Passen els dies i els anys i tot segueix igual, però les causes judicials amb Joan Soteras i la seva junta s’amunteguen als jutjats. Llegeixin i repassin els despropòsits d’un president escapçat
redaccio@futbolcatalunya.com
Fa exactament un any, el 5 de març del 2024, els Mossos d’Esquadra entraven amb pas ferm a la seu de la Federació Catalana de Futbol (FCF), destapant un escàndol que ha posat Joan Soteras i la seva cúpula contra les cordes.
Tot arrenca de les eleccions del 13 de febrer del 2023, quan Soteras es va assegurar un nou mandat amb 503 vots (57,62%) i una participació del 71,56% (873 de 1.220 assembleistes). Avui, aquella victòria és un malson judicial: nou imputats per dos delictes continuats -falsedat en document públic i privat- i per administració deslleial de recursos federatius i 213 actes notarials sota sospita.
FCF-MAIG 2022: ESQUERRÉ ENCÉN LES ALARMES
El 22 de maig del 2022 es van celebrar les primeres votacions del procés electoral més llarg de la història de la FCF. El Tribunal Català de l’Esport (TCE), no va dubtar a anul·lar-les per les nombroses irregularitats que van cometre Soteras i els seus i va ordenar la repetició de les votacions, que la Junta Electoral va fixar pel 13 de febrer de 2023 (un dilluns).
Les trampes més sonades, les hauria comès presumptament Miquel Àngel Esquerré, Policia Local de Roquetes de professió i directiu de Soteras. Raóns?. Per la suposada suplantació de personalitat i falsificació de les firmes dels instruments notarials dels clubs Nova JE i Tivissa CE, motiu pel qual està sent investigat, juntament amb altres familiars seus, pel Jutjat d’Instrucció 1 de Tortosa (diligències prèvies 554/2022).
FEBRER 2023: UNA VICTORIA AMB TRAMPA
El 13 de febrer del 2023, el septuagenari sabadellenc torna a ‘guanyar’ les votacions, enmig de greus acusacions del candidat perdedor, Juanjo Isern. Motiu? va denunciar el repartiment d’actes notarials a les portes dels col·legis electorals en furgoneta, pels propis interventors de Soteras dins les pròpies seus electorals.
O, també, per les llargues cues que es formaves a molts centres on no s’esperava que el candidat més votat fos Soteras.
Posteriorment, quan rebria l’expedient electoral de part del TCE, denunciaria també l’existència de més de 200 actes notarials atorgades per Soteras o el seu directiu Víctor Güell davant el mateix notari de Sabadell (Notaria Simón-Navarro), amb signatures de presidents i secretaris de clubs que presumptament haurien falsificat treballadors de la FCF de confiança de Soteras.
DESEMBRE 2023: ROBATORI AMB MOLTES OMBRES
Mentre Isern tramitava els seus recursos al TCE i posteriorment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el 31 de desembre del 2023, en plena nit de Cap d’Any, la seu de la FCF pateix un estrany robatori, quan des de dins de la FCF ja se sabia que els Mossos d’Esquadra estaven investigant el procés electoral.
El furt, obra de ‘professionals’, va anar precedit d’un tall de llum que no només va afectar les oficines, sinó també la via pública, com si el botí a recuperar bé mereixés aquest desplegament de mitjans.
Segons declararia posteriorment l’encara secretari general de l’FCF, Oriol Camacho, tot semblava simulat, no només per la delícia amb la que es van extreure els discs durs. O també amb l’estima que van tractar el material d’oficina, com si qui ho estigués fent hagués d’anar l’endemà a treballar i no volgués haver de dedicar-li massa temps a recollir, sinó pel fet que Sergi Garrido, el responsable de rebre els avisos de la central receptora d’alarmes, no va considerar adient que el vigilant desplaçat al lloc dels fets avisés a la Policia.
I aixó, malgrat haver un tall generalitzat de llum que havia desconnectat la senyal d’alarma i les gravacions de les càmeres de videovigilància i el pany de la finca tenia un parany que impedia obrir-la i arribar fins les oficines.
En tot cas, més d’un any després, encara no se sap qui va ser l’autor o els autors.
MARÇ 2024: L’ESCORCOLL POSA NOMS A LA TRAMA
El 5 de març del 2024, l’Àrea Central Anticorrupció dels Mossos irromp a la seu central de l’FCF amb una ordre del Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell (diligències 78/2024).
Tot i el secret de sumari, aixecat més tard, els noms dels investigats surten a la llum: Soteras, Güell, Calle, Guerrero (‘Bomba’) -al despatx del qual es troben 49 fulls plens d’empremtes amb signatures potencialment falsificades-, Garrido, Montoliu (que hauria pagat 25.038 euros al notari per les actes presumptament falsificades), Prieto, i el cap de compres i de recursos humans (pare i fill Manchado).
S’intervenen tots els seus dispositius electrònics i comença la investigació de debò. Comença a sospitar-se de Camacho com a possible col·laborador de la Policia, com es confirmaria posteriorment.
OCTUBRE 2024: DETALLS DE LA RECERCA
Surt a la llum pública que els mossos han pres declaració a 88 persones, entre presidents i secretaris de clubs i que investiguen la falsificació de 213 actes notarials atorgades per Soteras i Güell a la notaria Simón-Navarro. Es comencen a produir les declaracions en seu judicial.
Tanmateix, també es confirma la condició de testimoni protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya de Camacho i el contingut de les seves declaracions, en les que acusa Soteras i la cúpula federativa de:
Manipulació de les actes notarials: Soteras hauria acudit a l’esmentada notaria de Sabadell per instruir el notari sobre la redacció de les actes notarials dels clubs que li donarien suport, presumptament finançades amb fons de la FCF.
CAMACHO DESCOBREIX EL PASTÍS
A més, es van presentar certificats amb signatures presumptament falsificades i sense supervisió notarial de presidents i secretaris dels clubs, utilitzant dades documents de les bases de la federació.
Substitució de membres de les meses electorals: El director Calle hauria posat persones de la seva confiança i sense experiència a les meses electorals, enlloc dels juristes dels Comitès de Competició, com era tradició. A més, va crear un correu electrònic per rebre incidències durant les eleccions, del qual ell mateix era el receptor i decidia si les acceptava o no i, per tant, quins vots s’emetien i quins no.
Pagaments de bonificacions: Alguns col·laboradors haurien rebut bonificacions d’entre 3.000 i 5.000 euros com a compensació per favors relacionats amb el procés electoral. Álvaro Montoliu, assessor del president, hauria rebut 67.312,42 euros per suposats serveis d’assessoria sense justificació clara, per pagar suposadament la campanya electoral.
Irregularitats en la configuració dels òrgans electorals: Es van detectar anomalies en la constitució de la junta electoral i ingerències de Calle en les seves resolucions, ja que no es van seguir els procediments habituals de sorteig entre els membres presents a l’assemblea general. Recordem que es demanava constantment a la junta electoral resolucions favorables a Soteras, a través del secretari.
Ús de fons de la FCF per a despeses personals: S’haurien cobert despeses de la candidatura de Soteras a través de contractes amb empreses proveïdores de productes o serveis. Incloent-hi les despeses de les actes notarials (que segons els atestats dels mossos van ascendir a 25.038 euros), de la campanya electoral (com s’ha dit abans, uns 67.312,42 euros), l’ús indegut de les targetes federatives per pagar sopars a presidents de clubs a canvi de vots, la defensa jurídica de Soteras i un llarg etcètera que els mossos investiguen.
També consten les declaracions del vicepresident, Josep Maria Espasa, que admet haver rebut indicacions de Calle i Guerrero en tot el procés electoral i que eren ells els que repartien les actes notarials. I del notari de Barcelona, Jesús Benavides, que va reconèixer judicialment que les actes de Soteras no haurien de ser vàlides perquè no s’havia comprovat (legitimat) les signatures dels presidents i secretaris de clubs.
NOVEMBRE 2024: APERCEBUTS D’UN DELICTE D’OBSTRUCCIÓ A LA JUSTÍCIA
D’altra banda, FCF i Novanet dilaten al màxim l’entrega de documentació i són apercebuts per la jutgessa, que els acusa d’obstruir la investigació.
2025: revolta i nous escàndols
El 2025 comença amb una revolta clara: els clubs escullen Nàstic de Tarragona i Olot com a assembleistes de la RFEF, deixant fora Cornellà i San Cristóbal, els preferits de Soteras.
El febrer del 2025, de fet, es van reunir els clubs catalans a la seu de la FCF, després de tres intents fallits en què no els donaven resposta, i van haver d’expulsar de la sala a Garrido, Prieto i Montoliu, que pretenien gravar la sessió sense consentiment. Els clubs emeten un comunicat reiterant que l’actual FCF no els representa.
CAP ON ANEM?
El Jutjat de Sabadell avança cap a una resolució el 2025 amb tres fronts oberts. 1) identificar les empremtes dels fulls incautats al despatx de Guerrero. 2) rastrejar la comptabilitat de la FCF i AMT (l’empresa de Montoliu) i 3)identificar qui va extreure documentació del sistema de Novanet per incorporar-la a les actes notarials i confirmar si les targetes federatives van finançar favors.
Però Soteras té altres casos pendents: per una banda, el recurs d’Isern al TSJC ja es troba pendent de data per votació i decisió (la sentència es preveu per Setmana Santa) i podria acabar fora de la Federació en poques setmanes. I per l’altra, la Fiscalia demana 2 anys de presó i 1800 euros de multa per fals testimoni, en el cas Manel Duran. Assenyala el Fiscal que Soteras té antecedents penals per delicte ambiental, condemnat per sentència ferma. Podia accedir als seus càrrecs amb aquesta sanció? El temps ho dirà…
UNA DERIVADA A MAJADAHONDA: NOVANET I RUBIALES
I, finalment, una casualitat: els Mossos troben converses entre Calle i Rubiales, on acorden “vendre” a la RFEF “El Portal del Federat” per 600.000 euros, malgrat admetre Rubiales que ho fa per no tenir problemes “diplomàtics” amb la FCF.
Per altra banda, l’advocat de la RFEF de llavors, Tomás González Cueto, hauria tingut una conversa amb Soteras sobre la contractació de determinats serveis a patrocinadors de la RFEF, el que el mateix González admetia que era il·legal.
També consta que Soteras va demanar ajuda a González en els recursos del primer al TSJC, per tal de no ser inhabilitat. L’atestat dels Mossos sobre aquestes converses és enviat pel Jutjat de Sabadell al de Majadahonda (cas Brodie) i Miguel Galán demana la imputació de Soteras i Calle per corrupció en els negocis, petició sobre la que aviat en tindrem notícies.
Ja ho veuen, un any després, Soteras aguanta, però el seu futur està més negre que el carrer Sicília el dia del robatori de Cap d’Any.