David López vol reivindicar-se després del menyspreu

És a punt de finalitzar ‘Criminologia’. Als seus 27 anys segueix jugant a un futbol que li ha donat el millor –li va acomiadar Pep en el Barça- i que li manté ara en el Rubí. Del passat parla amb estima… menys de Dinorah Santa Ana. Té les seves raons

No oblida a Dinorah, màxima accionista de la UE Sant Andreu / FOTO: ALVARO MONTOLIU
No oblida a Dinorah, màxima accionista de la UE Sant Andreu / FOTO: ALVARO MONTOLIU

-Què tal la concentració amb Catalunya?

Molt bé. Sembla que siguem un equip més que una selecció. No sabem res dels rivals però hi ha equip de sobres per sortir bé. Aquí pot jugar qualsevol.

-El tipus de competició impedeix l’especulació. És sortir a guanyar o guanyar o adéu

Sí. No val quedar-se enrere i mirar sinó sortir a guanyar, posar una marxa més que el rival per classificar-se.

-Per a un jugador dir que és campió de la Copa Regions significa molt?

Doncs clar. Tots hem de ser conscients d’on estem jugant. Això és el màxim nivell amateur i estic orgullosíssim de defensar a Catalunya.

-Als seus 27 anys li engresca encara això de jugar amb Catalunya?

No estaria aquí en cas contrari. Són dues setmanes per fer una cosa que m’encanta.

-Se li nota molt bé

En el camp em trobo físicament molt bé. És dels anys que millor estic i a més marco gols. Crec que ja tinc suficient experiència per saber de què va tot això.

DINORAH I EL SANT ANDREU

-Clar que l’estiu que li ha tocat passar no ha estat molt positiu.

Ha estat un estiu estrany. Vaig signar en Sant Andreu i va passar el que va passar.

-Què va passar?

Martí Cifuentes va signar uns jugadors, va aparèixer aquesta dona que no va voler fer-se càrrec i, sense donar-nos explicacions, ens va fer fora.

-Mai va poder dir-li a la cara res?

Sí. Em vaig moure jo perquè em digués quin problema hi havia. Alguns companys no ho van fer però va ser una situació difícil. A mi em va preguntar qui era perquè no ho sabia i em va dir que no comptava amb mi perquè tenien els seus projectes i jo no entrava. Que tingués molta sort.

-Tenia contracte signat?

El problema és que en el futbol no pots confiar perquè signem el contracte però el president Camino no ho va fer i no té vigència. Ningú s’imaginava que vindria una senyora, compraria el club i et diria que ella era la salvadora del club, que, si no comprava, el club s’enfonsava.

-Algun consell per als companys del Sant Andreu?

Ells ja la coneixen. Si a mi em pregunten, no parlaré bé perquè no em va tractar bé.

-I a tot això alguna resposta de AFE?

No he fet res. Ni he denunciat ni res.

Com és possible que la unitat entre futbolistes d’aquestes categories llueixi per la seva absència?

Perquè cadascú mira primer per si mateix. Tot es va moure molt ràpid, en dos dies i va privar-nos trobar un altre lloc. Era tard.

-A Rubí tot canvia.

Sí. Em tracten molt bé.

-Si se segueix una mica la ‘petjada del crim’ de David on va? Perquè porta bastants anys estudiant ‘Criminologia’

No esperava estar així als 27 anys amb una volta a casa i tornant a viure del futbol. Ha estat així i cal formar-se abans que s’acabi. M’agrada formar-me en l’esport i en la Criminologia i espero acabar l’any que ve.

ELS ‘ASSASSINS’ DEL FUTBOL CATALÀ

-Vostè que sap de què va la història. qui podria ser el ‘assassí’ del futbol català? qui pot ser aquest personatge que fa mal al futbol català?

La gent que ve amb molts diners, que promet moltes coses, ascensos ràpids i després desapareixen els clubs i tenen deutes. Aquests són els criminals del futbol català.

-CSI o entrenador?

Criminologia ho enfoco més cap a la Ciberseguretat. El mòbil cada dia està més en la nostra vida i cal perseguir tot això.