Immersos en un mar de dubtes. Així es troben els jugadors del Terrassa mentre uns i altres segueixen sense solucionar incògnites. Ara per ara, les seves denúncies per la via civil són l’única cosa clara
Els van demanar que no denunciessin, la qual cosa ja era el súmmum. Després de tota una temporada amb impagaments (quatre mensualitats en aquesta data), els jugadors del Terrassa, ja que encara ho són federativament, esperen que les seves denúncies per la via civil, i a través de l’Asociación de futbolistes (AFE), donin resultats positius. La situació d’algun jugador és insostenible encara que això sembla importar poc a els qui diuen ser els caps de l’entitat.
“Estem desinformats, desil·lusionats, s’ha llençat tot el nostre treball. Avui diuen una cosa, demà diuen una altra, no sabem al que atenir-nos”, afirma a Futbolcatalunya el seu capità Sergio Montero. Ara “la nostra confiança passa per la via civil i per la nostra denúncia en AFE” afegeix aquest modest futbolista que veu “com a algun dels meus companys no els hi arriba per pagar el lloguer o per pagar els seus estudis. La part bona és que estem units”.
Amb un deute proper als 600.000 euros, dels quals 74.000 corresponen als futbolistes, el Terrassa segueix en la seva particular creuada. El seu màxim accionista, Jesús Fernández, d’una banda, la responsable del futbol base, Purificación Fernández, per un altre, l’Ajuntament per una i per altre i les empreses interessades en la seva compra (Wospac i Jordi Cuesta) per un altre lloc més complicat. Un caos que pot acabar amb el descens d’un històric com és el Terrassa o, qui sap, amb la seva desaparició.