De nou, el CD Morell retorna a Primera Catalana, en una temporada il·lusionant, què per la plantilla que està realitzant, pot donar alguna sorpresa. L’objectiu de Joan Antoni Pallarès però és anar pas a pas
FRANCESC FÀBREGAS/EL TRAVESSER
El Club Deportiu Morell s’ha reforçat amb criteri. La porteria nova, reforç a la defensa i mig camp, i estan mirant de completar la zona d’atac. El pes gros -a excepció de Carlos Escrichs que ha marxat a la Pobla- s’ha quedat. Les incorporacions prometen emocions al club del Tarragonès, amb cares contrastades: Miky Queralt, Àngel Blasco, Marc Carrasco, David Sangrà i Jordi Roca s’incorporen al projecte. Altres, com David, Gallego, Àlex Domínguez i Víctor, poden completar l’equip que arrencarà el que serà la seva desena temporada -no seguida- a Primera Catalana.
De fet, dels equips a #1cat2, el CD Morell és el tercer equip amb més temporades a l’esquena a la categoria. Primer es troba el Tàrrega, amb 13, seguit de l’Igualada, amb 11. En tercera posició es troba el Morell, que després de l’ascens a Segona Catalana, torna a una categoria i pretén fer-se veure. En tota la categoria, el Morell és el cinquè equip, superat a part per l’Horta (12 temporades) i Vic (11) d’#1cat1, i empatat amb la UE Sants, que també ha retornat a Primera Catalana.
Quant a la plantilla, és una de les que a priori està més compacte i equilibrada de la categoria i té més jugadors de categoria superior. Avantatge i desavantatge alhora, ja que una plantilla de qualitat sempre és difícil de controlar. El tècnic, Pallarès, no se’n fia. I és que compactar i gestionar un vestuari amb jugadors que han estat en categories més altes, és una tasca complexe. Per això, i recordant fa dues temporades quan l’equip va perdre la categoria, “nostre objectiu és anar pas a pas”, afirmava el tècnic que fa una setmana que va començar amb la pretemporada.