La lamentable situació en la qual està immers el CF Gavà ha acaparat totes les atencions en aquest final d’any. Trista realitat la dels blaugrana en un cap de setmana on La Pobla Mafumet és el líder intractable del grup
El dur enfrontament entre la directiva i els jugadors del CF Gavà marcarà per sempre el futur d’una entitat que sempre ha estat exemplar. El cruel divorci, exposat en el terreny de joc davant tota l’afició entre futbolistes i tècnics amb el president Manuel Maniega i algun dels seus, deixa el futur immers en una grandíssima incògnita. El capità Vivó va demanar solucions als dirigents i l’única sortida que s’albira és el naufragi d’un club exemplar especialment en el que es refereix als seus esportistes.
Maniega ha triat el camí dur per reconduir la situació i la plantilla s’ha aliat amb col•laboradors que han fet costat des de fa temps a l’entitat. L’arribada de nous ‘reforços’ per als directius ha propiciat una col•lisió de greus interessos la sortida dels quals, ara per ara, no s’albira.
MARTÍN POSSE MANA AMB LA POBLA
En l’àmbit esportiu, 18a Jornada de competició amb 5 triomfs locals, 3 empats (dos a zero) i 2 victòries a domicili. Mancant una per posar el punt i apart amb el final de la primera volta, Pobla de Mafumet, Rubí i Ascó marquen el pas que segueixen també Masnou, Terrassa i Europa. Per a baix tot està molt complicat igual que per la zona mitjana on 4 punts separen al 11è del 18è. Els de Can Rosés tanquen l’any amb només 1 derrota, invictes a casa seva (com la Montañesa) i com a màxims realitzadors (29).
Clar que, qui mana en la classificació és La Pobla de Mafumet de Martín Posse amb una renda d’un punt sobre els vallesans. Aquest diumenge la parella ‘diabòlica’ Carlos Esteban i Boris es van imposar amb molt treball al cuer Vilassar de Mar. Només hores abans va fer el propi l’Ascó de Miguel Rubio davant el Cerdanyola del Vallés en la recentment estrenada gespa del Municipal. Només el gran Masnou de Miguel López va caure en aquesta ocasió i ho va fer en una plaça com Vilafranca a qui li urgia el triomf després de tres KO consecutius.
RATXES QUE S’ACABEN
En un cap de setmana on la tònica comuna va ser que es van acabar ratxes importants, les gairebé 1.500 persones que van acudir al Nou Sardenya van reivindicar un partit de debò, dels de temps pretèrits, on no va guanyar ni Europa ni Martinenc, però va guanyar l’afició. Centrar-se en l’actuació del col•legiat és perdre el temps i el sabor d’un partit històric al qual només li van faltar gols.
El que s’ha dit: cap de setmana amb ratxes que s’acaben. Després de quatre empats consecutius, va guanyar el Rubí i el Prat va veure com acabava la seva mitja dotzena de partits triomfals en el minut 94. En el Sagnier no oblidaran a Cunill, autor del gol per la Unió. També va caure el Castelldefels de Miki amb cinc alegries consecutives en caure en el minut 54 pel segon gol del Palamós, obra de Sergi Alemany. I, atenció al Manlleu, únic equip que encara no ha guanyat fora de casa i gràcies ha de donar, ja que a Peralada va igualar en el minut 95 amb diana de Uroz. A més, el seu porter Barragán va detenir una pena màxima a Jaume Durán.