Banyoles o la maledicció de l’1-0

Es busquen respostes al misteri que envolta a aquest CE Banyoles. Set partits, 6 KO per la mínima i 1 triomf. Ni Pitu Batlle ni el seu president Pau Teixidor troben raons. I, a més, se’n va anar Sanku Jabbie

Pau Teixidor, llaura president del CE Banyoles, poc abans futbolista, intenta buscar explicacions // FOTO: CE Banyoles
Pau Teixidor, actual president del CE Banyoles, poc abans futbolista, intenta buscar explicacions // FOTO: CE Banyoles

Pau Teixidor, president del CE Banyoles, sap de què parla. I quan li recordem aquest titular (Banyoles o la maledicció de l’1-0) admet que “realment és un misteri per al ‘Cuarto Milenio’. Sembla impossible i ens agradaria localitzar la solució”.

Exfutbolista de Banyoles, Amer, Cassà, Sant Feliu de Guíxols, L’Escala i, ara, jugador del Fontcoberta de futbol sala i president de la entidad de L’Estany des de l’abril passat del 2015, en Pau creu que “haver perdut 5 partits per 1-0, és molt exagerat. Amb el Girona anàvem 1-2 fins al final que va caure l’1-3 (91′), enfront del Peralada vam perdre de falta i en el de l’Horta vam caure de penal”.

Segons el màxim responsable del club gironí “Pìtu Batlle està animat i ens diu que estem tenint mala sort perquè estem competint en tots els partits, això ho podem veure tots” i és cert perquè “oportunitats tenim, però no entra la pilota, són petits detalls”.

Pau Teixidor assumeix la màxima responsabilitat del primer equip en aquesta mala ratxa actual // Arxiu Banyoles TV

Pau Teixidor assumeix la màxima responsabilitat del primer equip en aquesta mala ratxa actual // Arxiu Banyoles TV

EL MISTERI DE L’1-0 O 0-1

Fins a 5 partits amb aquest marcador crea un malestar psicològic del qual cal sortir com més aviat millor. “Tants partits perdent per 1-0 fa molt de mal”, destaca Teixidor. És més, “preferiria més perdre 3-0. Enfront del Granollers perds per un penal en el minut 5 per allò de les mans que si no te les talles… En fi…”

Aquest CE Banyoles, que el passat curs va acabar a la 16a plaça, compartida amb el Sant Cristóbal, partia aquesta temporada 2020-2021 sabent que “la nostra dinàmica inicial era patir, però no tant atès que tenim millor equip que l’any passat. La plantilla té ràbia interior, es competeix de veritat, no obstant això veure com perds així et genera una ràbia i una frustració interior. Estem fent tot sense que el resultat surti”.

L’ADÉU DE SANKU JABIIE

I, a sobre, se’n va Sanku Jabbie, el golejador de Salt. Això significa que “ens hem de reinventar. El van agafar en la primera setmana de competició i això, mentalment, afecta molt perquè no estava centrat. Es tracta d’una posició molt buscada i amb Sanku segur que haguéssim canviat algun resultat”.

Tot està en mans del Comitè de competició de la FCF encara que els dos clubs i el jugador ja han arribat a un acord. “No sé com acabarà aquest assumpte en la Federació. L’ha fitxat el Lleida Esportiu i l’ha cedit al Vilafranca. Jo vaig preguntar: i per què no el cedeixen al Banyoles, és el mateix, no? No va donar resultat”, afegeix.

Encara sort que “ja hem arribat a un acord amb el Lleida E., i és un tema tancat després de negociacions molt dures, han complert, però el mal està fet. Buscar un substitut no és fàcil encara que puguis mirar en Primera Catalana.

El president del Banyoles admet que les relacions amb la resta de clubs són molt bones. Aquí, un exemple amb el 'presi, Antonio Morales
El president del Banyoles admet que les relacions amb la resta de clubs són molt bones. Aquí, un exemple amb el ‘presi, Antonio Morales

FELIÇ UNITAT DE CLUBS

Pendent de la subvenció pel programa ‘Impuls 23’ de la RFEF – “ho tenim aprovat i estarà al caure”-, Pau destaca “la cohesió existent entre els clubs de Tercera encara que cadascun lluita per la seva entitat, és lògic. Hi ha cordialitat i mai m’havia trobat poder parlar amb altres juntes i això ens enriqueix a tots”.

Un detall més que demostra el tarannà i l’exquisida educació esportiva d’aquest Banyoles que presideix Pau Teixidor. “Als nostres rivals sempre els portem un detall d’una pastisseria de Can Figueres (el millor xuixo del món o les cansalades). Cal fer una mica de poble“, conclou.