El camp de Les Escoles a La Pobla de Segur diu adéu després de 85 anys de vida i ho ha fet amb una victòria enfront del At. Almacelles. Mentrestant, al seu il·lustre ‘fill’, Carles Puyol, li envaïen els records
Si pogués parlar el camp i explicar tot el que ha viscut al llarg dels seus 85 anys d’història! El camp Municipal de Les Escoles de La Pobla de Segur, un dels pocs de terra, de l’autèntica terra, que ha format esportistes ‘d’una altra galàxia’, baixava la persiana per a afrontar un futur incògnita.
Els blancs i vermells van haver de remuntar el gol visitant de Jordi Beneria (12’) gràcies als tres encerts d’Alí (24’), Miquel Molins (67’) i l’últim artista de Les Escoles, Sergi Durany (69’). La seva història ja forma part de la història com ho és el seu ‘fill’ més il·lustre, Carles Puyol.
L’ex capità blaugrana recorda amb Futbolcatalunya uns temps inesborrables amb especial afecte per a tota la seva família, el seu germà Josep Xavier ‘Putxi’, el seu gran amic Javi, els seus veïns i tots els seus amics. Ho fa ara encara que, si volen saber tots els detalls, res millor que llegir a Toni López o qualsevol crònica del genial Joan Josep Pallàs.
“Aquest camp em porta molts records, per descomptat. Jo baixava des de casa, estava al costat de casa meva. Tots els dies, quan no hi havia col·legi, sempre jugava amb el meu amic Javi (EPD). Jo tenia 15 anys quan es va muntar el juvenil mentre el primer equip pujava a Primera Regional però la temporada següent ja vaig pujar amb el meu germà també”, ens recorda la referència de tot un poble, un exemple a seguir dins i fora d’un camp de futbol.
En Carles comenta amb nostàlgia que “era un camp dels d’abans, d’aquells que t’adobaven i sempre portaves les cames gratades. Per a preparar-me la prova d’accés al Barça amb 17 anys anava sempre amb Jordi Mauri, el meu gran entrenador de confiança de tota la vida, i allà, en aquest camp, treballàvem moltíssim arrossegant palets, pujant i baixant graderies”.
La pena és que “ara es tanqui però és una decisió del poble, no sé molt bé què es farà encara que em parlen de noves instal·lacions prop del ‘Cruyff Court’ que està al costat de l’estació”. Això serà futur. Ara com ara aquí queda el testimoniatge del testimoni més conegut, encara que no únic, d’un camp (de terra!!!!, sí que es jugava en camps de terra) del nostre futbolcat.