12 temporades a la 1a Catalana és una marca envejable per a Javi Jarabo, una de les nostres referències del futbol català i que es retira com a futbolista rècord. No li fan falta medalles, és un exemple i or pur per a tots
Javi Jarabo li diu a Alberto Edjogo-Owono que escriuria un llibre sota el títol “Després els diumenges passa el mateix” i aquí s’ha de resumir tota una vida. Un repte majúscul per al protagonista i per al possible autor, però aquest migcampista d’Esplugues el mereix.
En aquesta època en la qual molts s’acomiaden del futbol, Javi Jarabo mereixeria brillar amb lletres d’or a l’àlbum; com a mínim rellueix al nostre àlbum de Futbolcatalunya. Sempre ha estat un plaer poder parlar amb ell i veure-li i, a partir d’ara, li seguirem en els camps encara que com a tècnic, un altre gran plaer.
JAVI JARABO, A FONS
Enhorabona, Javi. Arribar al final de la seva carrera és un èxit, però, a partir d’ara, què?
A partir d’ara seguiré com a entrenador, ara, en exclusiva. Fa temps que compagino la funció d’entrenador i jugador en equips diferents. Volia arribar al final de la meva carrera com a jugador amb un cert bagatge a les banquetes. Actualment sóc entrenador del FC Sporting Gavà de 2a Catalana en un projecte molt il·lusionant que comencem fa 2 anys a 4a Catalana.
Ara ens parlarà de la seva carrera amateur, però no oblidem els seus inicis al futbol base de l’Espanyol (2001)
A l’Espanyol vaig viure el que és un club professional, aconseguim grans coses com la Copa del Rei juvenil en el 2001 o el campionat de Divisió d’Honor juvenil en 2002 en el primer any de la ciutat esportiva de Sant Adria. Dani Jarque era el nostre capità i per les coses de la vida avui aquesta Ciutat Esportiva porta el seu nom. És una cosa molt especial per als quals compartim moments allí amb ell.
“VA SER MOLT ESPECIAL DANI JARQUE”
Javi Jarabo es retira com a futbolista rècord. Sabem que són molts, però digui’ns, si us plau, tots els equips pels quals ha passat i un petit comentari de record d’aquests clubs
Com a amateur he estat en 9 equips, després de sortir del juvenil de l’Espanyol el meu primer any com a amateur va ser a la UDA Gramenet on vam fer una gran temporada a 3a divisió amb Juliá Garcia. D’allí vaig tornar al Cornellà (2003-2005) (ja havia estat al futbol base), i a les meves dues temporades allí vaig descobrir el que era un vestuari amateur.
De Sta. Coloma a Vilafranca (2005-2007)
3 temporades a l’FC Vilafranca on no aconseguim l’ascens perseguit a 3a divisió presidit per Pere Montserrat.
Després, Vilanova (2008-2009)
Allí crec que vaig jugar les meves millors temporades, tinc un gran record del club presidit en aquest moment per Ramon Centaño, dues bones temporades que em van servir per a fitxar per l’AE Prat.
“A VILANOVA VAIG JUGAR LES MEVES MILLORS TEMPORADES”
Prat (2010-2012)
Amb un gran projecte de la mà de Miguel López, però no vam obtenir el resultat esperat per tots i d’aquí crec que són 11 temporades consecutives en 1a Catalana,
11 temporades, una cosa increïble en aquests temps!
Sí, entre Vista Alegre (2015-2019) i Sant Ildefons (2019-2021). També vaig tenir dues curtes experiències de final de temporada en Santfeliuenc (2010) amb el gran Andrés González i l’FC Andorra (2015).
JARABO: “LA COVID ENS HA REMATAT A ALGUNS”
Enguany hi ha molts futbolistes que el deixen…la covid, el cansament o que ja no compensa?
Econòmicament no compensa des de fa diversos anys, no és d’ara, en canvi la qualitat humana de les persones que envolten el futbol compensa i molt. Crec que la Covid ens ha acabat de rematar als que ja estem en la corda fluixa
Vostè creu que aquest futbol el nostre de 2a, 3a i 4 catalana només interessa per a recaptar diners?
No tinc tanta informació com per a emetre una opinió o jutjar una cosa així. Entenc que hi ha coses que es fan bé i altres que no, el que tinc clar és que en general tractem de tirar sempre la culpa al del costat.
Ens pot ampliar aquesta resposta?
Sí, ens queixem que els camps del nostre futbol estan buits des del sofà de casa, la responsabilitat individual de cadascun és el que fa que les coses funcionin bé. Per descomptat, si algú no exerceix de manera responsable, sobretot els que organitzen, cal demanar explicacions i depurar responsabilitats.
JAVI: “ENS QUEIXEM QUE ELS CAMPS ESTAN BUITS DES DEL SOFÀ”
Digui’ns 5 futbolistes-companys el record dels quals sempre estarà amb vostè?
De veritat que no puc dir 5 noms, hi ha centenars de persones que les recordaré sempre i amb les quals espero continuar compartint moments, ha estat el millor d’aquest futbol amateur.
Imagini’s que el futbol català li escolta, que els diria?
Als aficionats els diria que vagin als camps i als clubs, que enginyin coses per a animar a la gent a acudir a veure els partits del seu poble o barri. En la majoria de coses, el futbol ha avançat moltíssim en els últims 20 anys, però sens dubte en l’afluència de gent als camps hem fallat i aquest hauria de ser l’objectiu principal de qualsevol club; com a societat hem canviat i hem d’adaptar coses per a créixer en aquest sentit.
“EN L’AFLUÈNCIA DE GENT ALS CAMPS HEM FALLAT TOTS”
Algun missatge per a la joventut?
A la gent jove sempre els dic que defensin la seva carrera perquè, quan un es dedica a alguna cosa 4 o 5 vegades per setmana durant 20 anys seguits, no hi ha dubte que és un futbolista, independentment que surtis a la TV o no o guanyis 1000 o 5…
És a dir, per sobre de tot, futbolistes…
Sí, són futbolistes i per tant han de dedicar part del seu temps a cuidar la seva carrera i em considero un privilegiat encara que en la màxima categoria que he jugat és a la 3a divisió. El futbol t’aporta grandíssimes coses molt difícils de trobar a altres àmbits. Mereix molt la pena lluitar per això. En vuit paraules: Javi Jarabo es retira com a futbolista rècord.