Pep Caballé està convençut que el Cornellà farà play-off. No vol desaprofitar aquesta gran ocasió, ja que “pot ser que només se’t presenti una vegada a la vida”
JORDI MESTRES @jordimestres7
La temporada del Cornellà està sent espectacular. La revelació de la lliga no es conforma amb els 60 punts que acumula i vol assolir un play-off com a cirereta del pastís. Ho explica Pep Caballé, un dels puntals de l’equip. El noi de Ripoll que ha crescut a la riba del Llobregat, amb 220 partits i ha marcat 8 gols. Primer a la Via Férrea i després al Nou Municipal, els 9 anys de Pep amb la samarreta verda han estat marcats pels èxits. Primer, amb l’ascens a Segona B, després, amb l’eliminatòria contra el Madrid i ara a les portes de la Liga Adelante. Com diu la cançó, “no podran con él, con Pep Caballé”. Ell mateix, autèntic com pocs, també ho deixa palès a l’entrevista.
Han passat uns dies des del cop del diumenge a Alcoi. Com estan?
Estem més vius que mai. Vam perdre al camp de l’Alcoià, molt complicat i ells també es juguen molt. Pensem en el Villarreal B, que és una autèntica final. No hi ha res més endavant. Hem de fer una crida a tothom per a que vingui a Cornellà i treure aquests tres punts que són vitals.
No se’ls pot donar per morts?
Està claríssim que no. Ha estat un cop dur, perquè portem moltes jornades seguides a play-off. Amb la temporada que hem fet i els punts que tenim i els punts que tenim és una bogeria quedar-se fora. Ens toca un tourmalet, però depenem de nosaltres.
Jugar contra rivals directes té un factor positiu. Guanyar tres punts i restar-li a l’adversari.
Clar, són partits de sis punts. A més dels tres partits tenim dos a casa i hem de guanyar-los els dos.
La derrota clau no va ser la d’El Collao, sinó la del Llevant B a casa.
Va ser una sensació rara i difícil. Feia molts partits seguits que guanyàvem a casa. Vam perdre contra tot pronòstic i ens van saber jugar molt bé. Feia més de 700 minuts que Marcos no rebia un gol i un dia dolent el pots tenir. Tot i així, depenem de nosaltres i ja ens va bé jugar contra rivals directes.
Què ha de fer el Cornellà per a ficar-se a play-off?
Fer un ple. El 9 de 9.
També han passat de ser qui té menys pressió dels de dalt al que més en qüestió de dies…
Pressió? Pel que estem lluitant ara mateix és un objectiu que al principi no esperàvem. Hem anat guanyant i ara ho volem. Tots, jugadors, club i afició.
Es deu gaudir més lluitant per això que jugant-se la vida, com la última jornada de l’any passat contra el Lleida Esportiu.
Està clar. No és la mateixa pressió jugar per salvar-te que per entrar a play-off. És una pressió bonica. Tots els equips la voldrien tenir.
Després de 8 anys i 220 partits ja és un bon premi.
No m’ho crec, sincerament. Recordo que quan vaig començar al Cornellà érem un equip de baix o mitjana taula de Tercera. Imaginar-me un play-off d’ascens a Segona A és increïble. Estem davant de la oportunitat de les nostres vides.
I a més una revàlida per a Pep Caballé, concretament, després de la greu lesió de fa uns mesos.
Com saps, vaig patir molt. En molts moments vaig pensar que no tornaria a jugar a futbol. Van ser 8 mesos i a futbol tot canvia. Vaig passar d’això a tornar a començar. Amb unes ganes boges i gaudint de tot.
Què fa un xaval de Ripoll a una ciutat metropolitana com Cornellà?
Són dos mons diferents. Cornellà és una ciutat obrera, de Barcelona i d’un caire molt diferent que Ripoll. Allà ens coneixem tots i els meus pares tenien un bar, pel que érem molt coneguts. Vaig arribar gràcies a Albert Garcia, ex entrenador del Granollers, que em va portar aquí.
I viu a Barcelona?
Sí, visc a Barcelona. Quan el futbol m’ho permet vaig a Ripoll. A part també treballo i m’és complicat pujar a veure els pares, el germà o la germana.
Quina vida porta a Barcelona?
Doncs bé, content. Porto 7 anys vivint al mateix pis. Pels matins entreno i per les tardes treballo de tres a deu i mitja. És la rutina.
Cornellà es pot dir que és la seva segona casa.
Doncs sí, es podria dir.
De fet, és l’únic jugador amb càntic personalitzat.
(Riu) Porto molts anys aquí. El club m’ha vist créixer com a futbolista i ha crescut amb jugadors de la casa. Dels que representem els valors del club i ho transmetem als companys.
Es sol dir que el futbol base del Cornellà és el tercer millor de Catalunya.
És un dels secrets del club. Jordi Roger també ha sortit del futbol base i coneix la casa. Fa i desfà el que vol. S’ho ha guanyat i és una de les claus. El seu caràcter guanyador i el treball que ha donat la seva continuïtat.
Entre jugar setzens de Copa del Rei i un play-off amb què es quedaria?
Jugar contra el Madrid va ser una experiència increïble, però jugar un play-off també pot ser que només se’t presenti un cop a la vida. No sé amb què em quedaria. Allò ho vam gaudir molt, però el que ve ara també, segur.
Comença el test de Pep Caballé…
PACO BAYONA: “Un gran. Vaig compartir amb ell un viatge a Itàlia amb la Selecció Catalana amateur. És una gran persona, sempre amb un somriure d’orella a orella. Un mite del futbol català”.
CATALUNYA AMATEUR: “Va ser una llàstima perdre la final. Ho vam tenir a l’abast. Quan competeixes a nivell internacional qualsevol equip et pot fer mal”.
COPA DEL REI: “La nostra. Una experiència única, màgica i que tan de bo algun dia es pugui repetir. Recordo el gol que Óscar Muñoz va marcar i va ser un moment que tinc guardat a la meva retina”.
SANTI TRIGUERO: “Molt gran. No el conec personalment, però només s’ha de veure els números que té. Aquesta setmana va marcar el seu gol 300 i això és una cosa increïble. Un jugador humil, veterà i amb 40 anys competint amb moltes ganes. Increïble. Només queda admirar-lo”
IMPAGAMENTS AL FUTBOL: “Em sembla bastant lamentable. El futbol és una feina. Hi ha gent que viu d’això. No s’haurien de consentir els impagaments, però les males gestions esportives arriben a això. No veure’s compensat és molt injust”
HOMOSEXUALITAT AL FUTBOL: “Cap problema. Tinc la ment molt oberta i no estic en contra”.
PLAY-OFF: “Ho tenim a l’abast. Queden 3 finals i amb l’ajuda de tots ho podem aconseguir”.
JORDI ROGER: “És el meu pare futbolístic. Confia molt en mi jo confio molt en ell. Són molts anys junts. He après molt d’ell i espero que ell també de mi. Només tinc bones paraules”.
RETIRADA AL CORNELLÀ: “No la veig encara. Però, per què no acabar aquí? Jo tinc el cor verd, em considero un jugador de la casa”.
CORNEHOOLS: “Cornehools molt grans, no? Són el nostre grup d’animació, m’estimen molt també i ens ajuden cada partit. Fan tot per a que no ens sentim sols i per a nosaltres és d’agraïr”.
MILLOR AMIC AL FUTBOL: “Els companys que m’estimo més són Enric Gallego i David Garcia”.
ÍDOL FUTBOLÍSTIC: “Ronaldinho”.