Mai un adéu s’assimila- I encara menys quan es tracta d’algú com Agus Mellado. No ha marxat, perquè mai ens podria deixar
Agustín Mellado ha decidit aquest dimarts jugar una altra final. Només tenia 76 anys i era posseïdor d’un esperit combatiu i rebel que li ha servit per a continuar enfrontant-se a qui i al que calgués.
No vull caure en la llàgrima fàcil ni en el discurs més fàcil encara, només desitjo donar-li les gràcies per moltes raons. Vaig coincidir amb Agus fa molts anys, moltíssims. Tants, que ni la llunyania ni la no-coincidència poden esborrar.
MELLADO NO ES VEU PERÒ HI ÉS
Sempre al costat del seu gran amic Ferran Martorell, un altre entranyable amic, una altra ‘bèstia’ humana que avui ha d’estar patint com ningú aquest ‘fins ara’. Agus se’ns ha anat.
No només ens va ensenyar futbol, no només ens va guiar pel camí dels valors, no només ens va renyar quan ho va creure oportú sinó que va ser moltíssim més. Poc amic de sortir a les fotografies, deixava aquest protagonisme als futbolistes.
Més com a pare que com a guia, més com amic que com a orientador, Mellado ens va fer a tots sentir la Fundació Martorell com alguna cosa nostra.. No era només el fabulós Ferran sinó també l’extraordinari Mellado qui ens recordava que tots formàvem part d’aquesta família meravellosa.
‘VULL SER FUTBOLISTA’
Recordar avui aquest vídeo en el qual presenta el seu llibre ‘Vull ser futbolista’ ens retorna a temps pretèrits i irrepetibles. No es tractava de guanyar -que també-, sinó de mostrar generositat, de treure pit per uns valors tan dissortadament oblidats.
Va voler ser futbolista i ho va aconseguir perquè molts han arribat a l’elit en aquest futbol des d’una formació bàsica. Aquesta va ser la obsessió més gran d’aquest referent al qual sempre van oblidar a la Federació Catalana de Futbol. El seu esperit rebel estava per sobre de festejos i floretes.
Agustín Mellado, a qui tants pares va emprenyar per la seva filosofia innegociable, ha marxat, però ens ha deixat tantes coses… Gràcies, Agus!