És un dels futbolistes amb nom i historial a la Tercera Divisió, no obstant això el reusenc Jordi Oribe signa per la Rapitenca i amb la il·lusió de lluitar pel més alt
Jordi Oribe deixa la Pobla de Mafumet en tercera per a fitxar per la Rapitenca a 1a Catalana // FOTO: Pobla Mafumet
Als seus 26 anys, Jordi Oribe, que frega els 200 partits a Tercera (Morell, Vilafranca, Reus D., Vilafranca i Pobla Mafumet), desitja tornar a ser feliç. Tampoc ho va ser en el seu pas per la Segona B al Prat.
Professor i amb el cap ‘molt ben posat’, aquest migcampista amb passat, present i futur futbolístic arriba a la Rapitenca amb la idea de tornar a enfrontar-se al seu cosí germà, Víctor Oribe (VIlafranca).
“ARRIBA UN MOMENT QUE ET ‘CREMES’ UNA MICA”
El fitxatge de Jordi Oribe per la Rapitenca ens ha sorprès a tots una mica…
Sí, és la veritat, hi ha molta gent que m’ha preguntat per què no segueixo a Tercera i jo els contesto que als meus 26 anys he vist moltes coses. Arriba un moment que et ‘cremes’ una mica, personalment em trobava ‘cremat’ i necessitava un repte per a mi, alguna cosa que em motivés i que em fes agafar noves ganes.
Ara sí que ens preocupa: si ens diu que amb 26 anys se sentia ‘cremat’….
Doncs sí, era així de clar. Vaig tenir l’època del Reus D. on tot anava molt bé i amb un equip que estava a dalt i amb ganes de pujar; després vam estar vuit mesos sense cobrar i va desaparèixer el club. Després vaig ser a la Segona B amb el Prat i no van sortir les coses com esperava, va arribar, a més, la COVID, i vaig acabar a La Pobla.
Ja han passat uns anys des del seu pas pel Reus Deportiu, anys inesborrables per a Jordi // FOTO: J.O.
“AQUEST ESTIU HE PENSAT MOLT”
Exacte: i va arribar La Pobla.
Amb l’objectiu de pujar a Segona B. Quan em van cridar, em van dir que era un projecte ambiciós per a pujar i vaig acceptar i ja se sap. Va arribar la destitució de Beto, al cap de poques setmanes, va entrar Dani Vidal i acabem lluitant per a no baixar. Van ser diversos intents per a pujar a segona B i no vaig gaudir com hagués volgut i per tot això aquest estiu m’ho vaig pensar.
S’ho va pensar i va arribar a la Rapitenca.
Sí, ho vaig pensar, volia pensar-ho tranquil i trobar alguna cosa que, de veritat, em motivés, ja sigui Tercera –la meva primera intenció- o a una altra divisió. Jo treballo com a mestre en una escola i valoro molt el treball, volia combinar-me’l amb el treball perquè a La Pobla no m’ho permetia pels entrenaments. I, especialment, alguna cosa que em motivés per a continuar jugant al futbol, vaig tenir diverses trucades, una de la Rapitenca i em van explicar les seves ganes i el seu projecte ambiciós.
Un projecte ambiciós?
Sí, És gent que desitja fer les coses bé, que em dóna un paper important i això sempre es valora i acabes decidint el que creus que és el millor.
“AQUEST EQUIP TÉ UN GRAN POTENCIAL”
Suposem que li parlaria el gran Toni Teixidó i li convenceria ràpid?
No, van ser el president Fernando i el secretari esportiu, Juanma, però després també em va parlar l’entrenador Teixidó, ens asseiem tots a parlar, ens expliquem les nostres intencions i ja està.
Jordi Oribe està cridat a ser el gran referent d’aquesta Rapitenca encara que s’ha reforçat molt bé.
Crec que no i no ho dic per llevar-me pressió. Portem només dos dies, però hi he pogut veure a Peke, Vadillo, Xavi Jaime o Ivan Vidal igual que els que estaven i he vist un gran potencial. I, especialment, he vist a gent motivada i amb ganes de jugar al futbol
A qualsevol que repassi el seu historial li pot costar assimilar això que accepti baixar una categoria…
Molta gent m’ha preguntat per què faig aquest pas cap avall i sóc molt sincer: no és fàcil fer-ho.
Una imatge entreñable amb el seu cosí germà, Victor Oribe, futbolista del Vilafranca // FOTO: J.O.
“VENIR A LA RAPITENCA NO ÉS UN PAS ENRERE”
I menys amb només 26 anys..
Sí, però considero que no és un pas enrere, ja que veig el projecte amb ganes i no considero un problema per a mi baixar de categoria. Al final, les categories estan per al que estan i no és un problema de baixar.
Vostè creu que amb totes les reestructuracions que hi ha hagut no s’ha perdut, d’altra banda, molta il·lusió en les inferiors?
Sí, poses moltes categories pel mitjà abans de fer el salt al futbol professional. No obstant això, cada club és un món i jo m’he trobat una Rapitenca amb ganes de tornar a Tercera, amb una infraestructura molt semblant a qualsevol altre Tercera.
No val la pena oblidar que parlem d’un històric del futbol català..
Per això dic, l’única cosa que m’he trobat és gent que desitja fer les coses bé i al final això
s’agraeix.
“TENIR A TEIXIDÓ ES BO PER A TOTS”
Ha tingut molts entrenadors, però ara li toca un luxe com és Teixidó.
Quan em van cridar des de la Rapitenca ja sabia que estava Teixidó, no li coneixia encara que el meu pare, per exemple, va jugar contra ell i coneixia la seva trajectòria com a futbolista i com a tècnic. Això és bo per a tots i per a la gent jove perquè tens a algú que sap molt d’això.
Jordi Oribe tindrà ara la gran oportunitat de coincidir amb el gran Toni Teixidó com a tècnic // FOTO: Rapitenca
Una curiositat: quants Oribes estan actualment en acció?
Ara mateix el meu cosí Víctor i jo perquè el meu germà i un altre cosí ja el van deixar. Clar, i el meu pare, fa bastant més.
Dius Oribe i sembla que sigueu molts i que porteu molts anys marcant gols..
Clar. El meu pare va començar molt jove al Reus, després va ser al Nàstic, va coincidir amb el meu oncle, després va sortir el meu cosí i jo.
Una reflexió entorn de la Primera Catalana amb rivals més atractius que fins i tot els de Tercera.
“L’AT LLEIDA ÉS UN DELS FAVORITS”
Per això hi ha molta gent, que no coneix les categories, pensa que és baixar de nivell perquè creuen que la Primera catalana som quatre amics i no és així. Pel que he vist, hi ha equips que poden competir perfectament en Tercera. És una Lliga estranya, que comença una mica tard amb aquests tres grups i hi hauran molts candidats que oferiran un bon nivell.
Entre favorits, la Rapitenca, per descomptat, i…
És una pregunta difícil, però pel que m’he informat està l’At. Lleida, el Valls, el Borges, el Mollerussa i les dues sorpreses de sempre.
Qui ho té més complicat vostè amb la Rapitenca o el seu cosí Víctor amb el Vilafranca?
El Vilafranca té també un gran equip i lluitaran per estar a dalt; tant de bo estiguem els dos a dalt.
Imaginem que els hauran felicitat moltes vegades pels gols del seu cosí o a l’inrevés?
Sí, moltes vegades. Tant de bo puguem aconseguir el nostre objectiu els dos.