El Vilanova aprofita la relliscada del Balaguer

Cinquena jornada que ens deixa a un Vilanova líder en solitari, una classificació apretada al màxim tant per dalt com per baix i un Morell en estat crític després d’una nova derrota

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
El Balaguer va empatar a Sitges i ja no és líder // FOTO: CF Suburense
El Balaguer va empatar a Sitges i ja no és líder // FOTO: CF Suburense

Quatre victòries consecutives han portat al Vilanova de Pallarès a comandar la classificació del grup 2 de Primera Catalana en solitari. Aquesta jornada no tenia un partit gens fàcil, ja que visitava el camp de Les Comes per enfrontar-se a l’Igualada. Va ser un partit molt igualtat i intens, fins i tot amb un final bastant polèmic i on els visitants van haver de suar de valent i remuntar per emportar-se els tres punts. Isidre al minut 7 va gaudir de la primera gran ocasió per avançar als locals però no va ser fins al 13 quan el mateix Isidre, a passada de Fran, va foradar la porteria vilanovina posant l’1-0 al marcador. 10 minuts més tard Samu va igualar el partit i d’aquesta manera es va arribar al descans. Durant la segona meitat el guió no va canviar gaire fins als minuts finals, on Sergi Moreno al 78 va marcar l’1-2 definitiu. Final mogut amb l’expulsió d’Eric al 89 per doble groga i amb els de Ton Major demanant dos possibles penals a Eric i Martí. Dos conjunts amb dues dinàmiques oposades, un Vilanova liderant la taula i un Igualada ficant-se en el pou del descens.

Trepitjant-li els talons al líder trobem al Balaguer i a un sorprenent Vista Alegre.Els balaguerins van jugar a Sitges contra un Suburense que no volia perdre pistonada i no van començar malament, ja que al minut 30 Durany va posar per davant als locals. Els visitants van haver d’esperar fins a la segona part, concretament fins al 51 per empatar l’encontre mitjançant Adrià de penal. Els de Jordi Cortés van acabar jugant els últims 10 minuts amb un menys per l’expulsió de Joan Martínez. Els de la Noguera es col·loquen a un punt del líder i que encara no saben el que és perdre.

Si Vilanova i Balaguer entraven en les quinieles per estar dalt de la taula, el tercer en “discòrdia” és una sorpresa per a gairebé tothom. Parlem d’un Vista Alegre que després d’encadenar tres triomfs seguits ha pujat fins a la tercera posició. Per aconseguir-ho va haver de guanyar al cuer, un Morell que no aixeca el cap, que no sap què és guanyar i que només porta un punt dels 15 possibles. Als visitants els hi va sortir el partit rodó. Cano amb un doblet al 67 de penal i al 86 va sentenciar l’encontre i els va permetre sumar tres punts per celebrar els 75 partits d’Eloy Martínez a la banqueta de l’equip de Castelldefels. Debut del porter Albert i tercera jornada que el Vista Alegre va mantenir la seva porteria a 0. Per la seva banda, Angoy es troba a la corda fluixa i haurà d’aconseguir una victòria com més aviat millor si no vol veure perillar el seu cap.

Entrenador nou i… nova derrota

Després d ‘un inici molt irregular aquesta setmana el Jesús i Maria destituïa a Antoni Teixidó com a entrenador del conjunt ebrenc. L’escollit per substituir-lo era Aliau, un home de la casa en el que es confiava per aixecar el vol i tornar al camí de la victòria. Pocs dies després el nou tècnic va tenir ala seva primera prova de foc i allò de “tècnic nou triomf segur” no es va complir. Els aficionats que es van apropar fins al Municipal de Vila-seca van veure una de les golejades de la jornada. Els locals li van afligir 4 gols a un conjunt visitant que no va poder fer gaire cosa per impedir-ho. La llauna la va obrir Benito al minut 30. A partir d’aquí els gols van anant caient un darrere l’altre. Saddik al 44, Valerio al 71 i José Ángel Bueno al 74 van arrodonir una tarda perfecta pels d’Edu Franco que d’aquesta manera es van refer de la derrota de la jornada passada. Els del Deltebre són dissetens amb tan sols 2 punts.

Un altre equip que també s’ha complicat la vida amb el pas de les jornades és el Reus Cambrils B, tot i el bon començament de lliga que va protagonitzar. Els d’Albesa van rebre a un EFAC Almacelles del que podríem dir que s’ha convertit en l’equip revelació. Un solitari gol d’Edu Cons al 52 va bastar perquè els del Segrià assaltessin el camp Municipal de Cambrils i s’emportessin els tres punts. Molt hauran de remar els tarragonins per sortir de les posicions de la cua i no acabant complicant-se la temporada.

Victòries per somiar

Dues ciutats, Terrassa i Cornellà, estan vivint un somni continu en aquestes primeres 5 jornades. Els culpables? Els seus respectius equips, Sant Ildefons i San Cristòbal. Dos conjunts i dues dinàmiques idèntiques que els han portat a la sisena i setena posició respectivament.

Alan, celebrant un dels gols del Sant Ildefons dissabte // FOTO: UE Sant Ildefons
Alan, celebrant un dels gols del Sant Ildefons dissabte // FOTO: UE Sant Ildefons

I per continuar amb el somni, que millor que un altre triomf, aquesta vegada lluny de casa i per golejada. El Sant Ildefons va viatjar fins a terres lleidatanes per veure’s la cara contra l’Alpicat. Tot i el resultat final d’1-4, el matx no va ser gens fàcil per uns visitants que van obrir el marcador mitjançant Bilbao al minut 3 a passada de Paredes. El gol matiner no va fer que els locals es vinguessin abaix, sinó tot el contrari, els del Segrià van ser els dominadors de la primera part i el gol de Romero al 43 va ser la recompensa a aquest domini. Amb l’empat a 1 es va arribar al descans. Després de la represa, l’encontre va seguir pel mateix camí de domini alpicatí però sense el premi del gol. Premi que si va tenir Alan que va aconseguir el segon del seu equip al minut 65. De nou Alan al minut 78 de penal, fet per Brezmes i que li va costar la segona groga, va obrir escletxa al marcador. El quart i definitiu gol va ser obra de Palomar en una jugada on va encarar a Crisos i no va fallar. Primera victòria fóra de casa del Sani que acaba amb la imbatibilitat a casa del conjunt de Lleida.

Per la seva banda el San Cristòbal va visitar Can Rosés per jugar el derbi contra el Rubí. El partit va començar amb un minut silenci per la mort del germà d’un jugador del Benjamí del Rubí. Pel que fa a l’encontre pròpiament dit, els locals no van tardar gaire a obrir la llauna, va ser Brian Canalejo al minut 5 qui va posar l’1-0. L’alegria no va durar gaire, ja que Pablo al 23, Xavi al 54 i Karim al 65 van acosneguir capgirar un partit que no havia començat de la millor manera pels visitants. Els nois de Sergio Alegre no es van rendir i van seguir intentant-ho fins al final però sense veure porta. Els egarencs van veure com el seu entrenador en Oliver Ballabriga va acabar expulsat al minut 86.

Petites relliscades

La igualtat està sent la tònica dominant d’aquest inici de lliga. Una igualtat que provoca que qualsevol relliscada es pagui molt cara. Precisament això els hi ha passat a Santboià i Viladecans. Dos empats i dos punts pel camí que s’han reflectit a la taula.

El Viladecans i el Lleida Esportiu B van protagonitzar un partit molt igualat // FOTO: Sandra Vericat
El Viladecans i el Lleida Esportiu B van protagonitzar un partit molt igualat // FOTO: Sandra Vericat

Els de Sant Boi van jugar a Sant Carles de la Ràpita on es van avançar fins a dos cops encara que no va ser suficient per sumar tres punts d’or. Buba al 45 va col·locar el primer dels visitants al marcador. Gabri al minut 57 va fer l’empat per la Rapitenca, no obstant això, tan sols dos minuts més tard, un altre cop Buba va tornar a posar per davant al seu equip. Al minut 74 el jugador Carlos Martínez va ser expulsat deixant al Santboià amb un home menys durant els 15 últims minuts. Superioritat que van saber aprofitar els de Germán Inglés per tornar a igualar l’encontre. Aquest cop el gol el va aconseguir Sergi José de penal al minut 76.

Un altre empat va ser el protagonitzat per Viladecans i Lleida Esportiu B al Municipal de Viladecans. Borja de penal al minut 6 va obrir el marcador pels del Baix Llobregat, que van veure com, primer Pau al 47 i més tard Juanjo Serrano al 51 van capgirar el resultat i van posar per davant al filial lleidatà. Quan tot semblava dat i beneït, Dani, in extremis, va posar el 2-2 final. Repartiment de punts per dos equips que han de lluitar per consolidar-se a la part mitja de la taula.