa.
És el millor moment que ha viscut dins d’un terreny de joc?
Un dels que més segur que sí.
Per que un derbi és diferent, no?
Sí, he jugat a l’Europa molts anys. L’afició tant del Sant Andreu com de l’Europa marquen al calendari aquest dia i a nosaltres ens dóna la sensació que ho viuen molt. La gent que és del Barça o de l’Espanyol i també del Sant Andreu sempre va a veure primer al Sant Andreu abans que a altres equips. Això no passa a altres clubs de Tercera.
A més guanyant, que semblava impossible després de tants empats.
Semblava mentida i a part és una victòria que significa molt per la dinàmica dolenta que portàvem, que semblava que no ens enganxaríem a dalt. Ara portem cinc partits sense encaixar i tothom ho veu diferent.
I passar a l’Europa també és un al·licient?
Passar-lo i ficar-nos a play-off i afrontar l’últim partit de la primera volta depenent de nosaltres mateixos per estar entre els dos o tres primers.
“L’afició ens agraeix que ens deixem la pell al camp”
El millor de jugar al Sant Andreu és el post partit quan guanyes?
És una cosa que es ve fent els últims anys. Tant de locals com de visitants hi ha molta gent del Sant Andreu i independentment del resultat el 99% de l’afició t’agraeix que t’hagis deixat la pell al camp.
Què en pensa del comunicat de l’Europa sobre els càntics de Ton Alcover?
Des de la meva humil opinió crec que es una tonteria. No sé si és la paraula adequada, però hi ha molta rivalitat entre els dos equips i el Ton va faltar al respecte a l’afició local, però durant el partit a mi també em van dir moltes coses a altres companys. La nostra afició també al Jordi Cano o al Pastells. Això és futbol i no li donaria tanta importància. El derbi es va viure amb respecte, amb molta intensitat i fora del camp no s’ha de treure de context.
El fet que hi hagi un bloc de jugadors que porteu temps al Sant Andreu fa que estigueu més compromesos amb el club?
Quan vens al Sant Andreu saps que l’exigència per part de l’aficionat, la directiva i el cos tècnic serà màxima. Sabem que estem a Tercera Divisió i fa dos temporades vam tenir l’ascens a tocar. Hi ha 12-13 jugadors que som els mateixos i tenim una espina clavada que fa que ho vulguem donar tot a cada partit per aconseguir l’objectiu.
L’espina clavada és l’eliminatòria contra el Castellón?
Per mi sí. No sé que et dirien els meus companys, però per tot el que va passar, que portàvem 22 partits sense perdre, va ser molt dur. Vam superar l’Antequera amb moltes dificultats i contra el Castellón vam fer una gran eliminatòria, però aquí va passar el que va passar. Una decisió arbitral rigorosa ens va fer fora. Sap greu, perquè aquell any ho veia clar.
“Les Copes van estar molt bé, però ho canvio per pujar a Segona B”
Aquesta espina l’ha fet quedar-se més anys al Sant Andreu?
La primera xerrada del míster i del capità l’any passat era que no havíem pujat la temporada anterior i que la que venia l’ascens era sí o sí. Què va passar? El tema de les Copes. L’any passat no ficar-se en play-off amb els partits d’Horta i Europa em va frustrar. Guanyar la Copa Catalunya i jugar la Copa del Rei contra l’Atlético és una experiència molt maca, però jo ho canvio per pujar amb el Sant Andreu a Segona B.
Quina tensió en aquell Horta-Sant Andreu…
Sí, és que hi ha molta rivalitat i en moments calents del partit poden passar coses. És difícil, però s’ha d’intentar no faltar al respecte, però estan calent no és fàcil.
Per resumir. Els últims tres anys del Sant Andreu la frase seria que és un equip que competeix?
Sí. Fent balanç de l’any passat eliminem tres equips de Segona B a la Copa del Rei a partit únic, competim la Copa Catalunya i la guanyem i els dos partits contra l’Atlético de Madrid tinc un record brutal. Al Narcís Sala vam perdre per la mínima i vam tenir dos pals per empatar i competim contra un Primera Divisió. El tarannà que té el Sant Andreu és que és un club molt competitiu.
Quantes vegades ha vist la ocasió que va fallar a la tornada?
I tan que l’he mirat. Molta gent em diu com la puc tirar fora, però Adán me la toca amb el peu. Vaig celebrar el gol abans d’hora.
Aquest any no hi ha Copes, però l’equip ha estat molt irregular.
És cert. Aquest any hi ha hagut més canvis que temporades passades i el perfil de jugador que hem fitxat és més jove que altres anys i costa que ens adaptem tots. Hem sigut bastant irregulars i això ha fet que no competim amb L’Hospitalet.
Parlant de L’Hospitalet, a l’ultim partit el seu entrenador va dir que la lliga a Tercera era cosa de tres: Hospi, Terrassa i Sant Andreu. Hi està d’acord?
Jo ficaria dos equips més, de veritat. L’Europa segur i m’està sorprenent el Granollers. No s’ha d’oblidar que la sorpresa que va donar l’Horta l’any passat la pot protagonitzar qualsevol equip.
Creu que el nivell a la categoria ha baixat?
Sí que és veritat que el nivell ha baixat una mica perquè els recursos econòmics són els que són. El futbol s’ha igualat molt i la Tercera és molt més professional que fa 10 anys.
Si hi ha aquesta professionalitat com s’explica l’eliminació de la Cat UEFA a Extremadura?
Això és sorprenent. Quan vaig veure la llista pensava que era una bona convocatòria. No és excusa, però hi va haver condicionants en contra. Érem els primers que jugàvem en dos camps petits i no teníem dia de descans. Condiciona una mica, però a nivell personal per mi no sé si és un fracàs. Sí molt desil·lusionant, perquè te’n vas sense marcar un gol. Amb el nivell del grup 5 Catalunya s’ha d’exigir molt més.
Als play-off d’ascens s’han viscut experiències similars.
Últimament sí que han pujat més catalans. L’Espanyol B fa dos anys i el passat Llagostera i Prat, que era un quart i va superar totes les tornades fora de casa. Els catalans arriben al play-off amb un desgast més gran a les eliminatòries que a altres comunitats. Laro Setién estava a l’Escobedo i van quedar primers amb més de 100 gols a favor i molt superiors i arriba la primera eliminatòria del play-off i el Yeclano els hi fa sis. Tot pot passar i és difícil.
“El millor jugador de la meva etapa a Tercera és Víctor Oribe”
Porta gairebé 300 partits a Tercera. De tota aquesta etapa qui creu que és el millor jugador de la seva època?
Difícil, eh. Dels millors jugadors que he tingut com a company diria Víctor Oribe. És amb qui dins del camp m’he entès millor. L’any de Vilafranca amb ell i amb Aday vam fer molts gols. Aquell equip era molt bo, el míster també Ens van eliminar a la primera eliminatòria per un gol legal que no van donar a Fontanils. Qui sap si haguéssim arribat a Segona B…
Es pot dir que la seva carrera ha estat marcada per decisions arbitrals?
Als play-off he tingut la mala sort que sí. Sí que és veritat que em treuen moltes targetes per protestar i estic intentant que això no passi més. Estic molt satisfet del meu rendiment, però, a Segona B i Tercera.
Perque vostè jugant és molt passional?
Sí i a vegades em desquicio una mica massa i tot. He estudiat psicologia esportiva i vaig fer un màster de coaching i a vegades no hi penso en el que he estudiat perquè se me’n va el cap. Dins del camp sóc un cabra boja i al vestidor sóc un personatge fort. Sóc com sóc i estic orgullós de la meva forma de ser.
Es pot dir que té carisma?
Es podria dir que sí. La gent a Sant Andreu em tracta molt bé. Hi porto cinc anys i és el club en el que més hi he estat. Estic molt content amb l’entorn del club.
Creu que té nivell de Segona B?
Això no sé si ho hauria de dir jo. Sí que és veritat que algun any he tingut la oportunitat de jugar-hi. M’agradaria estar en aquesta categoria, però per circumstàncies no he pogut. Tinc la feina a Catalunya i mai he anat fora. No m’ha arribat una proposta de Segona B de fora com per deixar-ho tot. Estic on estic perquè segurament m’ho mereixo i avui aquest és el meu nivell.
Per acabar. Com se li acudeix fer el que fa a la foto de l’onze inicial?
Va ser una broma fa molt temps, quan jo tenia 21 anys. La va començar Melo, ex company del Sant Andreu. Jo li vaig anar donant forma, ho vaig portar als equips on anava i fins aquí. Ho faig per treure tensió al moment inicial del partit i sembla que s’ha fet viral. Cada cap de setmana em passen fotos d’altres equips que també ho fan.