El tècnic grana Adrián Rosales, ‘a tir de càmera’

@ManuelSeguraM

És un dels grans especialistes del futbol català encara que només tingui 29 anys. Va arribar un dia en què va dir fins aquí, es va lliurar en cos i ànima a la seva gran passió que és el futbol i a això es dedica. Adrián Rosales ho viu al llarg de les 24 hores del dia al costat d’un grup de professionals de meritori historial –Joan Torné i Álex Gómez (preparadors físics), Jaume García (2n entrenador), Alberto Samper (fisioterapeuta), Alberto Pérez i Josep Aragó (preparadors de porters), Albert Senís (analista rival), Ricard Pacheco (nutricionista) i el delegat Manolo Montoro, el ‘Fergusson’ grana-, tots a les ordres del primer técnic Dani Vidal.

“Estar pendent del partit, estar ficat observant qualsevol problema i ajudar a buscar solucions en temps real” és el gran objectiu d’aquest tècnic que es multiplica per a complir amb tots els seus compromisos. Ex-coordinador del Torreforta, on també es va ocupar d’entrenar en les categories inferiors i amb experiència com a delegat a Primera Catalana, aquest ‘multiusos’ polivalent va obtenir el Màster de gestió esportiva alhora que va cursar primer i segon nivell de tècnic en futbol. A més, tots els dilluns dirigeix sessió en la Barça Academy, a Reus.

A partir d’aquí “em vaig dir: la càmera és teva”. I aquesta càmera a la qual sempre va lligat és la que li detalla amb tot luxe de detalls aquells aspectes que podrien passar desapercebuts o inadvertits per a la majoria. “Altres cossos tècnics d’altres equips tenen més mitjans que nosaltres però intentem contrarestar-los amb tota la nostra il·lusió i professionalitat”, afegeix Adrián qui s’esforça en la mesura que sigui possible (i l’impossible) “a donar tota la informació als jugadors. Des del nutricionista a les tecnologies (informació immediata), tot ajuda. En un partit influeixen molts petits detalls”.

Però si per a algú té paraules d’agraïment és per a Dani Vidal, el primer tècnic grana juvenil. “Sóc dos anys major que ell però sembla que portem tota la vida entrenant junts. El seu tracte és espectacular. No sols cal ser un líder, sinó portar també la gestió de la joventut d’avui dia, es necessita un altre estil de gestió de la qual ell és un especialista”, comenta.

Sabedor que avui dia el futbolista “rep molts inputs externs”, el treball dels tècnics es desenvolupa “durant tota la setmana”. “Cal ser pausat i concret. Intentar no facilitar tota la informació de cop. Per exemple: les sessions de vídeo duren 10 minuts perquè els futbolistes desconnecten molt aviat”.

Tot es resumeix al fet que “el dia de demà el nostre futbolista pugui arribar a jugar en el més alt és un gran assoliment, però que no oblidin l’après amb tu i que creguin en tu, és el millor dels assoliments per a un entrenador”. Obsessionat en la idea que “el futbol sempre és el treball d’un equip”, Adrián va deixar de costat projectes professionals més valorats per “la meva millor empresa que és entrenar” i per això compta amb el “suport de la meva dona perquè sempre està al meu costat”, com ho està la seva petita de 4 anys.

De reüll mira al primer equip de Toni Seligrat “a qui li desitjo, per descomptat, el millor igual que a l’equip. També ho vaig fer sempre amb l’anterior tècnic Xavi Bartolo” doncs és clar que, si li va bé al primer equip, li va millor a la resta.

En quant al juvenil, l’analista del Nàstic observa amb enorme interès el sistema tàctic de la UE Cornellà. “Treballen un sistema tàctic concret. Ho vaig poder analitzar quan vaig fer el meu curs d’entrenador i vaig observar una forma d’encarar els partits que no havia estudiat abans. M’agrada el seu treball com també m’agrada l’estil alegre de la Damm i l’efectivitat d’un Saragossa que segueix en la part més alta de la classificació. El F.C. Barcelona que ja ha tornat per un camí estable basat en la consecució de resultats. Tot té el seu atractiu en aquesta Divisió d’Honor Juvenil”.