Dani Gimeno, un tècnic líder amb ànima de futbolista

10 jornades sense conèixer la derrota, 50 gols a favor i només un partit perdut a casa -però als despatxos per impugnació-, són alguns dels excel·lents números del CF Vilanova

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Dani Gimeno transmet el seu caràcter de jugador a una plantilla que somia amb la Tercera // FOTO: cfvng
Dani Gimeno transmet el seu caràcter de jugador a una plantilla que somia amb la Tercera // FOTO: cfvng

Després de 7 anys vestint la samarreta vilanovina, ara en Dani Gimeno dirigeix a l’equip des de la banqueta i sembla que no se li dóna gens malament; en poc més de 6 mesos ha aconseguit portar a aquest grup de jugadors a liderar el grup 2 de Primera Catalana. No obstant això, un home exigent com ell no es conforma amb això i lluitarà per conquerir fites més altes.

En algun moment t’imaginaves poder liderar la classificació amb una plantilla tan jove?

Una vegada arribo i valoro l’equip sabia que tenia un conjunt, almenys, per canviar la dinàmica que es portava en els últims 4 anys. Ara amb el pas de les jornades estic segur que estarem en les posicions capdavanteres.

Una de les claus d’aquest èxit pot ser els bons resultats obtinguts a casa, on heu convertit l’estadi en un fortí?

Sí, per nosaltres és fonamental guanyar gairebé tots els partits a casa ja que ens dóna força.

“Inicialment l’objectiu era no passar dificultats i ara és pujar sí o sí”

Quines altres claus creus que us han portat a estar a dalt?

El treball i la constància. Un treball de tots, cos tècnic, jugadors i directiva. No estem on estem per sort o casualitat, sinó perquè hem mantingut el nostre criteri, hem tingut paciència i els resultats han acabat arribant.

Quines virtuts destacaries de l’equip?

Sobretot que el vestidor és com un grup d’amics i on poc a poc tots s’han anat assentant. A part d’això tenim peces molt importants com poden ser el porter Javi, Carricondo i Oriol Codina i jugadors que estan despuntant com Morillas, Adri Alonso, Toño, Juan Cano o Contreras.

Què milloraries?

Tot es pot millorar i tot el que fas té un esglaó més per pujar.

Com juga el Vilanova de Gimeno?

Tenim un estil molt definit. Ens agrada tenir la pilota, la possessió, fer moviments tàcticament correctes, generar moltes ocasions de gol i intentar finalitzar-les.

Veient l’evolució de l’equip i amb el lideratge a la butxaca, l’objectiu inicial ha canviat?

Sí, per descomptat. Inicialment l’objectiu era no passar dificultats i ara és pujar sí o sí.

El primer pas per assolir aquest nou objectiu, passa per guanyar el pròxim partit contra un Reddis en descens i necessitat de punts. Com veus el partit?

És un partit perillós. Ells s’estan jugant la vida i són capaços de fer el millor i el pitjor i nosaltres intentarem mantenir el nostre nivell de joc i emportar-nos els tres punts.

Després de l’empat contra el Castelldefels, a la roda de premsa, a banda de demanar reforços, poses sobre la taula la falta d’intensitat d’Amegnaglo i Nanitelamio. Va ser una decisió encertada posar en el punt de mira públicament a aquests jugadors?

Crec que la meva decisió va ser correcta perquè primer ho vaig parlar amb ells directament. Pel que fa als reforços, és obvi que no es pot afrontar un partit contra un gran conjunt com el Castelldefels amb 16 jugadors com vaig haver de fer. Són aquestes mancances les que provoquen l’acomodament d’alguns com va passar amb els dos jugadors mencionats.

“Segueixo sent temperamental, però amb més edat, més experiència i més paciència”

Has notat un canvi de xip en l’actitud dels dos?

Sí, a la setmana següent ja van tornar a estar a tope. Els jugadors saben quan no estan bé i ells sabien que tenia raó.

T’han arribat els reforços que demanaves?

Sí, vam signar a un porter i un migcampista serbis, un altre migcampista hondureny i hem pogut recuperar a 2 lesionats.

Com veiem, alguns dels reforços arriben de fóra. Per tu ha estat un inconvenient tenir estrangers a la plantilla després dels problemes que vau tenir amb les fitxes?

Un inconvenient no, però és veritat que el producte que més funciona aquí és el nacional i més concretament els jugadors de la ciutat que estan sent una sorpresa per a tots.

Si tot continua com fins ara, et veurem assegut a la banqueta del Vilanova la temporada que ve?

No ho sé, el temps ho dirà. És el club que estimo, de casa meva i si el club vol perquè no, encara que d’altra banda també vull estar el més amunt possible.

AMIC DELS SEUS JUGADORS

És la teva primera experiència com a primer entrenador. Com valoraries aquests mesos?

Molt positivament. Poder-me fer càrrec del que ha estat el meu club durant anys i que les coses estiguin sortint tan bé és impressionant.

Per un home tan vinculat amb el club i la ciutat, ha de ser especial asseure’s en aquesta banqueta oi?

Com a jugador vaig passar les meves millors etapes aquí, llavors entrenar al CF Vilanova és molt especial per a mi, a part de ser una experiència maquíssima.

Què et va atreure del projecte per acceptar el càrrec?

Sempre que hi havien problemes sonava el meu nom per dirigir el vestidor, no obstant l’arribada del nou president i la confiança cega que va dipositar en mi des del primer moment i poder donar un cop de mà a l’equip van fer que em decidís.

Com a jugador eres molt temperamental. Què queda d’aquell Dani?

Segueixo sent temperamental però amb més edat, més experiència i més paciència. En 24 jornades només he vist una groga, això demostra que he crescut com a persona i, tot i que en moments concrets la tensió es pot disparar, he comprès que hi han actituds que no et porten enlloc.

Com et definiries com a entrenador?

Proper al vestidor. Intento ser amic dels meus jugadors.

Haver estat jugador, ha influït en la teva manera d’entendre’ls?

Sí, és bàsic. Si no coneixes un vestidor o no has estat jugador és difícil entendre o valorar algunes coses.

Tens algun entrenador referència?

Sempre intento buscar detalls que m’agraden de tots els entrenadors, encara que potser un referent seria Luis Enrique, pel seu caràcter, la seva proximitat amb els jugadors i perquè sap que ha de fer dins del camp. Tampoc em vull oblidar de Miguel López amb qui vaig coincidir com a jugador i entrenador i a qui valoro molt, li agraeixo tot el que va fer per mi i li tinc una gran estima.