El davanter català de 34 anys està retrobant la seva millor versió amb el ‘Sarda’. Boris ha marcat tres gols als últims dos partits que han donat sis punts al seu equip
El futbol són moments i el de Boris Garrós va ser, sense cap mena de dubte, la temporada 2016/2017 amb el Gavà. Aquell any a la Bòbila va ser dur fora del camp, però a la gespa el davanter va ser el jugador més diferencial de la lliga. Va acabar com a màxim golejador de Segona B amb 25 gols i dos anys després també va aconseguir un ascens a Segona Divisió amb el Sabadell. Aquell estiu de 2020 va ser d’alegria màxima, però també alguna cosa es va trencar. Des d’aleshores, Boris només va marcar dos gols en més de dos anys. Ara, a Cerdanyola, en porta tres en dos partits.
“Crec que des de la sortida del Sabadell és un dels meus millors moments. Estic a un equip on confien en mi, jo em sento molt bé dins i fora del terreny de joc en un club molt casolà i proper”, explica el davanter a FutbolCatalunya. Boris ha jugat cinc partits amb el Cerdanyola, amb tres victòries, un empat i una derrota.
Des del 26 de febrer la seva irrupció ha coincidit amb la reacció de l’equip, que ha sumat 10 dels últims 15 punts en joc. Boris declara que “m’han acollit amb els braços oberts i això es nota al terreny de joc” i sobre perquè fins ara no havia rendit així els últims dos anys la resposta és aquesta: “Tenir poca continuïtat els últims anys? Són decisions de l’entrenador, dinàmiques de grup i potser no s’ha confiat en mi tot el que m’hagués agradat. Això és futbol i és completament normal”.
“TORNO A DIVERTIR-ME JUGANT A FUTBOL”
Boris afegeix que “a vegades rendeixes millor en un lloc que en un altre i no saps el perquè” i també que “no crec que serveixi de gaire ara pensar què hauria d’haver canviat en un passat”. De fet, “el Cerdanyola m’ha donat minuts, confiança i fer-me divertir-me un altre cop a un terreny de joc. La suma d’aquestes tres coses fan que el rendiment d’un jugador creixi”.
A més, Boris està d’enhorabona ja que acaba de superar la cinquantena de gols a Segona B/Segona Federació. El Cerdanyola, a nivell col·lectiu, marca la permanència amb 32 punts a un grup, el cinc, sense equips catalans: “Només he jugat la segona etapa de la temporada i la meitat de viatges no els he fet, però està clar que és una lliga on les distàncies són una càrrega a nivell físic. El club també fa un esforç econòmic, però crec que és millor estar a Segona Federació així que estar a Tercera Federació”.
“KINGS LEAGUE? CREC EN EL LLIURE MERCAT”
Sobre el tema més polèmic dels últims dies, Boris també es mulla: “Estic bastant d’acord amb el lliure mercat. No crec que el futbol català s’hagi de queixar de la Kings League. Si té més repercussió i els jugadors hi prefereixen anar serà perquè el futbol català no els hi ofereix el que els hi interessa. Al final si tu creus que la teva carrera esportiva pot ser millor tirant per la Kings League no entenc perquè el futbol català ha d’estar preocupat en aquest aspecte”.
Això sí, “el que no em sembla bé és que si un equip i un jugador tenen un acord el futbolista falti per anar a jugar a la Kings League. Això sí que em sembla malament” i “el futbol català hauria de preocupar-se de saber el perquè els jugadors van a jugar a la Kings League”.
“TINC CORDA PER UNS QUANTS ANYS”
Mirant al passat, “el millor moment futbolístic va ser l’etapa a Gavà a nivell col·lectiu i personal. L’any del Sabadell també va ser molt bona”. I de cara al futur? “No tinc ni idea. Em sento físicament bé, tinc ganes de seguir jugant i no he oblidat la meva part formativa. No sé cap a on tiraré, però espero que encara em quedi corda per uns quants anys”.