Han hagut de passar 14 anys, 14, perquè es pugui veure una imatge en la qual apareguin els últims sis presidents de la Federació Catalana, dos interins i quatre escollits en les urnes. Ángel Villar vol als seus al seu costat i més ara quan Andreu Subies ha pacificat el futbol català
OPINIÓ/MANUEL SEGURA
La imatge val moltíssim. Ha passat inadvertida, ja que qualsevol cosa en comparació d’una final de la Copa del Rei no es res, però per als qui vivim el dia a dia (a distància) de la Federació Catalana és molt destacable. Cert que la fotografia que serveix la FCF és doble (Jaume Roura no dóna el seu braç a torçar), però, insisteixo, aquesta postura d’unitat? val, com a mínim per ser destacada.
Déu n’hi do! Jaume Roura, Josep María Vallbona, Jordi Roche, Ricardo Campoy, Jordi Casals i Andreu Subies s’uneixen sota l’ala d’un etern Ángel Villar. Aquest instant hauria de tenir continuïtat i, igual que l’actual president ha aconseguit pacificar el nostre futbol, bé faria a intentar seguir sumant i mantenir, com fa, la seva invitació perquè acudeixin a l’Assemblea anual.
Què bo seria que Roura pogués dir tot el que es va portar al seu despatx! Que bé aniria –mai és tard- perquè Jordi Roche expliqués per què es va anar del carrer Sicília després de dos anys i mig en els quals va professionalitzar tot i va perdre molt més! Què bé aniria que el pitjor president de la FCF de tota la historia –perdó- què bé aniria que el senyor Jordi Casals justifiqués la seva nefasta gestió al llarg dels pitjors dos anys de la FCF. Demandes, querelles, diferències… en fi, tot allò que no agrada a Ángel Villar i que la FCF ja ha superat.
A Andreu Subies li queden dos anys més de mandat (2017) i, encara que té moltes assignatures pendents, com a mínim, cal aprovar-li la d’unitat del futbol català. Per cert: hi ha assemblea el proper 27 de juny a Vic. Ho dic perquè tot aquell que vulgui ‘rajar’ davant Subies i la seva junta no s’oblidi.