Cap jugador de la plantilla de l’equip arlequinat té més de trenta anys. L’ambició i valentia mostrada a la Nova Creu Alta contrasta amb les errades de joventut fora de casa. Què pesarà més? Responen varis periodistes que segueixen el dia a dia arlequinat
La temporada passada va ser realment frustrant pel Centre d’Esports Sabadell. L’equip arlequinat venia d’un traumàtic descens de Segona Divisió i va ser incapaç de disputar el playoff d’ascens tot i tenir un dels pressupostos més alts de la categoria. El cop final va ser esportiu, però també econòmic ja que l’aposta per tornar a la primera era el full de ruta evident. El passat estiu el Sabadell va haver de desfer-se de gran part de la plantilla, amb unes fitxes tan altes que eren impossibles d’assumir. Al seu lloc, han arribat jugadors joves i inexperimentats a Primera Federació, però amb ganes i ambició al món del futbol.
La joventut ja ho té això. És l’etapa en la que tens molt, moltíssim per aprendre, però també la que més ganes i fam tens de progressar. Així, el ‘baby’ Sabadell mostra dues cares. A la Nova Creu Alta està invicte i practica un futbol ofensiu, típic de Gabri. Fora, tres derrotes i un reguitzell d’errades defensives que van fer impossible puntuar. Què pesarà més, l’ambició de la joventut o la inexperiència d’aquestes edats? Responen diversos periodistes sabadellencs.
ADRIÁN ARROYO: “EL SABADELL 22/23 ÉS UN MELÓ PER OBRIR”
Ambició o inexperiència? Una mica de tot, i principalment, una incògnita molt gran. És cert que tot i no tenir cap jugador superior als 30, el que no és gaire habitual, sí que hi ha alguns futbolistes com Morgado, Adán, Armando o Juan Delgado que poden tenir unes quantes hores de vol a la categoria. I pel que fa a l’ambició, la plantilla no està parida per estar a la part alta, però té un perfil de jugadors amb fam i amb recorregut encara per fer que podria propiciar, si surt un bon any, que acabis en cotes més elevades de les previstes inicialment. Però el que em sembla aquest Sabadell 22/23 és, principalment, un meló encara per obrir.
La qualitat és inferior a altres projectes, i es nota quan calen fer més ocasions per foradar porteries rivals o quan hi ha pífies al darrere amb errors no forçats. Però l’equip té un nivell molt parell entre els seus integrants, el que provoca que hi hagi rotacions constants i sigui un maldecap per als staffs rivals a l’hora de preparar un partit pel punt imprevisible que té. La major part de les peces són noves i sent joves i havent començat tan tard, també necessiten de més rodatge per saber realment fins on poden arribar. Sap greu no mullar-me massa responent a la pregunta, però és que de moment hem vist un Sabadell ambiciós i inexpert a parts iguals. Valent a l’hora de proposar molt, però potser plantejant partits massa oberts i amb manca de contundència a les àrees, especialment fora de casa.
TONI PADILLA: “S’HA D’ACCEPTAR LA REALITAT ECONÒMICA”
A la pregunta que formuleu crec que són les dues. La inexperiència és evident, ja que s’aposta per una plantilla molt jove. Entrem en una època nova, després de la decepció de no fer playoff l’any passat. S’ha d’acceptar la realitat econòmica a una categoria que és un pou i acceptar que el que toca és fer un pla a llarg termini. L’equip té molta gent de la terra, catalans i vallesans, i mica en mica ha de fer un projecte nou oblidant els herois de Segona Divisió, que no en queda gairebé cap.
L’equip s’hauria d’estabilitzar i estar a la part alta de la classificació aquesta temporada o les següents. Gabri sap treballar amb projectes similars, coneix els futbolistes. A casa l’equip ha competit bé i fora es nota aquesta inexperiència. L’únic dubte que tinc és si els resultats no acompanyen com reaccionarà l’afició. Si les coses no rutllen es pot carregar de pressió entrenador i jugadors. En definitiva, fi de cicle, acceptar la realitat i a partir d’aquí treballar amb calma i una ambició de tard o d’hora tornar al lloc que li toca al Sabadell, que és Segona Divisió, i fer-ho amb aquesta nova fornada de futbolistes.
JOAN MUÑOZ: “L’EQUIP NO HA DE PATIR PER LA PERMANÈNCIA”
És una barreja d’ambició i inexperiència. L’equip és molt jove, però des de la primera jornada la sensació és d’estar satisfet amb el que es veia. Per valentia i ambició, amb ganes de demostrar del que era capaç. Els rivals fora de casa han estat molt difícils i és aquí on crec que s’han vist les mancances de l’equip. Concedeix massa el Sabadell, és la sensació. Per falta d’experiència, joventut o concentració, el que sigui.
Hi ha marge de millora, per exemple amb el gol. S’ha d’acoblar, perquè a part de jove és nou. Crec que el Sabadell no ha de patir per salvar la categoria i contra rivals de més nivell que els que hem tingut a casa fins ara veurem de què és capaç. Veurem el proper cap de setmana contra l’Eldense com són les sensacions, però és necessari fer un fortí de la Nova Creu Alta.
PERE FIGUERAS: “CAL TEMPS D’ADAPTACIÓ A LA PLANTILLA”
El Sabadell ha fet una de les plantilles més joves de la seva història. Obligat per les circumstàncies econòmiques, el club ha hagut de tirar de jugadors joves amb inexperiència, però alhora amb ambició per progressar al món del futbol. Encara és aviat per fer avaluacions, cal temps per adaptar-se i la majoria de jugadors són nous.
Només queden quatre supervivents de la temporada anterior. La mitjana d’edat dels jugadors és entre 20 i 22 anys i el més veterà no arriba als trenta. Són futbolistes amb ànsies de progressar i de moment a casa el Sabadell està sent fort, amb dues victòries i un empat i fora hi ha hagut errades defensives importants. L’objectiu d’aquesta temporada és la permanència, consolidar-se a Primera Federació i intentar amb l’aportació de nous inversors tornar a posicionar-se pels llocs capdavanters les pròximes temporades.
SERGI GARCÉS: “L’APOSTA ÉS MÉS PER NECESSITAT QUE PER DESIG”
L’interrogant evident que acompanyarà al Sabadell és aquest dilema entre ambició o inexperiència. L’aposta s’ha de deixar molt clar que és més per necessitat que no pas per desig. Tenir una plantilla jove respon més a la realitat econòmica que no pas a un acte de fe o creença dels nous responsables esportius. La idea és que l’ambició superi a la inexperiència i aquesta és l’arma sobre la que s’ha de sostenir aquest projecte de Gabri.
La inexperiència? Pot ser que jugui en contra i ja ho ha fet en algunes de les jornades disputades de campionat. El Sabadell afronta amb un punt d’inconsciència els partits i si alguna cosa s’ha demostrat a la Primera Federació és que és una categoria molt igualada. En aquesta realitat aquest punt d’inexperiència pot ser un dels enemics de l’equip de Gabri. El Sabadell haurà de saber trobar l’equilibri de tot això, de no caure en errors i també compensar-ho amb les ganes d’agradar i reivindicar-se dels components de la plantilla arlequinada