El davanter del Villarreal B, amb dos gols, frustra l’ascens d’un equip, el grana, que seguirà una temporada més a Primera RFEF. Cid Camacho va anular un gol a l’equip d’Agné per falta molt discutible amb empat a zero
El somni s’ha acabat. El Nàstic de Tarragona seguirà un any més a Primera RFEF. El Villarreal B, que fins aquest partit no havia pogut guanyar als grana, es va imposar a l’equip d’Agné. Jackson, amb dos gols a la segona part, va ser el gran protagonista d’un partit marcat per la seva actuació i també per la de Cid Camacho.
L’àrbitre va desesperar a un Nàstic que va fer una bona primera part, però no va saber jugar la segona. Tres dels quatre ascendits són del grup 2 de Primera RFEF. Els grana han caigut víctimes del format innovador de la RFEF i del repartiment de grups, clarament desigual pel que fa al nivell.
SORTIDA AMB IMPULS DEL NÀSTIC
Villarreal B i Nàstic presentaven els mateixos protagonistes de la semifinal de la setmana passada. Miguel Álvarez i Raül Agné repetien l’onze inicial d’aleshores, confiant en repetir les victòries contra Logroñés i Racing de Ferrol. La inèrcia dels dos finalistes era positiva, però en partits com aquest, com diu el tòpic, això importa poc.
El Nàstic va sortir al camp amb l’impuls de les cinc victòries consecutives que acumulava, amb nou gols a favor i només un en contra. Potser per això, el primer tram de la primera part va tenir un cert domini grana. No de la possessió, però sí de la situació. Les primeres arribades, sense ser gaire clares, eren grana.
I és que cal recordar que al Nàstic només li valia la victòria en aquest partit, mentre que al Villarreal B un empat al final de la pròrroga li era suficient. El filial groguet, contemplatiu i prudent, semblava signar cedir la iniciativa i sortir al contraatac. No era una mala idea, ja que a la que l’equip de Miguel Álvarez accelerava ja s’intuïa el perill. La qualitat es veia a simple vista.
FALTA MOLT RIGOROSA I GOL ANULAT
El Nàstic, com sempre aquesta temporada. Bona defensa, joc simple però efectiu i confiar en la seva solidesa per decidir el partit en un detall. Podria haver estat el córner del minut 22, però l’àrbitre va decidir que no fos així. El gol de Quintanilla, en posició correcta, acabava anul·lat per una falta prèvia molt dubtosa de Pablo Fernández. Una decisió rigorosa vista la jugada, que podia acabar sent decisiva.
Val a dir que la parella de davanters grana, amb Pablo Fernández i Dani Romera, va guanyar la partida vàries vegades a la defensa rival. Darrere, Ribelles com sempre aportava equilibri i estabilitat. Tot semblava controlat, però novament l’àrbitre va tornar a assenyalar una falta inexistent de Quintanilla que va acabar amb targeta i bona oportunitat pel filial. La sang no va arribar al riu – metafòricament parlant, clar – i al descans s’arribava amb empat a zero.
JACKSON NO PERDONA LES BADADES
La situació a la represa va canviar radicalment. Als cinc minuts la primera errada defensiva grana va acabar amb gol del Villarreal B. Jackson estava més viu que Aythami i Quintanilla i estrenava el marcador. Aquest era el primer gol que rebia el Nàstic després de 452 minuts i arribava en el pitjor moment.
El filial groguet va sortir millor després del descans i encara podria haver fet més sang acte seguit del seu gol. El Nàstic estava grogui i Raül Agné ho sabia. La possessió pel Villarreal B al primer quart d’hora de la segona part era de gairebé el setanta per cent. L’entrenador grana va fer un doble canvi als vuit minuts de la represa i un altre abans del quart d’hora.
Amb això va capgirar la inèrcia del partit i el Nàstic va millorar. Sense gaire presència a l’àrea sí, però millors sensacions. La primera clara va arribar en un córner, amb una rematada de cap de Ribelles que el porter rival va refusar a córner. L’àrbitre, en una acció erràtica més, havia assenyalat servei de porteria, però va rectificar la decisió.
EL PAL DONA UNA VIDA EXTRA AL NÀSTIC
El que hagués pogut ser definitiu i sense marge de rectificació és l’ocasió d’Arana. El temps es va aturar a Balaídos quan el tercer màxim golejador de la categoria enviava el seu xut al pal. La vida extra d’aquesta jugada donava esperances al Nàstic, que es frustrava una i altra vegada amb Cid Camacho.
L’àrbitre no va deixar gens contents als jugadors grana. Per l’acció del gol anul·lat de la primera part, principalment, però també per un possible penal per mans no assenyalat a la recta final del partit. Però certament el Nàstic va ser pitjor a la segona part i no va saber jugar en una situació límit.
JACKSON, GOLÀS I SENTÈNCIA
A més, va tenir un rival amb qualitat col·lectiva i individual. Personificada en un Jackson que va signar la sentència al minut 93 amb un autèntic golàs. Aquesta jugada posava el punt i final a les esperances d’un Nàstic que va acabar amb deu homes per l’expulsió de Joan Oriol. Nit negra pels grana a Vigo i massa factors en contra. El format, sobretot, i el repartiment dels grups. Tres dels quatre ascendits a Segona Divisió han jugat al grup 2 de Primera RFEF.
